Ningú t’ensenya a estimar a la gent. Estimar fa por. Alguns ho controlen més, i altres vegades el sentiment és tan gran que s’apodera de la teva ment. Per més que les persones de fora intentin ajudar-te, només tu pots controlar el que sents. Aquest era el problema de na Xisca: l’amor tan fort que sentia per la seva parella havia ocultat tota la realitat. No volia acceptar que ell no l’estimava correctament i que patia maltractament.

En Marc no va trigar a adonar-se del que estava passant. Després de diverses sessions, ja havia descobert els dimonis de na Xisca.

Avui era el dia d’explicar-li a la seva pacient que la seva parella no era la persona que realment es pensava.

Na Xisca estava molt cansada de no poder controlar els dimonis, no callaven ni un segon al dia. No tenia ganes ni d’aixecar-se del llit, cada dia li pesava més que l'anterior i la idea de tornar a ser feliç semblava impossible.

Aquell dia, però, va anar a la consulta com sempre.

Marc la va rebre amb el mateix somriure de sempre, malgrat això, aquesta vegada hi havia alguna cosa diferent. La seva mirada era més profunda i estava preparat per revelar la veritat.

Abans de començar, li va advertir que només volia ajudar-la i que ningú volia ser el seu enemic, però que havia de fer-li cas.

La sala es va omplir de silenci. Un silenci inquietant. Semblava que, fins i tot, els dimonis estaven atents.

• El que et va passar aquella nit no va ser culpa teva. Ningú mereix viure una cosa així. Per això has de saber que l’agressor no és cap persona desconeguda, sinó que és el teu xicot.

El cor de na Xisca es va disparar, bategava tan fort que semblava que s’anava a sortir del seu propi cos. El pit se li tancava i l’aire no li arribava. Els dimonis cridaven tots junts dins el seu cap. Havien estat descoberts.

Aleshores, de sobte, les imatges que havia intentat recordar tantes vegades van tornar amb claredat. El rostre conegut amb la samarreta negra i el rellotge blau havia estat el culpable de la seva violació i efectivament, va reconèixer a la seva parella.

El seu món es va trencar en mil bocins. Totes les vegades que havia patit cops, insults, humiliacions, les vegades que tornava per fer-la mal… tot li va tornar de cop.

Les llàgrimes varen sortir dels seus ulls i va començar a tremolar de por. En Marc li va abraçar, va explicar-li el poder d’una ment enamorada i com havia esborrat totes les coses dolentes per continuar al seu costat. Això no era amor, era violència.

També va advertir-la que havia d’anar a la policia, declarar la veritat i sobretot ser capaç de fer front als dimonis i deixar anar a una mala persona.

La mirada de na Xisca s’havia perdut, el cos de sobte li pesava el doble i el cor havia deixat de batejar. No podia entendre com la persona que havia estimat amb tota la seva ànima era capaç de fer-li tant de mal. Es va culpar per haver tornat amb ell tantes vegades, per haver pensat que canviaria. Però, alhora, sabia que era l’hora de triar-se a ella mateixa.

Els dimonis, per primera vegada, estaven en silenci.

No sabia com reaccionar a una cosa tan forta, a més no va dubtar les sospites del seu psicòleg perquè en el fons ella ja ho sabia. Coneixia i era conscient de totes les coses dolentes, però el seu amor era molt més fort per fer front a la realitat.

El primer que va fer en sortir va ser anar a la policia. Va declarar la veritat que tant l’havia cremat per dins i que ara només quedaven cendres. L’amor tan fort que sentia per ell s’havia convertit en decepció i en sentiments que no es poden descriure amb simples paraules.

Va bloquejar a la seva parella sense cap explicació. No podia parlar amb el seu agressor.

Ara començava el seu infern: proves per demostrar el maltractament, judicis, dies de plor, nits llargues i, sobretot, lluitar amb els dimonis de l’amor.

El més difícil per ella ara era afrontar els dies sense la persona que més havia estimat.

Tenia por de no poder tornar a estimar mai ningú amb aquella intensitat, d’aixecar-se cada dia estranyant a aquell home. Però sabia que havia de ser fort per primera vegada i convertir aquelles passades d’elefants en pessigolles de formigues.

Els dimonis ja no la dominaven i amb el temps, potser podria tornar a ser lliure.