Sean: Podem parlar?
Sean: Si us plau??
Sean: Hòstia, Allie. Després de tot el que hem passat, em mereixo més que això.
Sean: No anaves en debò quan vas dir que havíem acabat, oi?
Sean: Pots, si us plau, CONTESTAR? Collons!!
Sean: Saps què? A la merda. Em vols ignorar? D'acord. Com vulguis.
Sis missatges m'esperen quan reviso el meu telèfon mòbil a la sortida del gimnàs del campus la nit de divendres. Tots són d'en Sean, el meu ex des d'ahir a la nit. I, tot i que la seva progressió emocional, de la súplica a l'enuig, no em passa desapercebuda, no puc evitar fixar-me en els seus errors gramaticals. |
