PRÒLEG

Daniel és un estudiant de literatura, inquiet, observador i curiós per totes les coses que passen al seu voltant. A continuació es relaten els fets que li succeeixen en el seu dia a dia i els diàlegs que manté amb diferents persones amb les quals coincideix.



Daniel es lleva cada dia a les 6:30 del matí per anar a l’institut, s’arregla i es disposa a esmorzar.

DANIEL: Hola, mare, bon dia.

MARE: Hola, fill, ja tens l’esmorzar a taula perquè no perdis temps, ja que vas una mica tard. No triguis gaire a sortir.

DANIEL: Gràcies mare, però només prendré el cafè amb llet i marxo de pressa.

MARE: No t’oblidis, Daniel, de l’entrepà que t’he preparat perquè te’l mengis durant l’esbarjo a l’institut.

DANIEL: D’acord, mare, ja surto. Fins després.

Per anar a l’institut, Daniel havia d’agafar l’autobús. La parada era a només cent metres de casa seva i, en sortir de l’escala de l’edifici, es va trobar amb el seu veí.

DANIEL: Hola, veí, què tal està vostè? Tot va bé?

VEÍ: Sí, tot va bé, Daniel. Gràcies.

DANIEL: S’ha llevat molt d’hora.

VEÍ: Sí, és que he d’anar a l’ambulatori a fer-me unes analítiques. No perquè estigui malalt, sinó perquè és una revisió rutinària cada sis mesos.

DANIEL: Això està molt bé, cal fer controls mèdics per evitar mals majors.

VEÍ: Així és, Daniel. Gràcies per l’interès.

DANIEL: Bé, el deixo perquè vaig cap a l’institut i l’autobús està a punt de passar. No el puc perdre perquè el següent passaria d’aquí a 20 minuts i arribaria tard.

M’alegra veure’l. Cuidi’s i fins a la següent.

VEÍ: Gràcies, Daniel. Que tinguis un bon dia.



Daniel va arribar a la parada i, un minut després, va arribar l’autobús. Allà va coincidir amb l’Eva, que també era de la seva classe. Es van asseure junts i van començar a conversar durant el trajecte.

DANIEL: Hola, Eva.

EVA: Hola, Daniel. M’alegra coincidir amb tu perquè tinc un dubte i aprofito per preguntar-t’ho. A l’examen d’aquest dijous, saps quins temes entren finalment? No ho tinc gaire clar.

DANIEL: Sí, al final el professor ens va dir que, a més dels temes 8 i 9, també entrava el tema 10.

EVA: D’acord, gràcies, Daniel. Ho sabia, però volia confirmar-ho amb tu.

DANIEL: Mira Eva, ja hem arribat. Anem a classe.

Daniel i l’Eva van arribar a l’institut i van entrar a classe per fer la seva jornada d’estudis habitual.

Després de la seva jornada a l’institut, que acaba a les 3 de la tarda, Daniel es va tornar a dirigir a la parada de l’autobús per tornar a casa.

Durant el trajecte, la seva mare li va trucar per dir-li que passés per la fleca a recollir el pa.

Va baixar de l’autobús i es va dirigir a la fleca, que era al costat de casa seva. A l’entrada de la fleca es va trobar amb la Miriam.

DANIEL: Hola, Miriam.

MIRIAM: Hola, Daniel! Quant de temps! Quina casualitat trobar-nos aquí.

DANIEL: Sí. Com estàs? Pensava que vivies fora del país.

MIRIAM: Sí, és cert. Vaig estar tres anys vivint a Londres, però fa uns mesos que he tornat per quedar-m’hi. Per què no aprofitem aquesta trobada i quedem un dia per sopar i posar-nos al dia?

DANIEL: Bona idea. Què et sembla aquest dissabte?

MIRIAM: Perfecte, justament estic lliure. T’apunto el meu número de telèfon perquè concretem l’hora i el lloc.

DANIEL: Genial, m’alegra molt tornar-te a veure.

MIRIAM: Gràcies, adeu.

La Miriam se’n va anar i Daniel es va dirigir al flequer.

DANIEL: Bon dia.

FLEQUER: Hola, Daniel, com estàs? Fa temps que no venies per aquí.

DANIEL: Sí, és que vinc de l’institut i la meva mare m’ha trucat dient que havia de recollir un encàrrec que ella ha deixat.

FLEQUER: Exacte, ara mateix te’l dono. Aquí ho tens tot.

DANIEL: Quant et dec?

FLEQUER: No et preocupis, quan vingui la teva mare demà ja m’ho pagarà. Saluda-la de part meva.

