UN VIATGE INESPERAT - CAPÍTOL 3: ES POT TORNAR?

Aquella nit gairebé no dormen. L’Anna està estirada al llit mirant al sostre, amb els ulls ben oberts i el cor accelerat. No pot deixar de pensar en el que els va dir en Nil. Si el túnel apareix només en alguns moments, potser encara hi són a temps, però també existeix la possibilitat que no tornin mai més i es quedin atrapats per sempre en aquell lloc estrany.



Quan comença a sortir el sol, l’Anna es desperta decidida. Té por, molta por, però sap que han de fer alguna cosa. No vol quedar-se amb el dubte tota la vida. Desperta els seus pares i els diu que vol tornar a la muntanya amb en Nil. El pare se la mira en silenci, amb dubte, pensant en el perill. Finalment, diu que sí, perquè veu que la seva filla parla seriosament. La mare també accepta, però amb un rostre ple de preocupació. Saben que no poden quedar-se al poble per sempre preguntant-se què hauria passat.



Surten tots junts. L’aire del matí és fresc i el cel és clar. En Nil els guia per un camí estret que puja entre arbres i pedres. El camí és llarg i costerut. Caminen molta estona i es nota que comencen a estar cansats. El sol puja cada cop més i fa més calor. En Biel es queixa de tot i diu que vol tornar a casa perquè té gana i mal als peus. L’Anna també està fatigada, li fan mal les cames i gairebé no pot respirar bé, però no vol rendir-se. Sap que és important continuar.



Quan arriben a una zona d’alta muntanya, tot es queda molt quiet, amb un silenci que arriba a ser inquietant. No se sent cap ocell ni cap vent. Fins i tot sembla que el temps s’hagi aturat. L’Anna nota aquella sensació estranya que ja havia sentit abans, com un pessigolleig a la pell i un nus a l’estómac. De sobte, davant seu, l’aire sembla moure’s i les plantes s’esveren. I de cop, es forma una mena d’ombra fosca que apareix entre les roques, com una entrada amagada. L’ombra és misteriosa, sorprenent i interessant. Sembla viva, com si respirés a poc a poc. Ningú sap què passarà.



Tots es queden quiets, sense dir res. El pare diu que pot ser perillós, que ningú s’hi apropi massa ràpid. La mare agafa fort la mà d’en Biel, que ara ja no es queixa i mira l’ombra amb els ulls molt oberts. És el moment més important. Si travessen aquella ombra, potser tornaran a casa. Si no, es quedaran allà per sempre i no sabran mai què hi ha a l’altra banda.



L’Anna respira fondo, tanca els ulls un segon i fa el primer pas. Els altres la segueixen sense separar-se. Durant uns segons tot es torna molt blanc i senten un soroll fort, com si el vent els envoltés i els empenyés endavant. L’Anna nota que el terra desapareix sota els seus peus i sent fred a la cara.



De cop, silenci.



L’Anna obre els ulls. Està estirada a terra i sent cotxes molt a prop. Mira al seu voltant i veu la carretera asfaltada. El cotxe és allà, igual que abans, igual que sempre, com si no hagués passat res. Els seus pares i en Biel també hi són, estirats a terra i una mica desorientats.



Han tornat.



La mare abraça en Biel amb força, gairebé plorant. El pare es passa la mà pel cap, com si no s’ho acabés de creure. L’Anna mira al seu voltant buscant el túnel, però no hi ha res, ni un senyal de l’existència d’aquell túnel. Només la carretera de sempre, els arbres quiets i el soroll dels cotxes que passen.



Pugen al cotxe i marxen en silenci. Ningú sap ben bé què dir. Tot sembla normal, però ells saben que han viscut una cosa molt gran i especial. Ara estan més units que abans. Han passat por, han dubtat i han estat valents. També han après a confiar els uns en els altres i a no rendir-se quan les coses es posen difícils.



L’Anna mira per la finestra mentre s’allunyen. Els arbres passen de pressa i el cel és blau com sempre, sense cap núvol. Sap que mai explicarà del tot el que ha passat, perquè potser ningú els creuria. No obstant això, també sap que aquell viatge els ha canviat per sempre. Ara veu el món amb uns altres ulls. I encara que tot torni a la normalitat, ella sempre recordarà que, de vegades, el temps pot obrir-se quan menys t’ho esperes, i que la vida pot amagar secrets en els llocs més inesperats.