Fa més de cinc minuts que és a la cantonada del davant, mirant cap a la porta sense saber què fer: si entrar ara o tornar demà amb els mateixos dubtes d’avui.

Respira fons i comença a caminar. Travessa el carrer gairebé sense mirar a banda i banda i, al cap d’uns quants metres de vorera, empeny la porta amb por.

Ja està.

Li diuen que s’assegui un moment al sofà que hi ha a la sala, que de seguida l’atendran.

Impacient, passen les hores i el doctorno arriba, a la recepció no hi ha ningú, son les 18h de la tarda, la consulta està tota en silenci.

Decideix marxar cap a casa seva,el carrer tambéestava tot en silenci, aquella tarda no hi havienaquells joves que cada tarda s’asseien al banc de la plaça, ni aquells nens petits jugant a pilota al parc.

Arriba a casaseva, estreul’abric i s’assenta al sofà, engega la tele i li surt una noticia

Han d'estar 32 dies tancats a casa.

Van passant els dies...

El Miquel és a casa mirantunvideod'una entrevista que li vanferfa 4 anys sobre ell i la seva parella la Sara, quan de sobte la sara, li enviaun missatgedemanant-li perfertrucada 1h i poder-sedirbona nit ja que no es podran veure durant 32 dies. Van passant els dies depandèmia, el Miquel és a casa seva esperant que passin els 32 dies.

Al diaseguent...

per la tele, li vasortiruna noticia que els anavenadesconfinarperprovínciesi ellvapensar... "Bueno, Manresa,provínciade Barcelona”.

La Sara, eradeManresa, ellera de Terrassa,Vacarissesqueeraun poble que estavaaliteralment5minuts de casa seva,sivisqués aVacarissessique formava part de la província de Barcelonaiespodrienveure,peròno.

Al Miquel seli feienels diessúperllargs.

Per fi arriba el dia!

Vaarribareldia que ja podien sortir de casa,la Saraνaagafarel cotxeicorrents va anar a Terrassa a veure el Miquel, quan es van veure es van abraçar comsifestresanys que no es veien i només feiaunmes.

Al vespre després depassar tota la tardajuntsel Miquel es va quedar ambles gosses mentre queellaanava a compraralgunescoses,perquèdesprés de 32 dies sense sortir de casa, ja s'havien quedat sensemenjar.

LaSara arriba al supermercat i tothom la començasaludarcom si fos famosa.Al capd’unaestona en el momentd’anarapagarla sarano troba el mòbil queés on hi té els diners.

Després d'haver-se preocupat molt arriba el Miquel ilidonaelmòbilja que ell ja havia vist que sel’havia deixatal pisiva anar corrents a donar-li,va pagar,i van tornar els doscap a casa perfectament amb la compra feta.

Després d’aquella tarda tan intensa, el Miquel i la Sara van decidir sortir a passejar pel poble. Els carrers, encara una mica buits, tenien un aire diferent, més tranquil i acollidor, com si tot hagués quedat suspès durant aquells diestant llargs. Es van aturar a la plaça principal, on abans jugaven nens i nenes, i van veure com les botigues tornaven a obrir lentament, amb gent somrient i saludant-se.

Van comprar gelats i van seure al banc de sempre, parlant de tot i de res, rient-se d’algunes de les anècdotesque havien tingut durant la quarantena. El Miquel li va explicar a la Sara com havia organitzat la seva habitació per aprofitar millor l’espai, i la Sara li va mostrar les fotos que havia fet de les plantes que havien crescut mentre ella estava a casa. Era com si tot s’hagués normalitzat, però amb unpunt més: cada petita cosa semblava més especial després d’aquells dies tancats.

Quan es van aixecar per tornar a casa, van decidir passar per la botiga de queviures i comprar alguns ingredients per cuinar junts aquella nit. El Miquel va portar el carro mentre la Sara revisava la llista, rient-se quan se n’adonaven que havien de tornar a comprar algunes coses que s’havien acabat.Van sortir del supermercat ambles mans plenes i el cor lleuger, conscients que, després de tot, la vida seguia i que podien gaudir de cada moment com si fos un regal.

Un cop a casa...

Van fer creps, els dos rient perquè alguna se’ls hi havia cremat, però res apreocupar.

Quan van acabar de sopar, la Sara va anar a donar menjar a les gosses i al conill i es va anara dutxarde mentre que el miquel es va quedar netejant la cuinaa baix. Quan van acabar els dos de tot, es van quedar a baix a veure una pel·lícula,i després van a anar a dormir.

Quan es van despertar...

Avui era l’aniversari de la Sara, i el Miquel li havia preparat un diamoltxuloque s’ho passarienmoltbé, primer, li ha començat preparant-li l’esmorzarparlant tranquil·lamentsobre les coses... després d’esmorzarhan anata Manresa sense que la Sara s’ho esperés a celebrar-ho amb la sevafamília i els seus amics. La Sarafeia 29 anys i fa uns dies, el 6 de Gener va ser el del Miquel que en va fer29i aquell mateix dia el miqueltenia concert a Terrassa i li van fer un pastís amb un 29,increïble. Seguint amb l’aniversari de la Saraquan van arribar a Manresa van anar a passejar amb tots els seus amicsi les gossesper el bosc de davant de casa seva, bé, casa els seus pares.

Quan van arribar a casadesprés de tot el dia foraamb les gosses,van deixar el cotxe ivan anar a peu fins la plaça on hi haviael bar que anaven sempre quan eren petits.