En arribar les vacances d'estiu, la Katherine va quedar amb la Raquel, Sabrina, Sybil i Amaia algunes vegades i la relació semblava la mateixa. Van ser uns mesos tranquils i reconfortants.
En començar 3r, ella estava feliç i convençuda que tornaria a ser un gran any, però no tenia ni idea del que se li venia al damunt...
A principis de curs, la Raquel va començar a ajuntar-se més amb la Naira, la Briana i la Nicole, cosa que va sorprendre la Katherine, ja que abans les criticava contínuament i deia que li havien fet passar la pitjor època de la seva vida, perquè cursos enrere es reien del seu físic i van fer-li patir assetjament escolar.
Així doncs, només quan les altres deixaven sola a la Raquel, s'acostava a la Katherine, Amaia, Sybil, Sabrina i Clara. Ho van estar comentant entre elles, i totes pensaven exactament el mateix: la Raquel estava canviada i distant.
Com que va venir del no-res, la Katherine va anar a parlar amb ella, i la Raquel va saltar dient que aquelles tres noies li havien "salvat la vida" i que sempre els tindria estima. També va dir que ara era una millor versió de si mateixa i que no trobava just, ni pensava permetre, que la Katherine li digués amb qui podia o no podia anar, cosa que ella no havia fet en cap moment ni mai faria, ja que no li agradaven gens les persones controladores.
No es podia entendre com, després de tot el que li van fer, pogués idolatrar-les, a més de no donar mai cap raó ni explicació clara. A partir d'aquell moment, la seva relació amb la Raquel es va tallar d'arrel.
D'altra banda, la Sybil estava molt estranya. Semblaven desconegudes, i quan la Katherine li preguntava què li passava, ella deia que res i tallava la conversa amb presses i de manera seca. I així va ser com ja no van tornar mai a ser les mateixes.
Simultàniament, la Sabrina i ella van passar de ser molt amigues i quedar a l'estiu a ni parlar-se. De cop i volta, la Sabrina l'ignorava i li responia malament.
La Katherine va fer el mateix que amb la Raquel: intentar parlar-ho. La Sabrina li va dir que estava bé i que no li passava res, i l'endemà va fer veure que tot era normal. Però poc després va tornar a ser tan seca i distant com abans.
La Katherine li va proposar de parlar-ho una altra vegada, però, la Sabrina li buscava sempre una excusa per no fer-ho.
Com que la Katherine pensava que tenien una bona amistat i no la volia perdre, encara insistia. Fins que va aconseguir-ho, i la Sabrina li va dir, amb tota la calma del món, que no li passava res. Que, simplement, a vegades es cansava de la gent i deixava de parlar-los. Això era el que li havia ocorregut amb ella, però que amb els dies se li havia passat, i que ara ja estaven bé. Ho deia com si fos la cosa més normal del món, com si res del que hagués sentit la Katherine importés gens ni mica, com si les persones fossin joguines i ella pogués decidir quan volia jugar-hi i quan no.
La Katherine es va quedar en blanc, va marxar al lavabo i allà va acabar plorant, incapaç de pair tot el que havia passat. I com si no n'hi hagués prou, la Sabrina va aparèixer darrere seu per dir-li que no plorés, que ja eren amigues, que ja estava tot bé... Com si amb quatre paraules pogués esborrar tot el que havia fet.
Va decidir tornar a parlar amb la tutora, què, tornava a ser l'Emma.
Va explicar-li que es començava a sentir com a primer d'ESO, i va obrir-se plenament amb ella. La tutora va dir-li que si elles no volien tenir relació amb ella, encara que sense motiu, no s'hi podia fer gaire, que com a molt podia parlar-ho amb la Raquel i Sabrina.
I així va ser, quan la tutora va anar a parlar amb la Sabrina, aquesta va anar tota indignada a queixar-se-li. Que per què havia d'explicar res, que ella no volia embolics, que ja estava tot bé. La Katherine li va deixar clar que, si realment tot estava bé, no hauria continuat comportant-se com si ni la conegués.
