Un dia qualsevol,en l’institut,apareixunalumne nou.La professorava feralgunsjocsde presentació.Un delsjocsconsistia en que tenien que dir el seu nom i alguna cosa que elsagrada fer.Primer li va tocar a l’alumne nou. Es deiaPauili agradava escoltar i ajudar a la gentcom a la seua tia Gemma, vaig pensar que podia ser una bona persona i un bon amic.Tots havien participat i ara em tocava a mi. Tenia por de que esburlarende mi.Però vaig ser valenti em vaig alçar per a dir-ho:– em dic Pol i m’agradaanar de compres amb la meua germana- quan ho vaig dir tota la classe es va riure i elsabusonses van ficar amb mi dient-meafeminat, que això és de xiques.Amb els ullsplorososvaig demanar permís a la professora per a anar al bany i vaig anar corrents a tancar-me dins del bany.

Tots els dies de l’institut a l’hora del pati anava al bany per a no sentir-me sol, era com el meu lloc de confiança iahíem sentia segur. Va sonarla música peranar al pati i vaigescoltar unes persones parlant i rient-sede mi, vaig eixir del bany i estaven elsabusonsimpedint-meel pas, m’anaven a pegar però afortunadament va vindre Pau i em va salvar.

• D’aquesta et salves però prepara’t per a la pròxima- em van dir elsabusonsen un toburlói amenaçanti es van anar.

Li vaig donar les gràcies a Pau i vam començar a parlar.

Van acabar les classes i vaig anar cap a casa pensant en Pau lo bona persona que és.

Avui em tocava anar a la psicòloga peròno tenia moltes ganes. En la psicòloga, li vaig dir que aquesta setmana va anar millor perquè va vindre un companynou a classe i em va salvar.

• El nou company es diu Pau i li agrada ajudar com a sa tia Gemma. Mira,es diu com tu!!!!!- Vaig dir.

• Però si es el meu nebot!!!! No m’ho puc creure!!!, el meu nebotsi veu que et fanalgunacosat’ajudarà-Va dir la psicòloga Gemma.

Vaig eixir de la psicòloga content perquè hi havien dos persones que feien que no emsentirasol en la vida.

Pau era un xiquetalt, amb els ulls blaus com el cel i el monyorubioque recordava al sol, molttranquilal queno li agradaven els conflictesja que quan ell era més menut també li vapassaruna cosa pareguda a la de Pol. Aleshores, això feia que Pau li agradava ajudar als demès.Es va mudar degut a aquells problemes de quan ell era menut però va poder afrontar-los gràcies a la seua veui amb ajuda de la seua tia. Pau ara mateixa al’institutli anava molt bé ja que tenia molts amics i era molt popular a diferència a la seuavidaanterior.

Vanpassantels dies i la relació d’amistat amb Pau cada vegada és més bonica.Sempre estem parlant perquè la psicòlogaem va donar el seu número demòbil.

Des de que va aparèixer Pau a l'institut, la meua vida és més tranquil·la.Però no sabia que lo pitjor estava per vindre.

El dimecres desprès de l’institut a l’eixida, m’estaven esperant elsabusons, em vandir de tot i també em vam pegar. Jo em pensava que des de que va vindre Pau m’anaven a deixar tranquil peròelsabusonsestaven pensant en un moment que Pau noestareper a poder pegar-me.

A l’arribar a casa, ma mare sense veure’mem va preguntar per què vaig tardar tanten arribar,va girar el cap i em va veure amb la camiseta trencada i plorant. Es va arrimar a abraçar-me i a preguntar-me quem’haviapassat.Jo no sabia que dir-li perquè no volia que ella patís.Em vaig pujar a l’habitació i vaig començar a pensar.- per a una vegada que noem sentiainvisible i que algú em protegia...-

Al dia següent, em vaig sorprendre perquè la psicòloga Gemma va anar a la nostra aula a fer una xerradasobre elbullying.

Al dia següent, vaig arribar a classe i em vaig trobar a la psicòloga Gemma. Em va comentar queanavema fer una xerrada sobre elbullyingja que és molt important no fer-ne