El curs de primer d'ESO va ser una etapa molt traumàtica per a la Katherine, marcada per l'assetjament escolar.

Va haver-hi mes moments que demostraven que la Briana, Sol, Naira i Nicole tenien a la Katherine com si fos el centre de la diana, i elles les jugadores.

Van donar-se infinites situacions, des de riure-se'n d'ella públicament, fins i tot al punt d'implicar a les seves mares...

Un dia abans de sortir de l'extraescolar que la Katherine i Naira feien juntes, la mare de la Katherine, la Jèssica, va anar cap a la de la Naira, la Magnòlia, i va dir-li que quan sortíssim les filles li agradaria parlar amb la Naira.

De cop, la Magnòlia va respondre que no, que si ho hagués preguntat en algun altre moment no hi hauria hagut cap problema, però que portava una mala temporada i que no.

Tot després van sortir les filles i la Jèssica va dirigir-se a elles, amb la intenció de parlar-ho, cosa que també va fer la Magnòlia, però amb la intenció d'emportar-se a la seva filla.

Però no va ser així, ja que la Jèssica anava molt decidida a entendre el perquè de tot el que se li estaven fent a la seva filla.

Van estar-s'hi molta estona, tot i això, no van explicar-li el perquè de l'assetjament escolar a la Katherine, ni tansòls elles mateixes ho sabien, i la Magnòlia es va limitar a dir-li que l'únic que la Katherine i Jèssica feien, era copiar-les en tot, que ho havia parlat amb altres mares i elles també pensaven el mateix, que al que aspiraven era a voler ser com elles.

Com a una persona dins de l'edat adulta li poden passar pel cap unes bajanades tan obsessives? Era surrealista.

Va quedar molt clar que l'obsessió de les filles s'havia encomanat a les mares, sobretot a la Magnòlia.

No podeu imaginar-vos com va posar-se la Jèssica, a més, que la Naira i la seva mare eren conegudes per tota la classe com a les còpies-tot del que feien els altres alumnes, i la Jèssica i la Katherine mai s’havien fixat en el que feien la resta. Allò va acabar molt malament, i quan la Katherine i la seva mare es dirigien al cotxe, just abans d'entrar, la família del vehicle del costat van apropar-se.

Van preguntar-lis si estaven bé, que havien vist tot el que havia passat i es notava clarament que l'únic que feia la Magnòlia era intentar quedar superior a elles contínuament, i cridar a més no poder. Van estar un altre bona estona parlant i empatitzant, ja que la filla d'aquella família també estava passant assetjament escolar i sabien com se sentia.

En conclusió, tot l'any va seguir de la mateixa manera per part d'aquelles quatre nenes, insults constants, actituds obsessives... Va ser un curs que no desitjaria ni als meus pitjors enemics.

Després de tot el que va passar, l'únic que volia la Katherine era sortir d’aquell ambient, canviar-se d'escola, no volia seguir a un lloc on se l'havia fet sentir tan rebutjada i angoixada i on l'equip educatiu del centre no va fer absolutament res pel seu benestar.

La Jèssica va començar amb el procés de canvi d'institut, va fer tots els passos que eren necessaris, però, l'escola no volia que marxés.

Pocs dies abans de començar, van fer una reunió la Katherine i Jèssica amb la directora, cap d'estudis, director pedagògic..., i se'n va parlar sobretot del que va passar a 1r d'ESO. Com a sorpresa, van trobar-se amb que molts d’ells no n’estaven al corrent de la situació viscuda. Per la Katherine era horrible haver de tornar a recordar-ho tot i explicar-ho a persones que li feien molt respecte, però, era l'única oportunitat d'aconseguir el canvi. Tot ells van dir que no havien notat ni vist mai allò que explicaven, i que no volien que marxés, ja que era una nena de molt bones notes, responsable i respectuosa, i la preferien abans d'algú nou que pogués venir, perquè sabien que no seria com ella. Tots eren uns egoistes: només pensaven en l'escola.

No es pot entendre com la Katherine els va importar tan poc, que ni tan sols es preocupaven una mica per com s'havia sentit.

Això és un tema seriós, no saps com pot afectar a la salut mental de la persona l'assetjament escolar.

