FICCIONS:

INICI:

Fa més de cinc minuts que és a la cantonada del davant, mirant cap a la porta sense saber què fer: si entrar ara o tornar demà amb els mateixos dubtes d’avui.



Respira fondo i comença a caminar. Travessa el carrer gairebé sense mirar a banda i banda i, al cap d’uns quants metres de vorera, empeny la porta amb por.



Ja està.



Li diuen que s’assegui un moment al sofà que hi ha a la sala, que de seguida l’atendran.





Capítol 1:

Havia entrat en una Agència de Viatges i la seva cara reflectia una mescla entre il·lusió i incertesa de no saber on, com i quan es podrien complir unes expectatives que en principi no eren massa il·lusionants.



Mirava la sala de costat a costat i les parets amb quadres penjats amb fotografies i imatges.



Mentalment, s'introduïa en aquestes fotos i imatges i com si fos Ciència-ficció i fent un exercici visionari com en el conte Les mil i una nits es veia fent les mil i una coses.



No tenia clar que és el que volia, si un viatge llarg o curt, mar o muntanya, temps d'estada i altres circumstàncies com a temps d'estada i sobre tot l'aspecte econòmic que per supòsit era el que més hauria de tenir en compte, ja que no disposava d'un pressupost precisament generós.



Mentre més mirava les fotos i la publicitat de les parets de l'Agència més es diluïa les emocions i perspectives que tenia.



Mentre que esperava que l'atenguessin, ja que hi havia altres clients que estaven esperant el seu torn, el seu cap es col·lapsava cada vegada més i els nervis ja començaven a aparèixer i aquesta inquietud el tenia paralitzat.



Va passar gairebé una hora fins que per fi va arribar el seu torn d'atenció. Es va aixecar del sofà i va caminar cap a la taula on li esperava una senyora que molt amablement el va convidar a asseure's en la cadira.



Quan li va preguntar que s'estava es va quedar com paralitzat i no sabia què dir.



La senyora veient que no deia res va prendre la iniciativa i li va preguntar les expectatives que tenia perquè tingués una idea del que li podia oferir.



Li va dir que no tenia una idea clara, però el que sí que tenia clar és que li digués si tenia alguna oferta que econòmicament pogués interessar-li.



Va estar sospesant i estudiant tres o quatre ofertes de viatges que li va oferir la senyora de l'Agència. Finalment i al cap de quaranta i cinc minuts no es va decidir per cap que el convencés.



La senyora veient que no havia tingut èxit amb la venda d'algun viatge, li va instar que tornés a passar-se d'aquí a un mes per l'Agència perquè estava a l'espera de rebre nous paquets de viatges que li podria interessar.



Tots dos van quedar així i es van acomiadar fins com havien quedat.



Ell, amb el cap baix i decebut, va sortir del local, va travessar el carrer gairebé sense mirar de costat a costat i es va anar allunyant a poc a poc per la vorera, camí a la seva casa.



Va passar el temps i ja sobrepassat el més des que va anar a l'agència, va tornar a passar pel local per a veure si aquesta vegada podia contractar algun viatge que li podia interessar i pel qual s'il·lusionés.



Va arribar a l'agència de viatges i després d'esperar novament el torn de rigor, es va asseure en la cadira perquè l'atengués la mateixa senyora que ho va fer en la vegada anterior.



Aquesta vegada iva amb una idea més clara del viatge que volia contractar. La senyora li va oferir altres paquets de viatges que tenia nous que li va oferir en l'anterior ocasió.



Entre ells va haver-hi dos que en principi li van cridar l'atenció. Un amb destinació de muntanya i un altre destí de platja.



El destí de muntanya li va agradar més sobretot perquè era més econòmic, però l'estada era de menys dies. El destí de platja era ideal, però ja se sortia fora de pressupost.



Amb la senyora de l'agència va estar comentant les dues ofertes i al final es va decantar per l'opció del destí de muntanya, ja que era un enamorat del senderisme i la naturalesa.



Després de preparar tota la documentació del viatge i acomiadar-se de la senyora, va sortir de l'agència molt contenta amb el destí que hi havia escollit.

Aquest cap de setmana i després de cridar a uns amics van sortir a celebrar-lo a un bar i prendre unes copes i van brindar per això i el van passar en gran.