Em vaig sorprendre moltvorea la psicòloga fent una xerrada. No sabia perquè estava ací. - Serà que Pau té que veure enalgode tot això??- Mentre Gemma, la psicòloga, feia l’explicacióde perquè és tanroïnferbullying, sentia que Pau estava tota l’estona mirant-me amb un somriure i pendent de mi.- Per què em mira tant? Serà que s’està burlant de mi?...- No vaig estar molt atent a l’explicació ja que els meus pensaments noem deixaven.
En la xerrada ens van ficar un vídeo sobre algunes persones que feienbullyinga altres.Durant elvídeoem sentia molt identificat perquè em recordava totes les coses que me feien.- Emsencinvisible altra vegada encara que tinc a dos persones quem'estanajudant. Per què m’ajuden?Nosócinvisible per a ells?...-
Ja s’ha acabat la xerrada, elsabusonsem miraven desafiants. Tinc molta por;per una vegada que hi ha algú al que pareix quel’importenosencgens de seguretat ja que l’última vegada Pau no va estarahí, em fa desconfiar.Sócinvisible altra vegada? Per què elsabusonssols en veuen per a ficar-se amb mi?
En l’hora del pati, estava sol i es va arrimar Pau a parlar en mi, no sabia per què s’arrimava.
- -Hola!, Estava pensant en quèpodíemquedar aquesta vesprada per apegar una volta i anar a prendre alguna cosa, què et pareix?- Va dir Pau amb un to amable i la caracolorida.
- -Hola. No sé si podré perquè tinc moltes coses que fer- Vaig respondre ambfermesa.
- -Val, però et puc ajudar en alguna cosa? T’henotat molt fred amb mi. Crec que sé la raó,per això vull quedar ambtúaquesta vesprada. He de dir-te una cosa molt important- Va dir.
Em vaig quedar un moment pensant en el que em va dir. Vaig decidir quedar amb ell aquesta vespradaja que era l’única persona a la qual pareixia quel’importare. - Podria ser una trampai què quan quedem emdeixeplantat?-
Pau encara estava esperant la meua resposta però a lo lluny es veia vindre el grupd’abusons. Una vegada es van arrimar,van preguntar-li unaseriede coses a Pau:
- -Què fas amb el bitxoraro? Acabaràs sent igual que ell- van dir elsabusons
- -Jom’ajunteperquè és el meu “amic”. Ell no és de ninguna manera, ellés una persona com tots i mereix serrespectat.- Va dir amb un to desafiant i alçant lleugerament la veu.
La resposta de Pau em va emocionar i ficar nerviós. De moment,noteuna llàgrimacaent-meper la galta com un riu que segueix el seu curs, lliure, visible i independent per als demès però a la vegada dependent de la gravetat que l’ajudaa arribar fins al mar que és el seu objectiu on finalment pot ser totalment lliure. Tinc la sensació de que la gravetat en el meu cas és Pau.
- -Què fas bitxoraro? Estàs plorant?- van dir elsabusonsamb un to de burla.
No sabia que fer,aixíque em vaig anar corrents al bany però Pau em va agafar la mà:
- -No fugis d’ells, tens que ser valent i afrontar-los de cara. Tens que fer-te valerperquètúno eres menys que ningú. Tu no et mereixes sentir-te invisibleperò tampoc potspermitirque els demès et tracten així i queaugmenteaquest sentiment.- va dir Pau amb serietat mirant-me als ulls amb una expressió seria però de confiança.
No m’ho puc creure, jo realment no l’he contat a Pau el sentiment que tinc de serinvisible– Com ho sap?- Estic molt content de què al final hihagealgú que mecomprengai quem’ajudea afrontar els meus problemes.
No els vaig poder dir res perquè va sonar la música per anar a classe.
Eren les 17:30 i ja estàvem junts. No vam parar de parlar. Estava un poc nerviós perquè mai havia quedat amb algú.
Pau estava molt content i va procedir a contar tot el problema:
- -Et vaig a contar perquè l’altre dia no estavaahiper a protegir-te.L’altre dia quan et van pegar, no estavaahiperquè estava parlant amb la meua tia Gemma. Li estava comentant que si podia fer alguna xerrada sobre elbullyingja quetenia un company que l’estava patint i que jo volia feralgoper a ajudar. Al dia següent, abans del pati, em vanensenyar un vídeo on apareixies tu ielsabusonspegant-te. Els vaig preguntar què anaven a fer en aquell vídeo i em van dir que l’anaven a pujar a lesredssocials. Jo quan el vaig veure em vaig enfadarmoltíssimperquè sabia que quan l’anaves a veure t’anaves a sentir trist i enfadat.- Va dir Pau.
Em vaig ficar a plorarinterrompenta Pau. Vaig alliberar tot el que portava dins des de fa un temps. Estic molt agraït per tot el que fa Pau per mi. De repent vaig notarunabraçque venia de Pau. Va ser unabraçmolt càlid i em sentia segurahi. De moment, vaig escoltar com Pau em deiaalgoa l’orella:
- -M’importes molt i vull que estigues bé- em va dir.
Vaig tornar-lil’abraçplorant als seus braços. No em vaig sentirninguna vegada més invisible.
