Apareix una figura estranya a un costat de l’indret. Es tracta d’ell, l’entitat. Levi el reclama cridant furiós: - SÉ QUE HAS ESTAT TU QUI HO HA FET!

Entitat: -aquesta és una afirmació incorrecta. Tu Levi, ets qui ha cremat la biblioteca.

Levi: - no pot ser cert. Jo vaig anar a un lloc descrit per unes coordinades que…

Entitat: -has acertat.

Completament indignat, intenta agafar a la criatura, però quan la toca, la travessa màgicament. Sota l’efecte de la ira, la desesperació i la indignació, comença a córrer de forma incontrolada per tot l’àtic. Intenta obrir la porta per la qual ha entrat, però de la força que exerceix, acaba trencant el pany. El seu cap es torna una visió de túnel. No sap si és l’efecte de no prendre la seva medicació, o si tot això és un mal somni.

Pren una decisió, sortir per la finestra, ja que ja no sap el que és reial o no. Corre el més ràpid possible, fins que d’un cop ràpid i vertiginós trenca un dels mirall que deixaven passar la llum de la Luna. A l’escena es veuen cristalls romputs amb violència, i sang pròpia del contacte de la seva pell amb el vidre. Just quan Levi se situa a l’aire, l’entitat es teletransporta davant seu. Veu com aquesta s’agita violentament, com si fos un error de la realitat.

Cau amb brutalitat contra l’asfalt i queda inconscient. La seva mirada es queda fixa a l’obscur cel de la nit. Es fixa en els estels. Nota com el seu cos s’eleva. Cada vegada es va allunyant del seu barri, el seu país, el seu món. Els estels es mouen agitadament. Dins d’aquell paisatge irreconeixible, distingueix a l’entitat. Tots dos es miren.

L’estranya criatura conclou: - 15 dies, 13 hores, 40 minuts, 4 segons.

Levi es desperta alterat amb un vista al qual està acostumat. Ràpidament, distingeix que es tracta del seu quart. Agitat, i sense recordar cap cosa de la nit anterior, s'aixeca amb certa resistència del seu llit. Es mira les mans detingudament; el seu voltant al detall. Es canvia la roba, es posa les seves sabates i baixa per parlar amb la seva família.

Levi: - mare, pare, em sent fatal.

Pares de Levi: - hem de parlar seriosament amb tu.

Levi: - no tinc temps, he d’anar a escola i resoldre els meus propis conflictes.

Pares de Levi: - ni avui ni per les pròximes setmanes tens classe. Fins que no arreglin parcialment la biblioteca ningú podrà assistir-hi.

Levi: - què?!, però és que...

Pares de Levi: - però és que res, hem de parlar amb tu sobre el fet de que no prenguis la teva medicació. A més, fa més de dues setmanes que no hi vas al psicòleg. Així mateix, no ets a casa la majoria del temps. Ja és suficient!

Levi: -mai ho podríeu entendre!

Mare de Levi: -John, no pot ser, hauries de posar més autoritat sota el teu fill.

Pare de Levi: - però, Laura, ell ja és major, ho ha de solucionar ell mateix; tanmateix li comuniquem, no ens farà cas.

Mare de Levi: - cada vegada estic més al límit amb tu. No ho puc suportar més.

Després d’aquesta disputa, Levi surt a donar una volta corrent per tot el carrer. Comença a tenir visions cada vegada més clares del que va somiar ahir. Té visions de l’espai, de l’univers, de nombres, del temps, de la vida i de la mort. Estreny fortament les seves mans i comença a corre cada vegada més ràpid. De sobte, sent la veu dels seus companys.

John: -però què passa Levi! Com estàs tronco!

Levi: - què, qui soc, ah soc vosaltres.

Tony: - tens una cara de merda tronco! Però la setmana que ve farem una festa de puta mare!

Levi: - eh, ah sí val em pareix perfecte. Ja m’avisareu.

John: - és clar que sí, beurem un munte d’alcohol, i estarà Valentina.

Levi: - ah! Valentina, he de parlar amb ella!

Després de la conversa Levi comença a córrer una altra vegada cap a la casa de la seva veïna. Ara li comentarà tot el que ha experimentat.

Levi: - Valentina necessito parlar amb tu, tot això, la realitat, o la meva realitat és tan confusa.

Valentina: - ah, un altre cop, vine que parlarem. Però abans que entris, necessito que facis una cosa.

Levi: -sí, el que vulguis

Valentina: -ves a casa i pren la medicació. He de veure com la prens.

Levi: -Però, Valentina em fa sentir pitjor

Valentina: -L’altre dia em vaig trobar als teus pares i em van comentar que estaves molt rar des que no les prenies.

Levi: - però…

Valentina: - fes-ho per mi.

Levi: - està bé.

Així doncs, decidit, agafa la medicació i se la pren en front de Valentina. Les visions s’aturen, i per uns instants, és capaç de pensar clarament.

Levi: - Valentina, he tingut visions que segueixen patrons, no sé si són reials, però pareixen tenir un significat, i l’acabaré esbrinant.

Passen hores conversant, Levi comenta les seves ficcions, però la conversació ràpidament es desvia cap a temes més quotidians. Després d’unes hores, Levi, content, va cap a la seva llar, i percep que molt probablement tot això ha estat pel seu propi error. Això no obstant, durant la nit, tant física com mentalment sent un dolor brutal. Això es fa pitjor just quan, al costat del seu llit, apareix una altra vegada l’entitat amb la màscara terroríficament estranya. Levi, amb una clara desesperació, intenta mantenir una conversa amb ell.

Levi: - entitat, com t’anomenes?

Entitat: - aquesta és una pregunta senzilla de respondre, em dic Indivar.

Levi: - Indivar. Cada vegada crec que estic més a prop de trobar la veritat, però, necessito que m’ajudis, si us plau.

Entitat: - Jo sóc el missatge més clar que tens per totes les teves preguntes. Aquesta realitat està corrompuda. Has d’arreglar-la. Això no obstant, tota la informació que necessites trobar està més a prop del que tu et penses, de fet, en poc temps hi arribaràs a la veritat.

Durant els pròxims dies abans de la festa, Levi decideix no prendre més les pastilles. Sap que aquesta no és la solució adequada, això no obstant, la seva família cada vegada discuteix més per aquest tema; el matrimoni es troba a un moment crític. Levi surt a passejar per relaxar-se, està ansiós per trobar les respostes a tota aquella realitat corrompuda. La seva intuïció li fa pensar que a la festa tindrà la solució final. Ara únicament queda esperar-hi, tanmateix la seva ànima cada vegada tracti més d’escapar d’aquella substantivitat.