En Daniel es desperta marejat, veu tot borrós. No sent els braços ni les cames, gira el cap i veu en Xavier adormit i la Maria plorant intentant-lo despertar. Quan la seva mirada s’enfoca, s’adona de què la nau ha caigut en un planeta i s’ha destrossat. Llavors amb un gran esforç s’aixeca i va molt lentament cap a la Maria i en Xavier i en Daniel diu:



- Maria, ves a buscar el set de medicina, ja em quedo jo amb en Xavier.



- D’acord - diu la Maria secant-se les llàgrimes.



En Daniel s’asseu al costat d’en Xavier, segueix inconscient. En Daniel observa que té un metall clavat a la cama dreta. Veu una tela al terra i decideix treure’s el tros de metall. Entre crits i plors, ràpidament es posa la tela a la cama per no perdre més sang. Apreta la tela fortament per parar l’hemorràgia. Després escolta i veu que arriba la Maria corrent. Mentres la Maria intenta despertar a en Xavier avisa a en Daniel que queda poc oxigen a les bombones que porten posades. En Daniel quan escolta això se’n va corrent cap el lloc on estaven les bombones d’emergència. Quan arriba es queda sorprès ja que veu que aquestes bombones d’emergència estan destruïdes. Torna coixejant desesperançat cap a la Maria i diu:



- Maria, les bombones d’emergència estan destrossades, només queden aquestes…



- No, no, no potser - li diu la Maria a en Daniel angoixant-se. - En Xavier segueix sense reaccionar i a sobre nosaltres també estarem morts.



En Daniel com a líder que es pensa com solucionar aquesta situació i diu:



-Calma, tot es solucio…- de cop es desperta en Xavier cridant dient:



-Aaaahhh, l’esquena em crema, però a la vegada no la sento-.



La Maria va ràpid cap a en Xavier i el calma, el gira i es queda sorpresa ja que te tot el vestit ple de sang, també s’adona que el terra es vermell i els hi explica als dos:



-Mireu, el terra és vermell, sra casualitat que hem cigut a Mart- diu amb curiositat als seus companys.

En Daniel a partir d’això s’adona de que el planeta on ha caigut la nau és Mart, i li diu als companys amb molt interès.



-Si, es veritat hem caigut a Mart- encara una mica dubtós. Seguidament ordena:



- A partir d’avui hem de començar a organitzar el menjar i l’oxigen perquè ens aguanti el màxim posible i no morir-nos per falta d’oxigen.



Després els hi dona indicacions als seus companys per buscar tot el menjar que hi ha a la nau i també li diu que han de respirar lentament per estalviar oxigen. En Xavier i la Maria després de trobar tot el menjar en bon estat de la nau van on està en Daniel. Quan en Daniel veu a en Xavier i la Maria amb el menja diu:



-Mare de déu, quant poc menjar aquesta quantitat solament ens dona per unes tres setmanes- diu sorprès.



En Xavier i la Maria es posen a organitzar el menjar en uns prestatges que va trobar en Daniel per la nau i de sobte se li cau a sobre una prestatgeria plena de bombones d’oxigen, crida de dolor, en Daniel i en Xavier s’assusten al escoltar aquests crits i van de pressa on està la Maria, aixequen la prestatgeria i treuen la Maria d’allà i li pregunten com està i què ha passat. No respon, només plora, en Daniel li diu a en Xavier que l’allunyi d’allà i que la deixi estirada al terra.



En Daniel inspecciona a la Maria mentre li diu a en Xavier que organitzi les prestatgeries s’han caigut. En Daniel s’adona que la Maria s’ha trencat un braç i tres costilles, no li diu res a la Maria i decideix anar a passejar per veure com resoldre aquest envolic.

Quan està caminant i de sobte veu una cosa que reflexa llum, caminant cap el reflexe i veu que és un troç de metall mira al seu voltant i s’adona que hi ha una altra nau, mentre s’apropa a ella li comença a fer mal el cap, es mareja, té por, fins que s’adona que es la nau on es va estavellar per primera vegada.