Claudia és una noia que estudia i fa esport i aquesta és la seva història en el dia a dia de la seva vida.

Estudia a l'institut del barri i juga a handbol en un club.

Després d'esmorzar agafi la cartera i espera la seva amiga Eva a la cantonada del carrer per anar les dues juntes a l'institut.

CLAUDIA: Hola Eva, com estàs?

EVA: Bé, he arribat una mica tard perquè no vaig posar el despertador ahir a la nit i m'he quedat adormida, sort que la meva mare que s'aixeca abans que jo m'ha despertat, però he hagut de preparar el temari que toca avui ràpidament ia sobre he sortit sense esmorzar.

Després a l'esbarjo hauré d'anar a comprar-me alguna cosa per menjar.

CLAUDIA: Jo ho preparo tot abans d'anar-me'n al llit a la nit i així l'endemà no he d'anar amb presses i ho puc fer tot més tranquil·lament, a més la meva mare, quan m'aixeco ja té l'esmorzar preparat.

EVA: Quina sort tens.

Durant el camí cap a l'institut, que ho fan a peu per estar proper a les seves cases respectives van parlant de les seves coses.

EVA: Com porta el treball d'Història que hem de presentar la setmana que ve?

CLAUDIA: bé, vaig amb una mica de retard però em posaré les piles per donar-li una empenta important i que no m'agafi el toro. I tu que tal ho portes ¿

EVA: Molt bé, ja gairebé ho tinc acabat, només em falten els últims serrells i fer un repàs general per veure si tot està correcte.

CLAUDIA: Quina sort i que enveja em dónes. Jo tinc menys temps per dedicar-hi el temps necessari ja que com saps he d'anar a entrenar a la tarda cada dia i de vegades faig miracles per poder gestionar en condicions òptimes totes les activitats que he de fer.

EVA: ja que ho comentes, tinc entès que em vas dir que jugues a handbol a l'equip del barri, què tal se't dóna?

CLAUDIA: Molt bé estem al lloc tercer de la lliga nacional.

Aquest cap de setmana hem de jugar amb el TENERIFE de les Illes Canàries i toca viatjar-hi per jugar el partit. Això vol dir que estaré fora de casa el dissabte i el diumenge, per això et deia anteriorment que he de gestionar molt bé el temps per poder encaixar tot el que he de fer.

Això passa cada dues setmanes, ja que un cap de setmana juguem aquí a casa nostra i el següent toca jugar fora, on toqui anar, Màlaga, Sevilla, Bilbao etc, etc, en fi per tot el territori espanyol.

EVA: Això està bé, així coneixes altres ciutats i llocs que d'una altra manera no ho podries fer.

CLAUDIA: Quan ens toqui jugar aquí al poliesportiu, en el proper partit, et facilitaré unes entrades perquè vinguis a veure'ns jugar amb la teva família.

EVA: M'encantaria anar i et dono les gràcies per la invitació, tingues per segur que ho farem, a més al meu germà que li agrada molt l'esport segur que quan li ho digui s'alegrarà molt, ell juga també però en aquest cas a futbol ia un nivell menys important del que ho fas tu.

CLAUDIA: El cap de setmana que no tingui competició podríem quedar per fer alguna cosa, com ara anar al cinema oa la bolera.

EVA: Seria genial, fa temps que no vaig al cinema i m'encantaria, avisa'm aquest cap de setmana que no tinguis partit i fem plans.

De camí a l'institut a Claudia li truca pel mòbil la seva mare Maria.

MARIA (mare de Claudia): Hola Claudia et truco perquè m'he adonat que t'has deixat les claus de casa damunt la taula, ja saps que tant el teu pare com jo ens treballarem ara i no tornem fins a la nit i clar tu que vens abans no podràs entrar a casa.

CLAUDIA: És veritat, no m'he adonat, encara sort que m'ho acabes de dir, i ara que és el que faré quan torni a casa després de sortir de l'institut?

MARIA ( mare de Claudia ): No et preocupis, farem una cosa, les deixaré a AURORA, la veïna que estarà quan tu arribis i te les podrà donar.

CLAUDIA: Sí perfecte, així aprofitaré per preguntar-li pel seu marit, que crec que és a l'Hospital per una operació de genoll. Gràcies.