Però, com sempre, la Sabrina es va fer la víctima. Llavors la Katherine va entendre que no valia la pena discutir més, li va dir, amb tota la calma del món, que no es fes la dramàtica, que s'havia adonat que la seva amistat no li aportava res i que ella era una falsa. La Sabrina va marxar plorant i cridant "clar, ara jo soc la que té la culpa, no?". La Katherine va posar-se a riure, que patètica podia arribar a ser la gent! I així van acabar, de manera totalment contrària a l'última vegada que van parlar sobre el problema, i, la Katherine va sentir-se tan bé...
Les aigües van calmar-se durant un temps. Ella estava amb l'Amaia, i tot i que ho agraïa perquè tenia algú amb qui estar, continuava sentint-se buida mentre veia les nenes que tant mal li havien fet rient amb altres companys i passant-s'ho genial.
Així i tot, ja no la molestaven. Es va centrar en els estudis, traient excel·lents i passant tot el temps lliure que no estava a l'escola estudiant. Va ser una època esgotadora, la pressió pels estudis l'afectava molt, i la situació a classe, tot i tenir l'Amaia al costat, la feia sentir atrapada i molt, molt sola.
De cop, va començar a notar actituds estranyes per part de la Sabrina, la Raquel i la Sybil. Quan ella s'apartava de l'Amaia, encara que fos només un minut, totes anaven a preguntar-li que què passava, si s'havia enfadat amb la Katherine... que clar estava, seria una cosa molt normal.
D'altra banda, la Raquel va parlar amb una amiga que la Katherine i ella tenien en comú fora de l'escola, i li va dir que la Katherine s'estava quedant sola per com era i que tenia problemes amb molta gent.
Això ja era la gota que va fer vessar el got. No en tenien prou amb tot el que li havien fet anteriorment?, i, a més, mai li havien donat ni tan sols un motiu! Així que, un dia, a l'hora del pati, es va dirigir cap a elles i sense que li tremolés ni una mica la veu, les va posar a totes a ratlla.
Va començar amb la Sabrina. Li va deixar clar que, si tenia tant temps lliure com per estar controlant-la i preguntant a l'Amaia si s'havien enfadat, millor que es comprés una vida i fes alguna cosa amb el seu temps, però que la deixés en pau.
Després va mirar la Raquel. Li va dir que ja n'hi havia prou, que estava farta de que l'hagués de criticar fins i tot amb gent de fora i que es fiqués en la seva vida sense motiu.
Finalment, es va girar cap a la Sybil. La va veure rient-se i no va poder deixar passar aquell gest. Li va deixar clar que ni se li ocorres riure, ja que ella era una envejosa i pringada com la Sybil i Raquel, i que el que havien de fer era deixar-la tranquil·la. Ella no les criticaria, perquè no podien importar-li menys, i més els hi valia a elles fer el mateix.
Es va girar, va marxar, i per primera vegada, va posar-se a ella mateixa al centre.
Les coses van calmar-se per un temps, i finalment va arribar l'estiu. Va ser meravellós, la Katherine va fer el viatge de la seva vida, va conèixer gent internacional i va formar records inoblidables, però, com tot a la vida, s'acaba.
Quan la Katherine va tornar del viatge, va escriure a l'Amaia amb il·lusió, ja que volia compartir aquella experiència tan especial. Però l'Amaia no li va preguntar ni una sola vegada com li havia anat, tan sols va posar-se a explicar-li sobre el seu estiu.
La conversa va derivar ràpidament en discussions. L'Amaia li va dir que era una gelosa de la seva relació amb la Sybil, ja que havien passat uns dies juntes al seu càmping, cosa que l'Amaia no va oferir a la Katherine. També va posar-se a dir que no li havia agradat com havia tractat la Sybil i la Raquel ni el que havia dit d'elles. Tot això resultava confús i injust, perquè la Katherine sabia de primera mà que l'Amaia les criticava constantment, i també trobava inexplicable tot el mal que li havien fet.
