— Vaja, Millie, això és més impactant del que sembla — assenyala el meu cap mentres arrufa les celles.



— Sí, entenc que no anticipàvem una cosa tan gràfica, però és el que hi ha — responc amb un sospir.



— Supose que tens raó, però és sorprenent que nosaltres buscàrem proves del seu vincle amb l'assassinat dels seus pares i resulta que ella els va matar en fred.



— Bé, cal veure el costat positiu: si només haguera estat involucrada, probablement no hauria anat a presó si pagava, però ara ja no té eixida.



— Ai, Millie, què faria jo sense tu? — diu amb un suau riure.



— Probablement? Et moriries — responc rient.



— Ja tens al cap com els explicarem tot això als directius? — pregunte mentres sota la finestreta del copilot de camí a la comissaria.



— No tinc ni idea, Millie, encara que — i abans que puga acabar, una veu interromp des de la ràdio.



— Agent Stroll. Em reps?



— Rebut, Stroll. Som l'agent Hart i l'agent Quinn. Què ocorre?



— La sospitosa Nina Winchester acaba de ser arrestada per possessió de drogues per a ús personal. Sé que no és exactament el que estaven investigant sobre ella, però tal vegada és útil.



— Stroll, soc Millie Quinn, agraïsc l'ajuda, però tem que ja tenim suficients proves. Hem trobat un vídeo que és clau.



— Rebut, Quinn. A on es dirigixen?



— Just estàvem anant a la comissaria.



— Agent Quinn! — crit en arribar a la sala privada de la comissaria — He trobat un vídeo de Nina Winchester assassinant als seus pares.



De sobte, la sala queda en silenci, però després d'uns segons esclata el caos: alguns celebren haver resolt el cas, uns altres sospiren d'alleujament i altres estan preocupats pel renou mediàtic que causarà l'arrest de la propietària d'una de les cases de moda més importants per assassinar als seus pares per a fer-se amb l'empresa.



— Ja basta! — crida Hart enmig del tumult — Tots sabem que això és una gran notícia, ja que hem pogut resoldre un cas llarg i complicat en menys d'un dia gràcies als increïbles dots d'actriu de l'agent Quinn, però no oblidem que això és només un dia més en l'oficina — en acabar s'escolta el descontentament de la gent.



— No m'esbufegueu, perquè sou tan conscients com jo que, per molt que hàgem resolt el cas, encara hem d'esperar per a saber la condemna que li imposarà el jutge.

***

Havien passat un parell d'hores i mentres tots continuaven parlant del cas i del que passaria en el juí, jo no podia evitar pensar en ,Nina Winchester i en la calma amb la qual havia comés un crim tan brutal. Així que quan em vaig asseure a la sala de juí no vaig poder evitar el calfred que em va recórrer la columna vertebral.

— Bon dia senyores i senyors. Es declara oberta la sessió per al cas de l'assassinat dels senyors Winchester. Els demane que seguen i mantinguen el componiment durant tota l'audiència — va dir el jutge de manera calmada.



Em vaig acomodar en el meu lloc i vaig fixar la mirada en *Nina Winchester. Estava asseguda amb un somriure de suficiència, com si el món no existira, com si les lleis no l'anaren a afectar. Les mans li tremolaven lleugerament, però els seus ulls seguien freds i calculadors.



— Senyora Winchester,— va continuar el jutge —se l'acusa d'haver assassinat als seus pares. Té alguna cosa a dir abans de l'exposició de proves?



Nina va alçar la mirada cap al jutge, amb una calma que em va gelar la sang. Va ser en eixe moment en el qual vaig entendre que malgrat tot el que s'havia demostrat, Nina mai anava a mostrar-se penedida. Ella havia fet això perquè havia volgut, ningú l'havia obligada a fer-ho i gràcies a la prova del vídeo mai podria escapar de la justícia





Vaig respirar profundament i vaig deixar que la tensió s'acumulara en les últimes hores, s'anara lentament. El treball estava fet. Havíem aconseguit el que semblava impossible i tot sense que la sospitosa sospitara del que hi havia realment darrere de la meua fingida innocència.





I mentres el jutge projectava el vídeo, vaig entendre que per mol que a vegades costara la veritat i la justícia sempre trobaven el seu camí.