CAPÍTOL III - FINAL - RESTAURACIÓ



Entitat: - 0 dies, 7 hores, 32 minuts, 3 segons.

En Levi i els seus amics van cap a la festa organitzada per un dels seus companys de l’institut amb el cotxe dels pares d’en Levi. Arriben al lloc on la festa s’ha organitzat. La llar és gran, les llums hipnotitzants i el renou caòtic. Toquen dues vegades a la porta i al cap d’una estona acaben entrant. A l’indret hi ha gent amb disfresses, d’altres ballant i uns quants rient i bevent alcohol. En Levi espera na Valentina fins que apareix a la porta.

Levi: - Valentina, finalment ets aquí!

Valentina: - Sí, per alguna raó sentia que necessitava venir en aquest lloc.

Després d’aquest intercanvi, na Valentina es llança i li fa un llarg petó a en Levi. S’agafen de la mà i decideixen fer una volta per veure tota la festa. Na Valentina és molt feliç d’estar amb ell, alhora que en Levi està embovat en el seu somriure. Per uns minuts, escapa de tot el que li ha estat succeint durant aquests 27 dies. Se sent finalment relaxat, tingut en compte, estimat. En Levi no sap quant durarà aquesta felicitat, però el que sí que sap, és que vol que es repeteixi indefinidament.

Al cap d’uns minuts, aquell estat d’eufòria es veu interromput per la presència de n’Indivar al centre de la festa. En Levi deixa anar la mà de na Valentina i la seva expressió canvia bruscament. Ella el mira desconcertada, però ell manté la mirada fixa en l’entitat. De sobte, sent que el temps es comença a alentir que l’aire es torna més dens, gairebé irrespirable. Feia una setmana que no experimentava aquella sensació estranya, gairebé sobrenatural.

N’Indivar gira el cap en totes direccions i comença a fer moviments bruscos i imprevisibles. La gent del seu voltant l’imita sense adonar-se’n: cossos que fins fa un instant semblaven immòbils ara reaccionen amb una violència continguda, com si alguna força invisible els estigués activant. Llavors passa. Del pit de cadascun dels convidats emergeix un halo lluminós, un fil d’energia translúcid que s’estén cap endavant. No són ànimes —pensa en Levi al principi—, sinó alguna cosa més precisa: una mena de rastre que dibuixa el recorregut que cadascú seguirà. Els convidats avancen seguint aquell fil brillant, com si aquella llum fos la representació física del seu futur immediat.

Sorprès, entén que té el poder de veure el destí. I amb decisió crida a n’Indivar.

Levi: - JA N’HI HA PROU!

N’Indivar deixa de moure’s i, immediatament, els convidats de la festa també s’immobilitzen. Però aquesta vegada és ell qui comença a sentir-se diferent. Nota una pressió al pit, una vibració subtil que el descol·loca. Davant dels seus ulls, veu com del seu propi cos emergeix aquella aura lluminosa, un fil d’energia que s’estén cap a un punt concret de la sala. Intenta resistir-s’hi, però és inútil: el seu cos es mou sol, arrossegat per aquell rastre incandescent.

L’aura el condueix fins a una prestatgeria plena de llibres. Sense poder evitar-ho, n’agafa un. El títol el deixa glaçat: Viatge en el temps i universos paral·lels, junt amb una sèrie de nombres; unes coordenades.

Intrigat, en passa les pàgines amb presses contingudes i s’endinsa en conceptes que mai no havia sentit abans: “universos tangents”, “artefacte”, “receptor”. En Levi reflexiona que l’artefacte és un objecte metàl·lic que prové de la realitat original i que, si no hi retorna, pot generar una paradoxa capaç de crear un univers tangent. Sense poder evitar-ho, relaciona l’artefacte amb el cotxe de la seva família, que va explotar misteriosament, però que ja estava arreglat una altra vegada.

En Levi continua llegint amb el cor accelerat fins que arriba a una altra idea inquietant: l’univers tangent és una realitat inestable, condemnada inevitablement a la destrucció. Quan aquella realitat està pròxima al col·lapse, segons el llibre, apareix una tempesta vermella sobre el punt d’origen de l’artefacte. Tanca el llibre i l’amaga amb ell. Ara l’única prioritat és entendre si tots els successos recents han estat un producte d’aquesta paradoxa en el temps. El fet de donar explicacions a fets que eren millor interpretar com a sobrenaturals provoca una reacció al seu cos.

En Levi no pot llevar l’expressió d’horror del seu rostre, una sensació que transmet a na Valentina.

Valentina: - Levi, què passa? M’has espantat!

Levi: - No ho has vist? Valentina, te’n recordes de tot el que et vaig comentar fa unes setmanes?