I, com si no n'hi hagués prou amb el fet que no havien fet res durant tot el curs anterior per ella, encara volien que es quedés al mateix centre el següent any, amb la gran possibilitat que tot allò continués empitjorant i quedés marcada de per vida.

La reunió va acabar amb una pregunta cap a la Katherine, van dir-li que si ells prometien implicar-se al màxim en el seu cas a 2n d'ESO, fent xerrades sobre el tema per intentar parar-ho, si ella si voldria quedar. La Katherine estava farta de falses promeses, i ja amb la llàgrima caient-li per la galta, va respondre que no. Va arribar a un punt que no li importava res més a canviar d'escola i abandonar tota la mala experiència del curs passat, però per molt que ho va intentar, l'escola no li va permetre, van fer-li començar el nou curs allà.

Se sentia molt frustrada. Com era possible que no hagués aconseguit absolutament res? El dia abans de començar va ser un cúmul de nervis, ploreres... però per molt frustrada que se sentís, no hi havia altra opció.

D’altre banda, la Jèssica sentia una impotència… Havia mogut mar i terra per la seva filla, i ara, a causa que l'escola no volia donar la simple aprovació, tot l'esforç d'aquells mesos eren en va.

Va començar el nou curs, i com ja van dir-li a la reunió, vindrien dos nous alumnes que havíen passat per una situació similar, no tan extrema, però també d'assetjament escolar.

El primer dia va dirigir-se amb l'Amaia cap a un nen i una nena que eren nous, i va intentar posar-se a parlar amb ells. Se'ls veia molt vergonyosos i nerviosos, però ella va intentar que se sentissin una mica millor. Van pujar a la classe i va asseure's amb ells dos, va ajudar-los amb les típiques activitats d'inici de curs; repartiment dels llibres, forrar-los, organització de les matèries, etc.

A l'hora del pati va ajuntar-se amb la Sabrina, Sybil, Amaia, Raquel, i la nena nova, la clara.

Mentrestant, la Jèssica, ja estava escrivint a la nova tutora demanant que obrís tots els procediments necessaris i que, cada setmana, se li escrivís un correu dient com se la veia a la seva filla a l'escola, i sobretot que estigués pendent d'ella. També la Katherine va parlar amb la tutora, l'Emma, i va explicar-li-ho tot per al que va passar el curs passat.

En general, segon d'ESO va ser un curs de calma respecte als companys, encara que durant el curs continuaven havent-hi males actituds per part de la Naira, la Briana, la Nicole i la Sol cap a la Katherine, però d'una manera molt més alleujada.

La Katherine era una nena que li costava molt obrir-se i explicar com se sentia, sobretot si era amb algú amb qui no tenia confiança, però, sabia que com l'Emma era la seva tutora ho hauria de fer. Amb el que no contava era amb això...

Quan ella en parlava amb l'Emma, explicant com se sentia, o si per exemple un amic seu li havia dit que l'havien insultat per darrere o que parlaven malament d'ella, l'Emma li deia que, si no eren accions que la mateixa Katherine hagués vist, per molt que li haguessin dit o que se sentís d'una manera determinada, no tenien rellevància. I quan la tutora hi parlava amb la Jèssica, sempre deia que no es podia obligar a ningú a ser amic amb la Katherine, cosa que mai elles havien dit o demanat, clar estava que eren grans i cadascú tenia el seu criteri, però, era l'excusa estrella que sempre utilitzava per no ajudar a millorar la situació.

Ella s'hi va sentir molt frustrada, trista i incompresa. Després d'haver de fet un esforç tan gran en cada vegada que li explicava com se sentia, sempre acabava la mateixa conclusió; la professora volia fets.

Així com va demanar la Jèssica, les primeres setmanes l'Emma li escrivia un correu, però sempre concloïa al mateix, se la veia bé.

I sí que era veritat que tot anava millorant a poc a poc, ella havia fet una bonica colla amb l'Amaia, Sabrina, Sybil, Raquel i Clara, però, va ser gràcies als esforços de la mateixa Katherine, i, així i tot, continuaven havent-hi alguns moments, com els que va passar a 1r d'ESO.