DANIEL: Gràcies, adeu.

Daniel va arribar a casa i va saludar la seva mare i el seu pare, que també havia arribat feia poc de la feina.

PARE: Hola, Daniel, com t’ha anat avui a l’institut?

DANIEL: Molt bé, a més estic molt content perquè he vist la Miriam.

PARE: La noia que va marxar a viure fora, a un altre país, quan anàveu a primària?

DANIEL: Sí, veig que te’n recordes, pare.

MARE: És una noia molt simpàtica i els seus pares són molt bones persones. Encara recordo quan coincidíem a la porta de l’escola quan us anàvem a buscar.

PARE: Aquesta tarda he d’anar a la feina per un assumpte (només seran cinc minuts). Si us sembla bé, veniu amb mi i quan surti anirem al cinema a veure l’última estrena protagonitzada per Sean Connery.

DANIEL: Em sembla un pla ideal, m’agrada.

Daniel, juntament amb els seus pares, va anar a l’oficina on treballa el seu pare. Daniel i la seva mare van esperar en una sala contigua a un despatx, on a través de la vidriera observaven com el pare parlava amb el seu cap, el senyor Garcià, i podien sentir el que deien.

SR. GARCIÀ: Bona tarda, Martí.

PARE (Martí): Bona tarda, senyor Garcià.

SR. GARCIÀ: Ha preparat l’informe que li vaig demanar ahir?

PARE (Martí): Sí, l’he pogut acabar, però necessitaria fer-hi una última revisió. Què li sembla?

SR. GARCIÀ: L’he de presentar a la reunió amb la constructora demà a la tarda. El vull sobre el meu escriptori abans de la una.

PARE (Martí): No es preocupi, amb un parell d’hores n’hi ha prou. Abans del migdia tindrà l’informe complet al seu despatx.

SR. GARCIÀ: Gràcies, Martí. Sabia que podia confiar en vostè.

El pare de Daniel va sortir del despatx i, juntament amb la mare i Daniel, van anar al cinema tal com havien acordat.

Després de veure la pel·lícula, van tornar cap a casa i pel camí la van comentar.

DANIEL: Pare, m’ha semblat una pel·lícula molt bona. Els efectes especials són molt espectaculars i realistes, i els actors són bons i molt ficats en el paper, amb moltes escenes d’autèntica ciència-ficció.

MARE: Sí, jo també hi estic d’acord amb en Daniel, molt bona pel·lícula.

Com que van arribar tard a casa, la mare va suggerir demanar unes pizzes per sopar, cosa que a Daniel i al seu pare els va semblar bé.

DANIEL: Hola, voldria encarregar dues pizzes per portar a domicili.

PIZZERIA: Bona nit, és clar. Digui’m com les vol.

DANIEL: Voldria dues pizzes mitjanes, una de quatre formatges i l’altra carbonara.

PIZZERIA: Prenc nota. Serien 26 euros i trigaran uns 30 minuts. A quina adreça les enviem?

DANIEL: Passeig de la Constitució, 52, 3r 1a.

PIZZERIA: La seva comanda està en marxa. Moltes gràcies.

DANIEL: Perfecte, gràcies i bona nit.

En el temps acordat va venir un noi amb moto i va portar les pizzes que van demanar per sopar. Mentre sopaven comentaven a taula el que els anava a oferir el dia de demà.

PARE: Daniel, que tens previst fer demà.

DANIEL: Després d'acabar la meva jornada de classe vull anar al Gimnàs que fa uns dies que ho tinc descuidat. A més demà és el dia que quedo amb el meu amic Biel i entre tots dos ens descuidem del temps volant i ens animem l'un a l'altre per fer les rutines dels exercicis més amens.



PARE: Això està bé. Jo un dia d'aquests igual vaig i m'hi apunto per anar després de sortir de la feina. Vull desconnectar després de la meva jornada laboral i m'agradaria fer una mica de bicicleta estàtica recordant vells temps quan pertanyia al Club Ciclista SANT CUGAT i sortia amb el grup a fer ciclisme en ruta, que bé ens ho passàvem.

MARE: Doncs jo, aprofitant que vosaltres ja teniu plans, trucaré a la meva amiga de la infància la Sara per quedar per prendre'ns un cafè i parlar de les nostres coses i posar-nos al dia de tot.

Abans d'anar-se'n a dormir, el pare va repassar l'informe per entregar al matí el seu cap i en Daniel ho va preparar tot per anar al matí a l'institut.

Així va acabar el dia per a Daniel i els seus pares.



Així acabo el dia per a DANIEL.