Valentina: - Sí, sí que me’n recordo, però ja ho vàrem solucionar. No em diguis que has tornat a deixar de prendre la medicació!

En Levi sap la veritat, però no pot permetre queella posi el punt final en aquella vetllada. Sense dubtar-ho, continua la conversa amb una subtil mentida.

Levi: - Però què dius! És clar que l’he presa! No és això, és que he descobert un llibre que m’ha deixat pensatiu. No ha passat res més.

Na Valentina sap que no és veritat, però l’estima massa per afrontar la mentida.

Valentina: - Està bé, és que et vares quedar immòbil per uns minuts i de sobte vas anar corrent cap a una cambra.

Levi: -Mira he trobat informació que dona respostes a tot el que ha passat, però necessito anar a un lloc, a unes coordenades en concret, i tant tu com John i Tony heu d’acompanyar-me.

Valentina: - Bé, ho entenc, on és aquest lloc?

Levi: - Ara hi anirem.

En finalitzar la seva conversa, na Valentina i en Levi cerquen els seus amics a la festa. Mentrestant, en Levi guarda el llibre a la seva jaqueta.

Levi i Valentina: - Tony, John! On sou?

Cerquen per quasi totes les parts de la casa, i de sobte, en el lloc més inesperat apareixen fent una competència per veure qui beu més alcohol. Els porta cap al seu cotxe i condueix amb velocitat cap a la localització. Quan arriben, es baixen àgilment del vehicle i corren al voltant de l'indret, la biblioteca cremada per en Levi, cercant la conclusió final al seu dilema. Entren per una entrada subterrània a la qual s'accedeix per una porta que no ha estat cremada. Amb precaució, obren la porta. Mentrestant, Tony i John no paren de beure i riure.

Tony: - Per descomptat estàs completament boig, Levi.

John: - Sí soci, t'ho has de fer mirar!

De sobte, són interromputs pels llums d’un vehicle. Es giren amb rigidesa i descobreixen un altre automòbil a l'altra banda del carrer. Na Valentina va ràpidament a veure de qui es tracta, i sense voler, trepitja una de les botelles d'alcohol. Com a resultat, cau a Terra i es colpeja lleument el cap. El cotxe continua accelerant, fent-se més a prop d'ells. En Levi acudeix a ajudar na Valentina, però el cotxe arriba abans que ell, trepitjant-la.

En Levi plora desconsoladament, mentre els seus amics se’n van corrent de la por. Del vehicle surt un company de classe borratxo. Un d'ells amb una disfressa similar a Indivar. Agafa la pistola del maleter i li dispara reiteradament. Deixa l'arma al pis I mira espantat aquella horrífica escena. El seu amor ha mort, els seus amics l'han traït i ha matat a un company de classe. Dins d’aquell abisme, sospira:

Levi: - Aquest ha de ser l’infern del qual tant parlen.

Agafa a Valentina i la porta al seu cotxe. Encén el motor i comença a donar gas. Se’n va lluny del poble cap a la muntanya. Atura de sobte, mira al seu voltant. El cel és vermell, i a casa seva apareix una tempesta. La mateixa descrita al llibre.

Les mans li tremolen, però pren la decisió de finalitzar el llibre. Les pàgines semblen descriure tot el que li ha succeït: comprèn que aquell univers està condemnat i ell és l’escollit per arreglar l’error. Comprèn que n’Indivar és el guia d’aquell univers. De la impressió deixa caure el llibre al pis. L'ansietat es difumina, i comença a sentir pau; finalment, accepta el seu destí.

Va cap al punt d'origen de l'artefacte, la seva llar. El cotxe té impactes de bala a causa del conflicte. Junt amb la calor del motor, és qüestió de temps perquè una fuga de gasolina provoqui una explosió, la mateixa que va succeir al principi de tot. Mira una darrera vegada a na Valentina, entra a la seva llar i puja les escales lentament. Arriba a la seva habitació, es tomba sobre el seu llit i comença a somriure, alhora que sap que el seu temps s’acaba.

En Levi mor amb l'explosió i la línia temporal queda restaurada.





L'endemà, la família es troba amb la policia i els bombers, analitzant el que ha succeït. Pel carrer passen distints veïns consolant els pares de Levi. La notícia es transmet amb rapidesa. Amb curiositat, na Valentina decideix anar-hi a veure el que ha succeït. Quan se situa al davant de la casa, veu el cos sense vida d’en Levi sent transportat. Estranyada, decideix preguntar a un dels veïns.

Valentina: - Qui era?

Veí: - En Levi, tenia disset anys. Quina desgràcia.

Na Valentina sent una sensació estranya al seu cos, com si l'hagués conegut i estimat. Mira l'escena una darrera vegada, sospira i continua caminant pensant en aquell al·lot que mai havia vist.

Almenys, en aquell univers.