En Daniel sent curiositat per veure què havia quedat dins de la nau destrossada. Quan entra es queda sorprès ja que troba els ossos dels seus companys on es van morir fa setze anys. Mentre va explorant li venen records del tràgic accident que va viure. De sobte, es troba una sala que no recorda que hi havia dins, la porta està encallada, agafa un tub de ferro de l’estructura de la nau i després de molts cops aconsegueix obrir la porta, quan arriba a l’altre costat de la porta troba una habitació molt sinistre. Estava plena de pols, tot desorganitzat i havien tres càpsules: dos d’elles en bon estat i una trencada per una biga de metall.

En Daniel s’enrecorda d’aquestes càpsules ja que ell va fer servir una per tornar-se a la terra després de l’accident. Decideix mirar detalladament les úniques dos càpsules que hi havia en bon estat, s’adona de que són d’un model antic i ja no se'n recorda de fer-lo servir.

Seguidament en Daniel decideix anar cap a on està en Xavier i la Maria. Quan arriba, la Maria el veu molt emocionat perquè els hi està apunt de dir la magnífica bona notícia.

-Nois, he trobat l’antiga nau on vaig passar aquell accident- diu en Daniel.

-Què hi ha a la nau que ha fet que t’emocionis ? - diu en Xavier.

-Doncs és una bona notícia, però a l’hora una mala notícia- li respon en Daniel.

-Quines són les bones notícies?- diu la Maria.

-Lo bo és que he trobat tres càpsules i la dolenta és que una d’elles està trencada i no sé com arreglar-la ja que és un model molt antic- respon en Daniel.

Després d’aquesta conversació la Maria proposa anar a veure-les.

A l’arribar a l’altra nau veuen els ossos dels tripulants de la nau antiga i la Maria es va possar a plorar. En Daniel i en Xavier va continuar fins a l’habitació on estaven les càpsules, quan van arribar en Xavier es va posar a inspeccionar la càpsula trencada per intentar reparar-la. De sobte els dos escolten uns crits, quan en Daniel es dona la volta veu que la Maria no hi es i li diu a en Xavier.

-Corre, que la Maria està cridant, pot ser li ha passat alguna cosa- li diu estressat.

En Xavier i en Daniel arriben on està la Maria i es sorprenen ja que ella tenia uns ossos a les mans, veuen que l’uniforme que esta tocant la Maria era de l’antic capità d’en Daniel.

De sobte s’escolta en veu baixa que la Maria diu:

-Pare…

En Daniel sorprès li pregunta a la Maria:

- El meu anterior capità era el teu pare.

- Sí - li respon.

En Daniel li pregunta si ha fet malbé la nau perquè s’estampès contra Mart.

- Si, jo he fet que la nau xoqui contra Mart per venjar la mort del meu pare, ja que pensava que ell havia de viure i tu morir. Que si no fos per tu ell estaria viu, que tu vas provocar la mort de mon pare, que ets un assassí sense escrúpols ni seny. - li respon la Maria.

En Daniel està atònit però no pas enfadat amb ella, la Maria continua parlant entre plors:

-Em penedeixo del que he fet, m’has demostrat que estava equivocada, jo pensava que tu havies sobreviscut per què vas sacrificar als teus companys per salvar-te a tu mateix, però en realitat el meu pare no tenia cap possibilitat d’arribar ni tan sols a l’habitació de les càpsules i menys poder-les activar. Marxeu vosaltres sols, no em mereixo viure, ja que he intentat matar a una persona innocent- diu la Maria entre plors.

En Daniel i en Xavier es passen dos dies preparant les càpsules a partir d’un manual que hi havia a dins d’elles, amb les càpsules preparades es van preparar per tornar a la terra amb la mostra de les pedres de Mart per assolir la missió que els hi van encomanar fa tant temps.

Quan s’enlairen amb les càpsules veuen des de lluny la Maria estirada al terra envoltada de sang.

Des d’aquell moment no hem tornat a saber res d’ella.