Aquest enlairament de la nau va ser molt important. En Daniel entra dins de la nau acompanyat per en Xavier i la Maria. Tothom està tens, aquest moment s’està reproduint per tot el món a través de la televisió.
Els tres es preparen posant-se els vestits d’astronautes i omplen les bombones d’oxigen. Respiren intensament, tremolant dels nervis.
S’asseuen als seus llocs, en Daniel i els seus companys comproven que el seu vestit estigui ben posat. Cenyeixen els cinturons i escolten al seu comandant donant-los instruccions.
- Aquí el comandant - s’escolta com respira i li batega el cor ràpidament. M’escolteu bé?
- Aquí en Daniel, t’escoltem tots bé.
-Us recordaré què heu de fer
-Sí, comandant- diuen tots els tripulants al mateix temps.
-Aquesta missió consta d’arribar a Mart i portar mostres de les roques d’allà a la Terra. Aquesta tasca trigarà un any, nou mesos seran del viatge d’anada i tornada a Mart i els altres tres mesos seràn per extreure les mostres de terra d’aquest planeta.
-D’acord, senyor comandant aquest objectiu s’assolirà de manera excel·lent i eficient-.
Durant les pròximes tres hores els treballadors de la Nasa aprofiten el temps per enllestir la nau pel seu llançament.
Quan va arribar l’hora de l’enlairament de la nau el comandant es va comunicar amb els tripulants per assegurar que estiguessin preparats.
-Tripulants de la nau 308, poseu-vos els cinturons, activeu el radar de coordenades, actualitzeu els rellotges i comproveu que teniu l’equip d’assistència mèdica.
En Daniel, el líder de l’expedició, li va contestar al comandant.
-Aquí el líder de la nau 308, ja hem complert totes les instruccions.
-Llavors podem començar l’enlairament- va dir el comandant nerviós.
Tothom de la sala de control i els tripulants de la nau estaven inquiets, perquè mai s’havia fet aquest tipus d’expedició cap a Mart.
Comença el compte enrere perquè la nau s’enlairi, per fer enlairar la nau s’ha de fer moltes accions a l’hora. El comandant li va dient als diferents tripulants, els codis de potencia que han de posar a cada propulsor de la nau ( en total hi han tres ).
- Daniel al propulsor esquerre li has de posar el codi 50 30 77.
- Xavier, tu t’encarregues del propulsor del costat dret i el codi que has d’utilitzar és 65, 45, 92.
- Maria t’encarregues de l’últim propulsor, el central, el teu codi és 35, 15, 62.
El compte enrere arriba a zero la Maria, en Xavier i en Daniel posen el codi i la nau s’enlaira.
De sobte, en Daniel té un record del seu primer viatge en una nau. Estava molt content, era la primera expedició, però, quan van sortir de l’atmosfera van xocar contra un meteorit causant una fuga d’oxigen en la nau.
En Daniel se'n va recordar de quan va començar a notar com el seu cos flotava dins de la nau, que havia quedat danyada per l'impacte. Les alarmes ressonaven, però no hi havia ningú per ajudar-lo, ja que els seus companys havien caigut de la nau a l’impacte. L'oxigen que li quedava anava disminuint ràpidament, a més, l'espai que per on no flotava es feia més petit. La nau cada vegada anava més lent, com si ja no pogués escapar, però en Daniel no podia fer res per evitar-ho. Es va adonar que estava completament sol en aquell immens espai.
En Daniel va poder sobreviure, ja que va poder trobar una càpsula d'emergència amb subministraments bàsics i un sistema d'oxigen de reserva. Amb els coneixements que tenia per haver estat entrenant tant per aquest viatge va recordar com utilitzar els recursos de la nau en mal estat per mantenir-se amb vida, agafant tots els materials essencials i gestionant l'oxigen de manera eficient.
Ell va ser l’únic supervivent.
Al sortir de l’atmosfera en Daniel va despertar del record i va celebrar amb els seus companys que havien aconseguit sortir de l’atmosfera en bon estat, però, de sobte la nau explota.
|