De cop i volta va sentir una veu que provenia de l’interior de la sala “podeu entrar”, en toni va mirar als guàrdies que amb una senyal els varen convidar a entrar a la sala de tron. En Toni es va armar de valor i amb les forces que li quedaven per haver-se arrastrat pel clavegueram durant una bona estona va obrir aquell porto, hi ha que recalcar que la Flarella i el Maleo el varen ajudar.



Devant d’ell hi havia una gran sala, decorada amb grans escultures i retrats del que en Toni suposava que eren els antics governants d’aquell regne, però el més vistos i el primer que veies al entrar a aquella sala eran dos trons al final del tot, al fixar-se un poc més en Toni va veure que eren dos elfs. Des de la llunyania a en Toni li va semblar escoltar un “atraque vos” que provenia del tron.



En Toni i companyia van començar a creuar la sala, pasan estàtues, retrats i servs fins arribar quasi als peus dels trons, als veure al rei i a la reina de prop a en Toni li varen semblar encara més impressionants que abans. El rei era un senyor amb una edad d’uns cinquanta anys però també hi ha que pensar que al ser elfs podrien tenir més de quatre vegades més la edad que havia suposat el toni i ere escanyolit, la reina era bastant semblant, aparentava la mateixa edat que el rei i era escanyolida també però els dos tenian alguna cosa que el confiava seguretat des de que els va veure.



-Bon dia heroi o prefereixes que et digui Toni -va dir el rei



En Toni amb un poc de sorpresa -Bon dia altesa, que està passant?



-Jaja, veig que estas bastante impacient, he?



-Sí, la veritat és que tot això em ha impactat bastant, Flarella, la porta, el regne, el drac.



-Toni, en poques paraules, una bruixa malvada i els seus subordinats es volen fer amb el control del regne, estan a les fronteres arrasant pobles i ciutats sense pietat ni compassió.

Necessitem la vostra ajuda honorable cavaller.



-El rei es va mirar al toni amb cara de preocupació, en aquell moment va sonar un estrèpit i el sostre devora d’una de les columnes de devora de l’entrada es va enfonsar. Una figura va aparèixer, al principi quan encara hi havia un poc de fum a el Toni només li semblava familiar pero llavors al desaparèixer el fum que quedava a el Toni se’l va aturar el cor, el seu cap ja no podia pensar de l’ensurt una figura d’un ser fantàstic va començar a sortir, primer dues banyes varen sortir, després una pata vermea seguida de l’altre finalment d’un bot el drac es va plantar devant del Toni, la Flarella, el Maleo i els reis.



En aquell moment el Toni només pensava “no podria ser pitjor, no podria ser pitjor” però sí que podia ser pitjor perquè de l’esquena del drac un altre figura va sorgir, era un mag, vestia una túnica negre, semblava força major d’uns setanta anys però el que més va impactar al Toni va ser una cicatriu d’una cremada que li cobria mitja cara.



El drac al veure el Toni i amb molta ràbia va començar a concentrar tot el seu foc per generar una gran bola de magma, al veure això i veure que el Toni estava paralitzat el Maleo es va llançar a per ell aconseguint així que només es cremés la punta de la seva capa.



-Toni, estàs bé?



-Sí, moltes gràcies Maleo.



En aquell moment el Toni es va colpejar la cara i es va aixecar del terra d’un bot, la situació al seu voltant era espantosa, el castell tenia un costat derrumbat i un forat en l’altre, semblava que es podia derrumbar en cualsevol moment, hi havia serfs corrent de banda a banda sense saber què fer, només intentant salvar-se d’aquell drac.



El drac al veure que encara no l'havia carbonitzat va decidir llançar un altre bola en llames en contra el Toni, per sort va aconseguir activar el seu poder a temps i la va aconseguir contrarestar l’atac, el drac va començar a llançar atacs sense descans i va aconseguir apoc apoc que el Toni fos retrocedint fins arribar a la vorera d’el precipici del costat del castell. Al veure això el Maleo i la Flarella es van llançar al coll del drac intentant així que els ataques a ells o almenys que deixes d’atacar.



El drac amb tota la ràbia que tenia acumulada pel fet de no poder acabar amb el toni la primera vegada que el va trobar es va sacsejar intentant així llevar-se’ls de demunt, però cada vegada el Maleo i la Flarella s’agafaven més fort al coll del drac, al veure això el mag que encara estava damunt del drac el va ajudar llençant un raig en direcció als dos. El raig va aconseguir impactar de ple al Maleo el cual va caure estès al terra. La Flarella amb les poques forces que li quedaven després de les sacsejades va decidir llançar-se cap al mag al cual estirant-lo de la capa va aconseguir derribar-lo i que caigués al terra ahon entre cinc guardes el varen aconseguir arrestar.

El drac al donar-se conta que havia perdut al mag i que ja no tendría suport per si l’atacaven per l'espatlla (el cual resultava ser el seu major punt devil) va decidir retirar-se.



Unes hores després a una casa la cual no va quedar destruïda el rei va celebrar una reunió amb el Toni i companyia per acabar de traçar un pla. Una hora després ja havien acabat, havien decidit que el toni fos en direcció cap al castell de la bruixa passant sempre que fos possible pels pobles destruits per ajudar sempre que pogués. El rei no li va poder proporcionar un equip ja que tots els guerrers poderosos que hi havia en el regne havien partit a protegir les fronteres i tindria que anar reluctant gent pel camí.



Al acabar la reunió el Toni i la Flarella varen decidir anar al hospital a veure al Maleo el qual els va contar que el dia següent el donarien l’alta ja que les seves lesions eren lleus. El Toni i la Flarella varen decidir sortir d'aquí a dos dies i així esperar a que el Maleo estigui completament bé ademés d’així ajudar tot el que poguessin a reconstruir el poble.



Així varen passar dos dies i el Toni la Flarella i el Maleo estaven situats a les portes de la ciutats llestos per partir sabent que no hi havia forma de tornar enrere, l'únic que sabien era que els esperava una gran aventura.