La Katherine no sentia que s'avingués gaire amb la nova tutora, però la gota que ja va fer vessar el got...

En una classe a tutoria, la professora havia d'entrar al seu correu per obrir un document, i estava compartint la seva pantalla amb el projector, que tots estaven veient, i el primer correu que es va veure va ser el de la Jèssica, i al títol posava "bullying Katherine". A primera fila estava la Nicole, que per molt mala sort s’ho va topar de cara, cosa que també va fer la Katherine. La tutora ho va treure tan aviat com se'n va adonar, però va ser massa tard.

En acabar la classe, la Nicole va anar corrents a explicar-li a la Briana i Naira, i es van posar totes a riure, i alçant la veu, perquè la Katherine se n'assabentés, van dir: bullying nosaltres? Jajajaja, però què s'inventa!?

Totes elles sabien per dins clarament l'assetjament escolar tan greu que van fer-li, però clar estava, era millor quedar de guai i no acceptar els seus errors, ni tan sols quedar-se callades...

2n va ser el millor curs de tota l'ESO, amigues, bones notes... però tot s'havia d'espatllar, com sempre. Cap a finals de curs, la Sybil va dir-li que estava enamorada del nen pel qual la Katherine tenia sentiments, i va excusar-se dient que a ella li agradava des de feia més temps, però no s'havia atrevit a dir-li.

La Katherine va molestar-se, la regla número 1 de les amistats és mai anar darrere el que li agrada la teva amiga, però, semblava que totes les altres no pensaven com ella, sinó que va posar-se de part de la Sybil. Deien que bé, que per elles això no era una norma de l'amistat, i què si a ella també li agradava, que s'hi anava a fer, que no entenien per què es molestava.

I la Katherine, sent tan bona i ingènua com sempre, va dir-li a la Sybil que ella valorava molt la seva amistat, i que podien fer una cosa, si aquest noi també sentia alguna cosa per alguna de les dues en algun moment, la Katherine el rebutjaria. Va suggerir-li què ella fes el mateix, així podrien conservar l'amistat que tenien i no discutir-se per un noi.

I la Sybil va dir-li que ella fes el que volgués, però, que si el noi se li declarava, ella n'estava segura de què l'acceptaria.

Amb quina cara s'atrevia a dir això, aquesta nena? Quedava clar que poc valorava aquella amistat, ni tampoc l'esforç que havia fet la Katherine!

Elles dos van seguir mantenir l'amistat, encara que ja no se sentia com abans.

La Katherine va començar a tenir més relació amb el noi, parlaven per WhatsApp molt sovint, ell va dir-li de quedar algunes vegades, i començava a interessar-se també per ella i no de la forma que ho fan els amics. En una de les seves quedades, el noi va dir-li que l'Amaia va enviar-li un missatge dient que la Sybil estava enamorada d'ell, i que si no la volia com a res més li digués, ja que si no li faria mal. La Katherine va quedar-se molt sorpresa, quina traïció de part de l'Amaia cap a la Sybil. El noi va explicar-li que no li agradava ni volia arribar a res més amb ella, i va demanar-li ajuda per deixar-li clar les seves intencions.

Així doncs, van escriure-la pel mòbil del noi, i ella va ajudar-lo, ja que era una cosa que li provocava malestar.

Òbviament, la Sybil va dir-li que ella no sentia res més per ell i que quedaven com a amics.

Uns dies després, la Sybil va explicar-li a la Katherine i va dir-li que quan ho va saber estava destrossada i passant-ho horriblement malament, però, que ja ho havia superat, i la Katherine va cometre un gran error, dir-li que ella estava amb ell quan ho va fer. La Sybil va dir-li que quan va llegir el missatge va recordar-li a la forma que la Katherine escrivia, però, no estava enfadada ni res.

Mentida, ja que poc després la relació amb aquest noi va començar a canviar. Es notava molt que ells van parlar-ne i la Sybil va voler deixar-la molt malament perquè el noi no se li apropés més, explicant-li grans mentides. I així va quedar, des d'allò, aquell noi no la parla i entre els dos se sent un rebuig mútu, per culpa d'una noia amb la qual es consideraven molt amigues...