- - Però això no és veritat - replica Pol - En la vida no es pot ser tan superficial i materialista. La gent necessita gent de la mateixa manera que el sol ix per l'estcada matí. No és una cosa que espugacanviar a voluntat, és un fet inscrit en la naturalesa de l'ésser humà.
- - Jo nonecessitea ningú més.M'esforcei hoplanifiquetot, de manera que nonecessiteres més que al meu mateix per a aconseguir tot el que empropose
- - L'única cosa fas és mentir-te - diu Toni amb un riure incrèdul - És com si estigueres intentant construir unabambollaal teu voltant per a evitar el contacte amb la realitat. El problema és que estic segur que prompte o tard acabarà per esclatar i llavors hauràs de fer front a tot el que has estat reprimint fins al moment.
Un silenci dens com la mel s'instaura després de les seues paraules. Toni no vol pensar en el que Pol acaba de dir. Tracta de dir-se que no val la pena donar-li voltes a l'assumpte i, no obstant això, no és capaç de mirar-lomentrescondueixperquè sap que el que acaba de dir són les seues majors pors dites en veu alta.Malgrat tots els seus intents, sempre havia tingut una veueta en el seu interior que es qüestionava si el que estava fent era realment el correcte.
Ell se sentia orgullós dels seus assoliments i no creia que haguera d'avergonyir-se. No obstant això, en el fons sempre s'havia preguntat si les seues vesprades estudiant no es devien al fet que no hi haguera ningú quevolguerala seua companyia; si totes eixes vegades que es quedava a casa de xicotet en comptes de baixar al parc no es devien, en realitat, al fet que no havia rebut una invitació per part de capaltrexiquet per a jugar junts en els gronxadors
Mirant per la finestra del cotxe d'aquell desconegutenfront del qual se sentia nu, no podia evitar preguntar-se en quin moment havia decidit evadir-se tant de sentir; fins i tot fins al punt d'evitar tindre a algú de confiança amb qui parlar de les seues emocions per a així assegurar-se de no haver d'afrontar-les.
Quan finalment Pol apaga el motor del cotxe, els dos es queden asseguts durant uns instants en silenci, sense atrevir-se sivulgaa moure's.
- Sent...- diu Pol - sent molt si m'he passat, no hauria de ficar-me en la teua vida i no....
- Tens raó - Diu Toni sorprenent a Pol - Jo...Tota esta situació...És a dir, per a mi el meu treball és molt important. No empenediscde tot l'esforç que he fet ni del lluny que he arribat i vull arribar i em sent orgullós de tot el que he aconseguit, però...
Toni tanca els ulls un moment i respira profundmentrestracta d'aclarir-se
- - El problema és que, com més control creia que tenia, mésenperdia i més m'afonava.Osiga, la meua primera reacció en arribar a la meua casa després que em donaren un mes de vacacions va ser...Em vaig sentir perdut. Estava tan immers en el meu món que se'm va oblidar que hi havia un altre que compartia amb més gent, és... Nose- diumentreses frega els ulls amb gest cansat
Pol obri la guantera irebuscaentre un munt de papers fins a traure un bolígraf i un paper que sembla el rebut d'una botiga de comestibles i comença a escriure alguna cosa sobre ell.
- Agafa - diuoferint-li-loa Toni
- Què és? - pregunta indecís sense decidir-se a agafar-lo
- El lloc en el qual pots trobar-me. Crec que hauries d'aprofitaraquestosdies per a pensar i, bo, si necessites a algú amb qui parlar o...nosé. És sol que tinc la impressió que hi ha molt més darrere de les teues paraules i em sembla que eres una persona que val la penaconéixer.
Toni s'enrojola i acosta la mà per a agafar el paper que encara li està tendint Pol i, quan les seues mans es freguen, sent el cor bategar tan ràpid que li entra por que Polpugaescoltar-ho.
- Gràcies- diu mirant-lo als ulls
Quan acaben d'acomiadar-se, Toni es queda dempeus una estona veient el cotxe allunyar-se fins que acaba perdesaparéixercom si d'una posta de sol estractara. Amb cada pas que dona de camí a casa dels seus pares, se sent surar, com siacabarade desfer-se d'un pes que no sabia ni que carregava.
Mira el paper que es troba entre les seues mans i somriu, pensant en totes les portes que acaba d'obrir-se i en totes les que queden per obrir.
