Veu a la doctora sortint del final del passadís, cada vegada els nervis envaeixen més a la nena.
-hola! Katherine, veritat?
-si
-acompanya’m si us plau
La Katherine estava atacada, n’estava segura de voler fer tot el que li venia a sobre? Ni tan sols tenia del tot clar que era el jutjat dels records…
Van arribar a la sala, que era quasi ve igual que les dels psicòlegs, cosa que va fer que es relaxés una mica, ja que ella hi estava acostumada a aquells espais.
Fins que va veure que al darrere hi havia una cortina de paret a paret que no deixava veure que s’hi amagava més enllà.
La doctora va treure un full, llarg i amb molta lletra.
-Katherine, assimila-ho amb calma… el llegirem juntes i t’aclariré tots els dubtes.
Una hora més tard, quan ja tot va quedar-li clar, va atrevir-se a agafar el boli i firmar.
-n’estic segura- deia mentre acceptava totes les condicions del full -és l’última opció que em queda i necessito que aquelles persones ho paguin
La doctora va obrir la cortina com si n’estigués molt acostumada. La Katherine va quedar-se paralitzada, va ser un gran cop de realitat…
Va veure una cadira de metall connectada per la part de dalt a un utensili que s'assemblava a un assecador de casc; clar estava que no tindria la mateixa funció.
-Seu- li va dir decidida
I això va fer, encara que menjant-se les seves pors. Què passaria si pensaven que no havia patit prou? Mai més se n'havia sabut res de ningú que hagués firmat aquell contracte… seria perquè tots havien sigut acceptats?
Darrere aquella mena de cadira de perruqueria, encara que d’aparença molt més agressiva, a la dreta hi havia un munt de pantalles que abans no havia notat. Cada vegada tot allò li semblava més esgarrifós i pertorbador.
Va asseure’s a la cadira i de cop, no podia moure’s, ni parlar.
-no t’espantis, és només part del procés. Si t’exaltes només empitjoraràs les coses.
La qüestió va ser que sorprenentment no ho va fer, al capdavall, havia patit tant que les emocions neguitoses li costaven molt de sentir.
La doctora va agafar una màscara d’anestèsia i va col·locar-li a la Katherine.
Segons després, ella va perdre la consciència…
Una de deu pantalles que hi havia va encendre’s, parpellejava, la doctora va agafar una mena d'ulleres de realitat virtual i va posar-se-les. Apareix un compte enrere, 3,2,1…
Primer dia de la secundària, 2022:
Katherine anava decidida, amb intencions clares: evitar els grupets.
Ja ho havia parlat anteriorment amb les seves amigues de tota la vida: la Naira, Briana, Nicole i Sol. Ella va deixar molt clar que volia estar amb totes i bé, encara que li seria complicat, ja que la Sol volia asseure's amb la Briana, Nicole i Katherine, però no amb la Naira. Ella, seguint en la seva posició, estava decidia a asseure's amb totes quatre, perquè no volia deixar sola a la Naira.
Es va retrobar amb totes i no va notar-ho tot com abans, semblava que la Briana i Nicole estaven més distants i intentaven arrossegar a la Sol amb elles. Tampoc li va donar gaire importància, doncs amb l’adrenalina de començar l'ESO i que amb la Naira i Sol estaven bé amb ella…
Van arribar a les aules i tothom a correcuita a agafar lloc per asseure's amb els seus amics. La Briana i Nicole van fer que la Sol s'assagués amb elles, i la Katherine va anar-hi també juntament amb la Naira, però la Briana va dir-li:
-no, aquí s'asseu el Henry, encara que no hagi vingut avui li estic guardant el lloc.
Com? Si ni tan sols el henry i la Briana eren amics, mai la Katherine els havia vist parlant junts! Es veia clarament que era una mentida i per alguna raó no volien estar amb ella, però per què? I com és que la Nicole i la Sol no havíen dit res?
La Briana i la Katherine havien tingut algunes baralles en cursos anteriors, ja que era molt manaire, volia que tothom li fes sempre cas i això li funcionava amb la Nicole, Sol i Naira, però amb la Katherine… no li funcionava de la mateixa manera. Ella tenia una personalitat clara i no permetria que li diguessin que fer. Durant aquell dia tot va ser molt estrany, havien acabat 6è molt bé, sent totes amigues, però ara tot era diferent.
Els dies passaven i tot continuava distant, la Briana s'havia emportat a la Nicole i intentava contínuament fer el mateix amb la Sol, qui a poc a poc també va estar distant amb ella. La Naira deia que també volia estar amb elles, encara que hagués començat el curs amb la visió de no als grups, i animava a la Katherine a anar amb totes quatre, però clarament la Briana no volia que ella fos allà, i feia que la Nicole també li fes el vuit. De totes formes, la Katherine va intentar ajuntar-se. Passaven els dies i quan ho feia les altres s’anaven tancant en grup i insultant-la en alt perquè ella ho sentís. La deixaven completament sola i mai va saber el perquè, ningú li va dir què havia fet o perquè ja no volien anar amb ella.
La Naira també estava tan canviada… a l’escola era com si no es coneguessin, després de tot el que la Katherine havia fet per ella, però, a l’extraescolar que feien juntes, tot semblava com abans, ella era la Naira que la Katherine coneixia.
Aquestes quatre nenes sempre aprofitaven cada moment per deixar-li clar que no els importava, que no volien estar amb ella i fer-la sentir el pitjor possible.
