Vaig sentir com el meu cor bategava amb més força que mai, notava que era l’hora de treure tot el que tenia dins. Al mateix moment tenia una sensació de nervis i alhora de calma.

Les mirades dels convidats anaven entre el meu pare i jo, com si esperessin que tot tornés a la normalitat.



Però jo sabia que era aquell instant el que havia estat esperant durant tant de temps per a poder aconseguir els meus objectius, i que sortissin a la llum tots els pensaments que havien estat brotant dins meu aquelles nits quan era sola a la fosca, a la terrassa de casa contemplant els estels, reflexionant sobre la llibertat que em mancava i m’anava fent cada vegada més mal.

- Pare –vaig dir amb determinació i convicció– amb tot el respecte, no puc acceptar aquest compromís.



Totes les mirades es van travessar sobre meu com si fossin espases clavades, una a una al meu cos. Moltes dames es van posar la mà al cor, o es van tapar la boca. Ningú gosava manifestar res, un fort silenci va omplir la sala, fins que el meu pare va dir:

- Minerva –amb una veu estrident– no és moment de fer ximpleries, comporta’t com et toca, i para d’actuar com una nena petita.

- No estic fent ximpleries, ni és un caprici de nena petita, ja soc prou gran i tinc el poder de decidir quina ha de ser la meva vida i el meu futur. –vaig respondre–.



Un murmuri va recórrer la taula com una brisa de vent, continuaven totes les mirades incrustades en mi, però no notava que estigués fent res malament, sinó tot el contrari, estava sembrant les idees escrites en tots aquells llibres que havia llegit a la biblioteca, i les profundes converses que havia tingut amb el Cassi.

- Aquest matrimoni reforçarà el teu poder Minerva, farà que siguis una dona molt més poderosa –va afegir el meu pare–.



- Pare, tot el contrari, aquest matrimoni farà que em converteixi en una pobra dona, submisa, que sempre ha d’estar satisfent les peticions del seu marit al qual no estima, que tan sols està amb ella per tenir un nivell adquisitiu més elevat.

- Ell es va aixecar ràpidament de la cadira, i em va dir –ja n’hi ha prou de fer numerets, vine que d’això en parlarem els dos sols–.

Em vaig aixecar darrere seu vam sortir de la sala i vam tancar la porta.



- Què t’ha passat? –va dir ell–.



Durant un moment vaig dubtar, no sabia si explicar-li tot el que m’havia passat, que havia anat a la biblioteca a llegir llibres per ser una dona molt més culta i ampliar el meu coneixement, que allà havia conegut al Cassi i havíem passat moltes nits enraonant de diversos temes com la llibertat individual i que, per primera vegada, a la vida sabia que era el que volia. Però això només empitjoraria les coses, així que em vaig limitar a dir-li que no volia contraure matrimoni amb aquell noi.

- No penso contraure matrimoni amb aquest noi –vaig reafirmar un altre cop–.



- Minerva contrauràs matrimoni, no tens cap més opció –va dir el meu pare, i se’n va anar–.



No vaig retornar a la sala on era tothom, sinó que me'n vaig anar a l’habitació, i vaig esperar que es fes de nit, per retornar a la biblioteca i trobar-me altra vegada amb el Cassi. Quan ja era negra nit vaig dirigir-me cap a la sala de coneixement i allà estava el Cassi, assegut al costat d’una prestatgeria, però no llegia cap llibre.



- Ja sé tot l’enrenou que hi ha hagut avui a l’hora de dinar, Minerva. No et preocupis, és el que havies de fer, ets molt valenta. –va dir el Cassi–.



-Em consolen les teves paraules, he estat rumiant tota la tarda sobre què és el que he de fer, i he decidit que demà a trenc d’alba, agafaré totes les meves pertinences i creuaré aquestes muralles que m’han tingut durant tant de temps tancada, i me n'aniré lluny, molt lluny, fins a trobar un lloc on viure, i pugui tenir la vida que sempre he estat anhelant.

- Molt bona idea, Minerva. Si et sembla bé, jo també vindré amb tu. –va afirmar en Cassi–.



I així va ser, l’endemà a trenc d’alba ens vam trobar amb el Cassi, i vam escapar cap a terres llunyanes. Però no m’allargo més, aquesta ja és una altra història que explicaré en un altre diari, titulat: Minerva la noia que ha aconseguit la seva llibertat.