A més, va dir-li a la Katherine que no tenia dret a dir res, ja que en els moments que no tenia a ningú el curs anterior, ella era l'única que havia hagut d'estar amb ella. La Katherine es va quedar en xoc, ella no havia obligat mai a l'Amaia a estar al seu costat, passaven temps juntes perquè volien, i ara de cop li girava la cara, com si hagués sigut com patir un càstig el fet d'haver passat els patis al seu costat. Se sentia molt ferida i traïda. Clar estava que als dies que l'Amaia va passar amb la Sybil al càmping, ella li va fer creure coses dolentes sobre la Katherine, i va fer que canviés tota la seva mentalitat i que estigués en contra seu. No era sorprenent, ja que la Sybil era una manipuladora, i l'Amaia molt influenciable.
Durant l'estiu, la Katherine i la seva mare havien intentat de totes les maneres possibles que canviés d'escola. Sabien que tornar-hi seria insuportable, l'Institut mai havia activat el protocol antibullying, tot i les infinites insistències. Volien que els alumnes traguessin bones notes i que no fossin problemàtics, per això sempre feien que la Katherine es quedés allà. La situació emocional i el benestar dels estudiants era completament inexistent per ells. Malgrat tots els esforços per trobar una alternativa, no van poder aconseguir-ho. Havia de tornar a aquella escola, i això la deixava impotent i plena de ràbia.
Quan va arribar el moment d'iniciar el curs, es negava a acceptar la realitat, havia de tornar a un lloc que demostrava una indiferència total cap a ella, cap a les seves pors i cap al que havia viscut. Aquell institut era una escola superficial, només importava la reputació.
I finalment, va arribar el dia, el curs va començar. Les primeres setmanes van anar passant, a la Katherine li envaïa un sentiment d'incertesa, però, a poc a poc, acceptació. Va ser durant aquell primer tram del curs que la Katherine va descobrir que l'Amaia havia estat criticant-la i explicant mentides sobre la seva discussió. Això la va fer sentir molt cansada, ja sabia que no havien acabat bé, però tant li costava a l'Amaia superar a la Katherine? Després de tot el que havia hagut d'aguantar, encara això?
Així doncs, la Katherine va decidir anar a parlar amb l'Amaia. Li va deixar clar que ja n'hi havia prou de mentides, que ella no volia tornar a ser la seva amiga, però que volia una relació mínima de respecte, on cap de les dues parlés malament de l'altra. També li va advertir que, si tornava a inventar històries, ella sabria defensar-se, i el resultat no li agradaria gens.
Després d'aquell moment, tot va quedar aclarit, una relació estricta de companyes.
La Katherine va anar formant un petit grup d'amics, això feia que no passés l'estona que era a l'institut sola, cosa que l'ajudava, però, tot i així, se seguia, sentia buida. Podia estar envoltada d'algunes persones, però ella estava submergida en la soledat més profunda.
La pantalla va apagar-se, la doctora va treure's les ulleres, i seguidament, la màscara d'anestèsia que feia unes hores havia col·locat a la Katherine.
-Hola de nou, Katherine-, va dir la doctora
Ella estava atordida, però, va aixecar-se de la cadira, i va seguir a la doctora.
Va obrir una porta que quedava camuflada al final de la sala, i van arribar a un lloc on es trobava una càpsula molt gran, de la mida d'una persona.
-Katherine, el teu cas ha sigut acceptat, ara el que has de fer és entrar-hi
I així va ser, la càpsula va tancar-se, va començar a omplir-se de fum, i va congelar el cos de la Katherine.
La doctora va clicar uns botons, i van començar a aparèixer unes partícules brillants al voltant de la Katherine. Van ajuntar-se en un pot petit i aquest va sortir fora de la cabina. La doctora va agafar-lo i va obrir una petita finestra que donava a l'exterior, alliberant-les.
Ningú ho va veure, però a partir d'aquell instant, cada nit els qui havien fet de la vida de la Katherine un infern van començar a somiar exactament allò que ella havia patit, escenes, emocions, humiliacions... Els somnis els atrapaven fins al final, sense deixar-los despertar, i en obrir els ulls al matí, arrossegaven un cansament que els cremava per dins. Incapaços de descansar, de pensar amb claredat o de continuar amb la seva vida, van començar a adonar-se que tot allò que sentien era un reflex perfecte del que havien fet a la Katherine. Sabien que eternament, nit rere nit, reviurien el dolor d'ella multiplicat per mil, convertint el seu inconscient en l'espai on la veritat, finalment, els havia arribat.
