En menys d'un minut després del crit de la infermera, entren dos zeladors a la sala amb una llitera.

-Hem de portar-lo a quiròfan immediatament, té un tros de vidre incrustat a l'hemicrani dret, regió parietal - diu la infermera.

Amb compte, aixequen el nostre protagonista i el col·loquen sobre la llitera. La mare persegueix els zeladors per dir al seu fill el següent:

-Et posaràs bé, de debò, Joan.

Ells arriben al quiròfan i només entrar per la porta, la infermera diu als cirurgians:

-Hem de fer-li una extracció quirúrgica de cos estrany del cuir cabellut.

Després de tot aquest descontrol, els cirurgians ja estan preparats, només falta proporcionar l'anestèsia general al Joan. En Joan comença a marejar-se fins que cau en un somni profund. Passa una hora sencera, la mare torna a ser a la sala d'espera, resant-li a Déu perquè el seu fill es recuperi. La pregària és interrompuda per la infermera d'abans, que li diu el següent a la mare de Joan:

-Ja pots anar a veure el teu fill a la sala de neurocirurgia, part de la memòria s'ha recuperat.

La mare va corrent plena d'esperança i felicitat, ella obre la porta, en Joan li dirigeix ​​la vista i diu confós:

-Mare?

Ella comença a plorar, i es llança a abraçar-ho.

-Sabia que et posaries bé... Digues-me, recordes com és que tenies un tros de vidre amb una etiqueta d'ampolla de rom al cap, t'has ensopegat o alguna cosa així? - Pregunta la mare.

-Pare... pare... - Diu el Joan intentant fer memòria.

En Joan comença a plorar incontrolablement.

-Ei, què passa amb el pare? - Demana la seva mare.

-El pare estava... bevent, més del normal... cridant... i després... res. - Diu en Joan.

La mare sabia que el seu marit era un alcohòlic que s'havia tornat violent, però això és la gota que fa vessar el got. Ella no ho dubta ni un segon:

-La mare marca al telèfon, 091 i va escoltar:

-Policia Nacional, en què puc ajudar-lo?

Ella va explicar ràpidament el que havia passat amb el Joan, i el policia els vindria a interrogar a l'hospital. Quan arriba el policia col·labora tothom, la mare i el nen afirmen que el pare el va agredir, i els metges li proporcionen l'informe de lesions. El policia els diu:

-Tranquils, el cos de policies i jo anirem a interrogar el seu marit, senyora. Quina és la vostra adreça?

-Carrer de Santa Florentina, 61, 07008, a Son Gotleu - Contesta la mare.

-Bé, de moment quedeu-vos aquí, els trucarem quan tot estigui bé - Conclou el policia.

L'agent i els seus companys van arribar a ca seva, van tocar la porta i exclama el policia:

-Policia nacional, obriu la porta, hem d'entrar per fer-li unes preguntes.

Un home obre la porta, al principi sembla amigable i plàcid, deixa entrar els policies. El policia s'adona que la casa està neta, massa. I que hi ha trossos de vidres a les escombraries. El policia li diu:

-Sap que el seu fill és a l'hospital perquè ha tingut una lesió cerebral a causa de la incrustació d'un vidre?

-Si, avui s'ha ensopegat i va topar amb un gerro al cap, va ser un infortuni.

El policia detecta una mentida, el vidre del cap de Joan tenia una etiqueta de rom. L'agent li xiuxiueja a l'orella al seu company, i tots dos l'apunten amb les armes i li diu un:

-Les mans al cap i poseu-vos de genolls. Queda arrestat com a presumpte autor de lesions i maltractament a menor. Té dret a guardar silenci, a ser assistit per un advocat i no declarar contra vostè mateix. Li han quedat clar els seus drets?

-Si - Afirma el pare.

Se l’emporten a comissaria, el policia truca a la mare i li diu:

Ja ens hem portat al sospitós. Poden tornar a casa.

La mare s'emporta el fill al cotxe per tornar a ca seva. Els dos estan callats, només s'escolta “That’s Life” de Frank Sinatra a la ràdio, la mare per acabar amb la tensió expressa:

-No saps com de malament ho estava passant, però ara podrem tornar a casa sense que aquest desgraciat et torni a tocar un pèl.

En Joan, mira estranyat durant uns pocs segons a la seva mare i li diu:

-Qui ets, on sóc?