Al creuar la porta en Toni va quedar fascinat, de devo havia creuat a un altre mon, ell no s’ho podia creure, tantes coses que havia llegit estava podent observar allà mateix.



Al creuar la porta havia aparegut en una ciutat fantastica, estava plena de sers inimaginables, tant com fantàstics i mitològics com horripilants i horrends. El primer ser que va veure li va impactar molt ja que era un ser semblant a un houma però la Flarella li havia dit que no hi havia en aquell regne fantàstic. Finalment, es fa fixar en una peculiaritat ínfima d’aquell ser, una peculiaritat que si no et fixes no apreciaries, va veure que les seves orelles acabaven en punta, allò li va impactar ja que significava que podia haver criatures humanoides. Ràpidament va anar corrent cap a ell i li va bombardejar a preguntes.



-Bon dia! Em dic Toni, una pregunta, que ets? qui ets? com et dius? quants anys tens?



L’elf li va contestar amb una frase que él va desconcertar.



-Que curios que es el nou heroi



Aquesta frase va deixar encara més intrigat al Toni.



-Com que el nou heroi? que està passant, qui es suposa que ets tu? com saps qui sóc jo?



-Pas a pas, calma per favor, anem per parts, primer, em dic Maleo i soc un elf, tinc dos cents quinze anys, ademés sonc el guardia que et acompanyarà fins el castell on esta la reina perquè et doni la missió.



-Com és la missió?



Va dir en Toni amb una mirada de determinación la cual ningú és esperaría. En aquell mateix instant va passar un drac sobrevolant los, era de color vermell amb una cicatriu al l’ull esquerra, dos banyes imponents i unes escames que brillaven com a pedres precioses.

L’elf va mirar al Toni i va cridar:



-Toni corra! ens ataca l’enemic, a cobert.



L’elf al veure que el toni no reaccionava el va agafar del braç i fent li un gest a la Flarella van sortir corrents en direcció al castell. El drac al veure los els va començar a perseguir i a escupir boles de foc incandescents que creuaven el cel de aquella tarda en aquell mon fantastic, el Toni estava aterrat ja que aquella criatura que li havia semblat espectacular estava a punt de matarlo juntament amb la Flarella i el Maleo dos sers fantàstics que acabava de conèixer.



Però per algu en Toni era el nostre protagonista, el nostre heroi i es que en el mateix instant en que una de les esferes flamejants estava a punt d’aixafar-los alguna cosa en en Toni va canviar com si un poder ancestral despertes del seu interior un altre esfera va aparèixer però en aquest cas no era de foc ni anava cap a ells a aixafar-los, era una esfera de gel que havia aparegut de la ma d’en Toni que anava en direcció a l’esfera incandescent. Les esferes van impactar i va haver una gran explosió, tothom va quedar molt impactat, sobretot el drac que seguia sobrevolant la ciutat i en Toni el qual havia quedat en un estat de choc.

En l’instant de l’explosió en Maleo va aprofitar per accelerar fins el clavegueram per posar-se a cobert junt al Toni que duia arrossegant i la Flarella, al arribar van continuant reptant pel clavegueram entre passadissos apestosos i altres fastigosos fins que, en un punt l’elf va dir



-Fins aquí, ja hem arribat



Aquella frase va suposar un alleujerament pel Toni brutal ja que no aguantava més el fàstic i tenia tota la roba enfangada. Em Maleo va aixecar el braç i cuasi a palpentes va aixecar una tapa, acte seguit la llum va començar a arribar al túnel fosc i tenebrós. Amb les poques ganes de seguir mouret-sen en Toni va sortir del clavegueram aconseguint veure així davant dels seus ulls un gran castell, un castell el cual nomes observar-lo ja es podia veure que era d’un altre mon, un castell que rebosava màgia.

Els guardias quan els varen veure immediatament els varen convidar a entrar i conduir cap a la sala del tro, on esperaven el rei i la reina d’aquell mon màgic.

I allà estava en Toni en un altre mon ple de meravelles i misteris per descobrir plantat en un castell fantàstic davant d’un portó de set metres d’alçada a punt de entrar en la sala del tro. En aquell moment en Toni tenia moltes dubtes però alguna cosa sí que tenía clara, cuán a traveses aquella porta alguna cosa de la seva vida canviaria.