Una tarda, mentre organitzava la biblioteca, vaig descobrir un compartiment amagat darrere una prestatgeria plena de llibres vells. Dins hi havia cartes, fotografies, informes i documents que pertanyien a la meva mare. La Nina havia estat al corrent de la meva mare i jo tot aquest temps i no només això sinó que tota aquella informació indicava que havia estat resguardant a la meva mare d’aquella organització clandestina. La Nina Winchester ens havia estat observant des de la distància per garantir la nostra seguretat. Una gran confusió m’inundà. Per què ha volgut fer-me passar por abans? Per què ha permès que jo tingués dubtes sobre ella? En observar el que m’envoltava vaig comprendre que la mansió era un refugi, cada passadís, cada ombra estaven dissenyats per protegir-nos.

Aquella mateixa nit, mentre servia el sopar, la Nina em va cridar per anar a parlar amb ella a la taula. Per primera vegada, a través d’una mirada molt menys impenetrable, vaig sentir un indici d’allò que ella m’havia estat ocultant: la seva autèntica preocupació.

• - Sabia que tindries dubtes, però, no podia revelar-te tot immediatament. La teva mare va confiar en mi per protegir-te i com t’imaginaràs, la màfia no oblida.

Vaig respirar profundament, observant com es dissipava tota la tensió acumulada. Vaig entendre que no estava tota sola i que els perills que m’havien conduït fins allí podien controlar-se si aprenia a confiar en qui menys pensava.

Aquella mateixa nit, la Nina Winchester em va mostrar una petita oficina oculta. En aquell lloc hi havia un telèfon i un mapa en el qual estaven assenyalats diferents llocs. La línia mòbil va sonar abans que jo tingués l’oportunitat de preguntar. La veu de la meva mare, en a penes un murmuri va sentenciar:

• - Estimada, si estàs escoltant això… Estic bé. Vaig haver de desaparèixer de nou, però, he deixat tot sota la protecció de la senyora Winchester, confia en ella.

Mentre la veu de la meva mare em garantia que no m’havia abandonat, una llàgrima va caure sobre la meva galta. La Nina m’observava amb serenitat, però, càlidament i vaig comprendre que no era una enemiga, sinó una alida. De sobte, un so provinent de l’entrada va despertar una alerta. La màfia havia trobat una pista, però, la Nina actuà amb rapidesa: va tancar les persianes, va encendre l’alarma silenciosa i em conduí fins a un passadís secret. Allí vaig detectar per primera vegada que els meus poders eren realment efectius, em vaig sentir útil i segura.

• - La teva mare va confiar en mi, ara tu ets la que ha d’aprendre a utilitzar la teva força i astúcia. Les habilitats et brindaran protecció, però, l’elecció d’afrontar el món és teva.

Des d’aquell amagatall vaig sentir la mansió com una llar, un refugi estratègic, no una trampa. L’adrenalina es combinava amb la certesa de què no em trobava tota sola i que la meva mare continuava viva encara que distant. Per primera vegada des que vaig abandonar Galícia, vaig experimentar la sensació de poder planificar el meu següent pas amb tranquil·litat i precisió.

La nit va caure sobre Wiltshire i la mansió Winchester brillava gràcies al reflex de la lluna, reflectint així el seu poder i seguretat. Això em feia pensar que ara comprenia els secrets i un futur vertader començava a dibuixar-se. Així assimilava que la meva història, la meva família, les lluites i els poders no havien finalitzat i encara que la intriga continuava, la por ja no estava i jo estava preparada per afrontar-ho.

La Nina, era la meva guardiana, m’havia mostrat que la força no sempre resideix en la confrontació, sinó en la paciència, l'enginy i la capacitat de veure el que els altres no volen mostrar. Encara que les meves habilitats eren reduïdes dins d’aquells murs, em sentia poderosa i capaç d’enfrontar-me a tothom. Vaig respirar profundament alliberant la tensió dels últims mesos. La màfia continuava cercant-me i el món estava ple de perills, però jo ara tenia una missió: entendre i protegir els secrets dels Johnson. Vaig tancar els ulls sentint la presència de la mare en cada document, cada símbol, cada gest. Vaig obrir els ulls i vaig saber que estava preparada però, aquesta vegada amb determinació i consciència.