-Merda! No, merda, això no em pot estar passant just a mi- i efectivament, per a sorpresa de ningú, jo anava tard. I a veure, és cert que em passa cada dia, però avui era el meu primer dia treballant per a Nina Winchester i eixa dona tenia pinta que m’anava a tallar el cap si no estava allà a l’hora.



Així que m’alce ràpidament i em fique a la dutxa perquè no tinc temps ni per a desdejunar. Acabe d'eixir de la dutxa i no en tinc ni la més petita idea sobre què devia posar-me. Al final em decideix per un conjunt elegant de pantaló i americana de color vi, un maquillatge suau i em trec els xurros per als cabells que em vaig posar ahir abans de dormir per a ara tindre unes ones elegants.



Ara acabe d'arribar, estic en l’ascensor i encara que abans em feia pot enfrontar-la cara a cara m’he recordat qui soc, una dona que ha tractat amb assassins en sèrie i gent molt més perillosa així que no tinc perquè sentir-me intimidada. Quan l’ascensor arriba a la planta que és, isc disparada perquè no tinc cap temps que perdre i una vegada en la porta de Nina done dos colps per a avisar que ja he arribat.



-Millie! Que bé que has arribat alhora, ja pensava que anava a haver d'enviar gent a buscar-te – diu Nina amb un somriure igual de fals que les meues Converse del mercat ambulant.



-Bon dia, Nina, ja quasi no arribe alhora, però per a la nostra sor l’he fet.



- Tens raó Millie. Bo, ara que estàs aquí he de fer-te un tour per les instal·lacions i explicar-te el que vas a haver de fer, que resumidament es controlar la meua agenda, contestar correus i posar ordre quan jo no estiga.



***



Ja ha passat la mitat del dia i estic farta, sort que vaig a estar poc temps treballant així perquè si no, acabaria morta. Nina s’ha hagut d'anar un moment perquè tenia una emergència amb un dels clients i m’ha demanat que em quedara per a supervisar-ho tot, així que estic en el moment perfecte per a començar a investigar.



Abans he vist com ha guardat uns papers en un calaix del seu escriptori el problema és que té cadenat, però com a bona agent que soc sempre porte ganxos al cabell. Ara no hi ha ningú en l'última planta, que òbviament és tota de Nina, així que vaig a intentar obrir el cadenat.



Estic intentant obrir-lo, però la cosa s'està complicant, el cadenat té aparença de ser del basar i a pesar del que havia cregut era un cadenat d’alta seguretat. La veritat era un error de boigs pensar que Nina seria tan estúpida, però volia intentar-ho. Així que he hagut de passar al pla B, forçar el cadenat sense cap cura, no és un pla elegant ni silenciós i segur que Nina no tarda a notar marques en el cadenat, però és millor idea que trencar-lo. I pum! Cadenat obert!



-Merda!- Cride i murmure a la meixa vegada, perquè si, l’he obert, però aquí no hi ha una merda. Que no condeix el pànic, estic segura que aquí ha d'haver-hi alguna cosa, perquè és impossible que solament hi haja coses d’oficina al calaix si estava tancat amb cadenat. Però de sobte...



-Sí, un fals fons!- Exclame amb emoció mentre em pose a veure el que hi ha dins. Al principi solament encontre papers de quan els pares de Nina van comprar aquest edifici, però sota tot això hi ha un USB. Clarament,

Nina no volia que ningú l’encontrara, però per a la seua mala sort aquí estic jo. Ràpidament, replegue tota l’escampada que he fet i pose el cadenat marcat mentre intente ser la menys sospitosa possible i volia tot perfecte de nou. Així que desgraciadament aquest vol dir que he de fer el treball que m'acomiada Nina.



***