CAPÍTOL III. ZEDOS: UNA ÚLTIMA OPORTUNITAT
Zuviria estava al control de la nau. A mesura que s’aproximava al planeta, es sorprenia de la semblança que tenia Zedos amb la Terra. Va demanar permís a Daniel per iniciar el descens cap a la zona terrestre.
—Capità Daniel, demano permís per iniciar el descens a Zedos —va dir Zuviria.
—Permís concedit, comandant. Pot iniciar el descens tal com s’havia plantejat —va contestar Daniel.
L’Alpha 13 va obrir els paracaigudes superiors instal·lats per evitar un fort impacte i va caure sobre una plana lleugerament elevada. Va aterrar lentament sobre la superfície de Zedos. La tripulació es va preparar per sortir de la nau, aquesta havia de vestir-se amb uns dispositius especials, ja que no sabien què trobarien.
El primer a baixar i trepitjar el sòl va ser Zuviria, molt emocionat i content. Cada pas sobre aquell nou planeta era un recordatori del llarg viatge que els havia dut fins allà. L’aire era respirable, fresc i net, i el sol il·luminava un paisatge totalment intacte i ple de vida.
La tripulació va decidir explorar la zona propera a la base acabada d’instal·lar, analitzant cada detall. Tots els científics que formaven part de l’equip de Daniel van estudiar l’aire, la textura del sòl, la humitat, la vegetació i la fauna presents en aquell nou món. Tot havia de ser registrat per assegurar que futurs habitants podrien establir-s’hi i viure en un lloc segur.
A la Terra, Daniel observava cada dada amb emoció i reflexió, imaginant com seria el futur de la població humana. Després de tants anys d’esforç i de fracassos anteriors, finalment l’ésser humà havia aconseguit tocar un nou món. Però, mentre contemplava la bellesa de Zedos mitjançant una pantalla, els seus pensaments tornaven a la Terra: el planeta que havia deixat enrere estava destrossat, ple de contaminació, afectat pel canvi climàtic i pel desinterès de la pròpia població.
Va pensar en com l’ésser humà, capaç de raonar, crear i comprendre les conseqüències de les seves accions, s’havia autodestruit de manera conscient. Tenia al seu abast totes les advertències i coneixements, però havia estat incapaç de canviar el seu destí, incapaç de preservar la seva pròpia casa fins que va ser massa tard. Els oceans plens de plàstic, l’aire irrespirable, els boscos arrasats i la fauna extingida eren el resultat del seu desinterès.
Daniel es va adonar que la missió 004 no era només un viatge per trobar un nou planeta, sinó també una manera de prendre consciència de la responsabilitat que la humanitat havia ignorat durant massa temps. Zedos representava una segona oportunitat, però només tindria sentit si es recordava l’error que havien comès. La història de la Terra havia de servir com a aprenentatge.
L’Alpha 13, amb la seva tripulació explorant el terreny i establint els primers punts de referència de la civilització humana, simbolitzava l’esperança dels qui realment volien una segona oportunitat. Però dins de Daniel existia una reflexió: un planeta nou podia oferir una oportunitat a la humanitat, però només si aquesta aprenia del passat i deixava de destruir tot allò que li havia permès existir. La humanitat havia de ser capaç de protegir, cuidar i respectar el seu entorn; d’això depenia la seva continuïtat, ja fos a la Terra o a Zedos.
Daniel va comprendre que aquella missió era més que un èxit científic. Era un recordatori permanent que la vida i el futur depenen de la consciència i de l’acció de cada ésser humà. Només aquells que aprenguin de l’error podran construir un món digne d’habitar, on la destrucció no sigui el destí inevitable de la seva pròpia espècie.
