Ens situem en una matinada uns dies més envant de l'últim dia de classes sobre el principi de juliol quan en Toni estava molt ensimismat per un nou llibre de matemàtiques que havia aconseguit comprat per repassar quan de cop i volta algu va passar, la seva habitació és sentia diferent com que alguna cosa allà no estava bé. De cop i volta algu o algú es va moure per una de les seves perstatgeries que ell tenia plena de llibres, tot va caure i en Toni va donar un bot de la cadira de tant ensimismat que estava. Després d’aquest fet alguna cosa en aquell estiu va canviar per sempre, l'estrany succés de la matinada no va ser l'únic ja que durant tot el dematí en Toni va sentir com que algú el estava observant, notava que allà on ell fos alguna presencia desconeguda l'acompanyava.



Després de sopar i d’alguns successos estranys més en Toni és va anar a llegir una estona, va anar a per un dels seus nous llibres que havia comprat, es va estirar en el llit i el va obrir per l'última pàgina que va llegir, però quan va anar a obrir la llum de la tauleta de nit de cop i volta sense que ell toqués l’interruptor la llum és va obrir, en Toni va rodolar cap enrere de sustu i es va tapar amb els llençols, tremolant es va intentar armar de valor i uns minuts després quan ho va aconseguir és va destapar i apoc apoc es va anar atracant a la llum de la tauleta i la va mirar amb intriga quan de cop i volta la llum es va començar a aixecar i sortir del foc de llum, en Toni la va mirar impressionat i quan es va fixar més va veure una figura dins aquella petita llum flotant.



En Toni es va fixar i es va concentrar el l’esfera luminosa que flotava davant ell fins que quan va aconseguir vislumbrar una petita figura semblant a la d’un humà el ser misterios va dir “hola toni em dic Flare” quan aquella estranya figura finalment anava a finalitzar la seva frase toni va sortir corrents i va sortir de la seva habitació, es va esperar uns quants minuts fins que va notar que ja estava més tranquil i finalment es va treure el cap per la porta i va mirar a l’esfera brillant, per sorpresa seva ja no estava, va sospirar sentint una mescla de tranquilitat i por molt inquietant. “Hola tornem a començar” va sentir en la seva orella i es va tornar a espantar “tranquil tranquil” va tornar a sentir, es va girar i ho va veure, una altra vegada era l’esfera. Finalment en Toni es va adonar que no aconseguiria escapa de ninguna manera i es va rendir, va anar cap al seu llit i es va seure.



-Una última vegada som-hi, bon dia Toni em dic Flarella i soc una fada, si et fixes bé em podràs veure envoltada d’una llum dorada, no tens res de que preocuparte (va dir l’esfera).



-Ondina! És veritat i perquè has vingut aquí (va dir en Toni amb un poc més de curiositat que de por).



-Mira Toni et explic, jo vinc d’un regne molt llunyà al cual no es pot accedir de cap manera menys amb la clau que porto a sobre i unes quantes altres. Es un mon fantastic ple de magia on tot el que puguis imaginar estara allà, pensa en el que vulguis que es pot trobar, tant animals fantàstics com criatures horripilants.



-Sembla un regne fantastic com aquells dels contes de fades ahon hi ha dracs i mags.



-I moltes altres coses, voldries venir amb mi Toni?



En toni amb un poc de por encara però amb moltíssima curiositat va decidir aventurarse i descobrir amb molta il·lusió aquell regne per tant va cridar amb tota la il·lusió del mon “som-hi” i així com ho va dir la fada va clavar la clau en l’aire i una porta va aparèixer, en Toni ja sense por va obrir la porta i va entrar.