Quan es van despertar, van anar cap a terrassa on vivien abans de que elsconfinessin, estaven com de mudança, mes la sara, ja que en Miquel ja era de Terrassa i s’havia quedat la casa antiga dels seus paresi havien decidit anar a viure els dos allà.
Era un dissabte al matí, quan van acabar de traslladar-ho tota la casa, van anar a esmorzar a un bar del carrer de sota. Mentre xerraven de tot el que havien posat a la casa, van estar parlant d’anar a fer una ruta per Cantàbria amb autocaravana i les gosses demà.
Aquell mateix dia de la mudança com que ja havien acabat de traslladar-ho tot. Van decidir anar a Barcelona a fer una voltai a visitar coses que tenien molt a propperò no havien visitat mai; com la sagrada família, un museu al revési fins i tot van anar a veure Mar i Cel al teatre Apol·lo.
L’endemà, quan es van es van despertar, es van aixecar a les 6:00h per poder anar cap a Cantàbriadirectes.
Van anar fent parades perquè poguessin estirar les camesi descansar ja que portaven quatre hores de viatge i les gosses ja estaven una mica cansades.
Baixen de l’autocaravana, la Sara havia portat galetes i croissants per poder esmorzar. Mentre estaven esmorzant anaven xerrant de tot el que farien i lo bé que s’ho passarien.Quan van acabar d’esmorzar, van continuar amb el viatge, fins que van arribar a Cantàbria, quan van arribar, van aparcar l’autocaravana a un descampat amb un llacsúpermacoon van poder deixar les gosses lliures mentre que ells acabaven d’organitzar-ho tot bé.
Van estar mirant llocs per visitar i restaurants per anar i van trobar;ElsPicsd'Europaper anar a visitar i per anar a menjar van trobar;La Barrica.
Un cop van organitzar-ho tot i ho tenien tot llestvan agafar l’autocaravana i van anarcap el centre per trobar-se amb uns amics que havien quedat,en Damià i la Marina,també tenien un gos que es deia CÉSARi les gosses d’en Miquel i la Sara es deien BLU i BABELi el conill que havien deixat a casa que es deia BOMBI.
Un cop es van trobar els 7, van entrar cap al museu, ales taquilles per escanejar les entrades, van adonar-se queen Miquel s’havia deixat la seva entrada a casa, estava molt preocupat perquè sense entradano hi havia manera de entrar, la Sara volia que es preocupés una mica, i al cap d’una estona de preocupar-se, la Sara li va dir a en Miquel:
- Em podries treure la cantimplora d’aigua de la motxilla,siusplau?
- Si – va respondre ell – A quina butxaca està?
- A la petita de davant – respon
Al treure la cantimplora de la motxilla, en Miqueles va adonar que darrere la cantimplora, hi havia un paperet, no li va donar molta importància, la Sara va veure que no se’n havia adonat, i li va dir:
- Pots treure el paper que hi ha a la butxaca petita on hi havia la cantimplora?
En Miquel, sense ni obrir-lo ni res li va donar.
- Nono! - obre’l que es per tu.
- Per mi?! - va alegrar-se ell
- Si, obre’l! - li va respondre
En Miquel ho va obrir i va veure que era la seva entrada.
- Aiiixx!!, moltes gràciescarinyo, t’estimo molt - Va dir ell fent-li una abraçada i un petó.
La Sara va fer cara com de “No esperava menys de tu rei”
- Jo també t’estimo molt – va respondre ella
- Entrem ja – Va dir la Marina.
- Ja tenim tots les entrades – vacontinuar dient.
- Si, entrem!– diu la Sara.
Un cop van poder escanejar totes les entradescorrectament, vanentraral museu.
Van començarper una sala que era una habitació infantil amb el llit en forma de cotxe i l’escriptori vermell, estaven enganxats al sostre. Al sortir d’aquella habitació, van travessar per un passadísamb miralls de diferents formes divertidestant al terra com als voltants, com al sostre.
A continuació van anar a veure una sala on hi havia un bany,tambésenganxat al sostre.
Quan van visitar totes les sales van marxar, i van anar a buscar una pizzeria propera.
