Els dies passaven lentament. No hi havia cap novetat de la policia i això no sabia si la tranquil·litzava o si, al contrari, li feia més por encara.

Va passar una setmana exactament quan va rebre una trucada d’un psicòleg que la citava a la seva consulta per conèixer tots els detalls de l’agressió.

Aquell dia es va aixecar amb més dimonis de l’habitual i amb passades més fortes d’elefants al pit. Es va vestir ràpidament i va caminar cinc carrers fins al lloc de la consulta. Semblava un lloc segur, li transmetia una sensació estranya al cos, però dins aquella sala es va sentir, d’alguna manera, protegida.



De sobte, va sortir un home amb una bata blanca i unes sabates blaves, amb l’aspecte d’un infermer en tota regla. Es deia Marc Pons, tal com indicava el cartell que duia penjat. Va somriure a na Xisca i varen entrar a consulta.



Els psicòlegs sempre l’havien espantada, pensava que només hi anava la gent boja. No obstant això, la seva percepció va canviar quan va entendre que l’únic que necessitava per trobar-se bé amb ella mateixa era un metge de la ment.

Al principi, Marc li feia preguntes senzilles per conèixer-la: la família, les amistats, l’amor. Na Xisca no tenia gaires aficions, només li agradava dibuixar i escoltar música tota l’estona per callar als dimonis.

Després, la conversa va girar cap al seu xicot i totes les preguntes següents anaven encaminades en la seva relació amorosa. Ella li responia encantada, amava parlar d'ell i repetir que no podia viure sense la seva presència. També va explicar que s’havia allunyat de les seves amigues perquè sempre li deien coses dolentes de la seva parella, i ella no ho entenia, pensava que tenien enveja.

A poc a poc, les preguntes es varen centrar més en el principal motiu del problema: l’agressió. Els dimonis es varen despertar, volien silenciar tota la veritat. Na Xisca era incapaç de recordar amb detalls aquella nit. Tot estava fosc, només va poder identificar una imatge a la seva ment d’un rellotge a la mà de l’agressor de color blau.



El psicòleg es va quedar pensatiu, observant-la en silenci. Ell havia apuntat totes les respostes i les reaccions de la seva pacient al parlar de la seva parella, però no li coincidien les paraules amb el llenguatge corporal que feia servir. Evitava la mirada, les mans tremolaven i la veu s’apagava.

Com si el seu cos contés una veritat que les paraules intentaven amagar.



La darrera pregunta del seu dia va sorprendre na Xisca:



-Alguna vegada t’ha deixat el teu xicot?



Ella va explicar que varen ser més de set vegades, però sempre tornava amb ell perquè l’estimava i els dimonis li deien que en el fons ell també l’estima i han d’estar junts per sempre.

La primera consulta va acabar aquí. Havien quedat molts dubtes per resoldre, però en Marc ja tenia clar per on començar a investigar, ja que quan li feia preguntes d’aquella nit, podia veure els dimonis als seus ulls. Doncs podia deduir que darrere aquell amor hi havia una realitat molt més fosca, de la qual na Xisca no era conscient.

Marc sospitava que es tractava d’un biaix de confirmació amorosa o un lligam traumàtic, és a dir, un vincle que crea la ment quan hi ha manipulació o maltractament en una relació i que fa que la víctima justifiqui el que ha passat o, simplement, l’esborri de la memòria. En aquest cas com havia succeït un acte molt violent, els seus dimonis no havien pogut esborrar-ho tot.



Tot i així, en Marc no volia precipitar-se, necessitava més preguntes per poder fer un diagnòstic real i poder descobrir perquè els dimonis ocultaven la veritat. Ell coneixia el poder d’una ment enamorada. Havia tingut més casos semblants, però mai havia arribat a ser així de fort com per a ocultar una cosa tan extrema com una violació.