La setmana va concórrer sense massa sobresalts, i va arribar dissabte, l’Agatha s’estava maquillant al tocador de la seva habitació, havia quedat amb l’Àfrica a les onze a la porta de casa seva, i va aparèixer en Lucas per la porta.

-On vas?

-Quin espant! No saps trucar a la porta? Va exclamar sobresaltada.

-A on vas? Va dir cada vegada més serio.

-Vaig ambl’Afri, la Tiana, l’Aleia, la Judit i l’Aroa de festa a Barcelona, i dormiré a casa del’Afri. Tècnicament, la meitat era veritat, anaven a anar amb les nenes de festa a Barcelona, però primer, anaven a Sant Esteve de Sesrovires a la presó.

-No m’agrada l’Àfrica aquella. Em dona mala espina. Va murmurar.

Vaig riure, però la seva cara no era de broma.

-Ho dic de debò. Marxo que tinc feina, avisa'ns de tot. I va marxar com si res, ell era banquer i treballava de deu a sis, la mare era infermera i els seus torns variaven molt, aquella setmana treballava de vuit a quatre.

L’Agatha no entenia per què ho deia, eren amigues des dels quinze anys, i mai l’havia traït ni fet mal, era la millor amiga que havia tingut mai.

Va acabar de preparar les coses i va sortir de casa, i com sempre era ben puntual.

-Llesta per posar en bucle la llista de reproducció deRihanna?

-És clar que sí! Va dir contenta.

A mig camí l’Àfrica va trencar el so de la música.

-Has parlat més amb el Dani?

-No la veritat, últimament són coses que no m’importen.

-No menteixis Agatha, són coses que no et donen temps per preocupar-te, últimament t’estàs oblidant una mica no creus?

-No, Àfrica, de veritat estic bé. Malgrat la seva resposta, l’Àfrica tenia raó, feia temps que no es dedicava una tarda a llegir o a escoltar música, tenia coses més importants que atendre.

Va donar la conversaper acabada.

Quan va arribar, la seva amiga li va desitjar sort i va marxar...

Només posar un peu a la recepció el seu telèfon va començar a vibrar, la trucaval’Irena, li va semblar estrany, ja que en teoria estaria a la penitenciària esperant-la. Va agafar el telèfon i va sentir la noia a l’altra banda de la línia accelerada i neguitosa.

-Irena? Va preguntar preocupada.

-Agatha? Em sents bé? -Va dir.

-Irenatot bé? Què està passant? M'estàs preocupant...

-Escoltem molt atentament Agatha, el teu pare no va matar a la Jana, ves amb molt de compte, esteu en perill.-I la trucada es va tallar.

-Irena?Irenaque dius?Irena? Estàs segura? Qui corre perill?Irena?

Va trucar-la almenys deu vegades, però saltava el contestador, l’Agatha va començar a preocupar-se i va decidir tornar al cotxe amb la seva amiga. Li va explicar tot el que li havia ditl’Irena.

-Agatha, alguna cosa no va bé, torna a casa i et prens la resta de la tarda per a tu. Va dir amb un somriure pacífic.

-No em ve de gust anar a casa ara...

-Doncs continuem amb el pla d'abans, vens a casa veiempel·lis, mentre ens oblidem de tot aquest embolic- Va exclamar contenta.

I va acceptar entusiasmada. Li venia de gust oblidar una mica el tema del cas González i de l'esgarrifadora trucada de la psicòloga, amb la que va compartir moltes coses. L’angoixava molt el no saber la intenció de la trucada, es volia de convèncer que era un error o una broma, però sabia que no era la veritat.

Van arribar a casa de l’Àfrica, no hi havia ningú, els seus pares solien anar els caps de setmana al pis que tenien a la platja, van demanar menjar xinès i van dinar molt de gust, després de dinar van començar amb la pel·lícula preferida de l’Agatha, la Bella i la Bèstia. Van continuar ambDumbo, La Ventafocs, LaBlancaneu,Vaianai es va començar a fer fosc. L’Agatha pensava en com es notava que l’hivern estava a punt de començar. Van començar a tenir gana i van demanar pizzes a la millor pizzeria del poble. De cop una mala sensació les va envair. I com si el telèfonestiguésconnectat amb els seus cossos, va començar a sonar.

-Que estrany, a aquestes hores? Va preguntar amb la veu tremolosa.

I va agafar el telèfon. En el fons totes dues sabien que no portava bones notícies. L’Àfrica va mirar a l’Agatha, la seva reacció no tenia res de bo, es va posar pàl·lida, l’Àfrica li corrien calfreds per l’esquena, la seva amiga va penjar acordant que trucaria més tard. Instantàniament, li van començar a córrer llàgrimes per les galtes.

-Que passa Agatha. Va dir l’Àfrica amb un fil de veu.

-Han trobat al’Irenamorta, a tres quilòmetres d’on van trobar a la Jana fa vuit anys.