Era la meva mare Eva, que m'ha trucat perquè m'he deixat les claus, com has observat jo també tinc badades, com tothom.

Claudia i Eva arriben a l'institut, a Claudia li agrada especialment la classe de primera hora que és Psicologia.

La classe comença i el professor exposa uns punts i arriba l'hora de les preguntes dels alumnes i per descomptat la Claudia s'hi involucra i vol participar preguntant-li al professor

CLAUDIA: Profe, tinc els meus dubtes en alguns aspectes estudiats.

Això de predir o intuir com es comportarà una persona això no es pot estudiar ni és una ciència exacta,

PROFE: Si , en part tens raó, però a través del comportament i la forma d'actuar es pot preveure com pensa i pot actuar una persona i així poder tenir una visió més o menys real de les emocions, pensaments i emocions que té qualsevol persona.

CLAUDIA: A mi m'interessa molt el tema mental, perquè suposo que cada persona és un món i no serà, per exemple, el tractament igual i variarà d'una persona a una altra.

PROFE: Si, perquè a més el cervell està sotmès a diferents canvis tant pensaments bons com dolents i això també s'ha de gestionar tant individualment com amb la relació amb altres persones, a més a més influeixen molt els estats d'ànim i de vegades es confonen conceptes com depressió o tristesa.

CLAUDIA: Sí, molt interessant tot, m'apassiona aquest món de la ment humana

PROFE: Ja ho crec la Clàudia, he vist que t'interessa molt el tema.

La Claudia un cop finalitzada la jornada a l'institut es dirigeixi a casa seva per dinar amb la seva família (pare, mare i el seu germà) i comentar la jornada matinal.

MARE: Que tal t'ha anat avui a l'institut Claudia.

CLAUDIA: Molt bé, he tingut una conversa molt interessant i amena amb el professor a l'assignatura de Psicologia, que com ja sabeu és la meva preferida i m'apassiona.

MARE: Que bé, veig que estàs contenta i m'alegro.

PARE: Per cert i parlant d'un altre tema, demà has de preparar la bossa d'esport ja que tens partit a Tenerife i ho has de tenir tot a punt.

CLAUDIA: Si és clar, he de pensar ja en el viatge i aquesta tarda a l'entrenament ja es planificarà el pla de viatge tant esportivament com el tema de la logística.

En el tema esportiu tenim dues jugadores lesionades, la Carla i la Mariona, que no podran jugar perquè estan lesionades i l'entrenador haurà de pensar en dues jugadores de l'equip juvenil per completar la plantilla, encara que l'entrenador ja ha parlat amb elles i els ha confirmat que entraran a la llista per viatjar encara que no puguin jugar per lesió, ja que també s'ho mereixen i per suposat tot l'equip.

En el tema de la logística estem gestionant una excursió pel diumenge al matí visitar el Parc Nacional del TEIDE, que ens servirà per desconnectar i treure'ns una mica l'estrès del Partit. Tenim molta il·lusió a poder fer aquesta excursió perquè ens han comentat que és preciós tot l'entorn i estem desitjant ser-hi.

El partit és el diumenge a les 6 de la tarda i de seguida que acabem de jugar hem de sortir ràpidament a l'aeroport per agafar el vol de tornada, arribarem a Barcelona sobre la mitjanit, per la qual cosa tindrem poc temps per descansar ja que l'endemà hem de tornar a la rutina, institut, i feines en el cas d'Entrenadors i persones que formen també l'expedició, fins i tot alguns familiars.

Per cert parlant d'alguns familiars de jugadores que viatjaran amb l'equip, us podíeu haver apuntat vosaltres també així podries aprofitar per veure els amics que teniu des de la infància i que crec que viuen a la Ciutat de l'Orotava.

PARE: És veritat, tens raó, i ara que ho has dit podíem haver-ho planificat amb anterioritat, contactar amb l'Albert i la Sílvia i aprofitar per passar un dia amb ells. Segur que a ells també els hauria fet il·lusió veure'ns nosaltres.

La temporada que ve el programarem amb el temps suficient per fer-ho i passar una jornada meravellosa.