La Katherine no suportava més aquest assetjament que venia del no-res, per molt que ella va voler saber-ho, mai van dir-li que va fer que de ser molt amigues arribessin al punt de rebutjar-la de totes les maneres possibles.
Plorava cada nit, al principi d'amagat, ja que no volia preocupar a la seva mare i no s’hi sentia preparada per dir-li, fins que un dia la va veure i no va tenir més remei a explicar-li la situació que estava visquent.
La tristesa tan profunda que en aquell moment va sentir la mare va ser inexplicable, per què li estava passant a allò a la seva filla? Com podien ser tan cruels aquelles nenes?
Tot just en aquell instant va escriure un correu a la tutora escolar, i van assignar una reunió amb prioritat.
La tutora va quedar-se sobtada davant el que li estava passant a la Katherine, ella en cap moment havia notat això, i clar estava el perquè, l’escola de la Katherine es preocupava poc més que pel rendiment escolar dels alumnes.
La tutora Aurèlia va dir que segons el que li explicava, quedava clar que el motiu eren enveges, i difícil no era, ja que la Katherine era una nena d’excel·lents, maca, treballadora i responsable.
Van quedar en què estaria molt pendent d’ella als patis i a les seves hores de classe, que es tallaría d’arrel, però molt poc després, la Aurèlia va haver d’agafar la baixa per problemes de salut i va venir un altre professor, molt jove, que si ja se li quedava gran el fet de ser professor i tutor, imagineu-vos portar el tema d’assetjament escolar.
Tot continuava igual, o la ignoraven completament com si no existís, o només la insultaven i la feien cada vegada més i més petita.
La Katherine va intentar relacionar-se amb un altre grup de la seva classe, ja des de petites havien tingut bona relació, encara que no era amb les que més es portava. Li va costar, i molt, ja que era molt vergonyosa i si hi anava sentia que molestava, però, cap a finals de curs, va aconseguir formar un vincle entre ella, la Sabrina, Sybil, Amaia i Raquel.
Així i tot, l’assetjament seguia…
La Katherine continuava tenint a aquelles nenes com a amistat d'Instagram a la seva compta privada, no s’havia plantejat de treure-les i també tenia alguna publicació amb una d’elles fent algun ball o sobre algun moment divertit. Al capdavall, havien format part de la seva vida…
Un dia, per mitjans del curs, va arribar-li un missatge en aquella xarxa social de la Sol, dient-li que esborrés tot el que tenia al seu perfil on ella hi fos, que sortia fatal. La Katherine va pensar, “aviam si ara a sobre li deuré alguna cosa a aquesta persona que tan malament m’ho ha i està fent passar”, i que perquè ara ella li faria un favor. Era el seu perfil i no es sotmetria al que li digués la Sol. Va respondre-li que no li devia res, i que hi sortia com era, ni millor ni pitjor.
I com era d’esperar, allò no va quedar així…
L'endemà el grup complet va anar a rodejar-la i tancar-la en un una cantonada del pati, dient-li que esborrés els vídeos on sortís la Sol, que si no l'anaven a denunciar legalment i li buscarien grans problemes. Allà la Katherine es va quedar paralitzada, era veritat que la podien denunciar i la podien posar en un gran embolic? Ella va defensar la seva postura i va dir que no esborraria res.
Van passar-se tot el pati dient-li el mateix i fent-li passar una estona horrible, i òbviament encara que el problema no anava amb ella, la Briana era la que més estava dient-li que es posaria en grans problemes i que “es preparés” del que li venia a sobre. No era just, aquelles quatre nenes més una que també estava controlada per la Briana, anomenada Rosa, contra una.
Si la Sol hagués anat tranquil·lament a parlar amb ella i demanar-li si podia esborrar-ho, la Katherine de segur que ho hagués fet.
L'endemà, la directora va anar a parlar amb ella, i li va dir d'una forma molt seca i brusca que havia de borra aquells vídeos immediatament, que era la decisió de la Sol si volia estar en el perfil o no, i que sinó, sí que podia buscar-li greus problemes. La Katherine no podia creure el que escoltava. Aquelles nenes havien estat tot el curs fent-li un assetjament continu i molt dur, i ningú de l’escola havia anat a parlar amb elles o l’havia intentat ajudar, i ara per aquest simple desacord que era l'única forma de la Katherine per defensar-se i deixar clar que amb ella no es fiquessin més, la directora l'obligava a esborrar-ho!
Estava a punt d’esclatar a plorar davant d’ella, però va controlar-se i va explicar-li tota la situació que havia viscut des de feia uns mesos. Davant això, ella es va mostrar molt comprensiva, va dir-li que no sabia res d’això, i,de bones maneres, que encara que no era just, ho havia d'esborrar pel seu bé. I això va fer, i també les va eliminar d’amistat a totes les xarxes socials. No volia saber res més d’aquelles persones que simplement la tenien allà per controlar tot el que feia.
Poc després, la Sol va dir-li que encara hi continuaven havent vídeos a la seva compta on ella hi sortia. Impossible, ella ho havia esborrat tot, però, si fos el cas, com ho hagués pogut saber si les havia eliminat?
No va tardar gaire en què li quadrés tot, ja que l’Iker i el Patrick van anar a parlar amb ella i van explicar-li que als matins, l’estona que tenien el mòbil abans d’anar a les aules, aquestes nenes van anar a treure'ls-hi de les mans i van entrar al perfil de la Katherine per revisar-li tot el que ella hi tenia allà.
Aquestes nenes van arribar a un punt en què l’obsessió els va prendre el control.
