A l'arribar a casa, la mare amb el seny tancat i un to de veu alterat barrejat amb preocupació em va preguntar per quina raó estava a la policia incriminat per assassinat si tu havies d’anar al metge a veure si tenia algun problema o no, jo li responguí amb nerviosisme una modificació de la història, ja que resulta que just quan jo havia de passar a fer-me les proves, es va trobar al metge esquarterat i penjat a la paret com si fos una creu i, com jo era la persona la qual havia d’estar a la sala per fer-me les proves, em van incriminar a mi per l’assassinat del doctor, i per això vaig acabar a la policia, incriminat d'assassinat.

La mare, estranyada, no em va creure del tot, ja que li semblava una de les meves historietes inventades associades al trauma per així escapar-me de la consulta, però quan va obrir la televisió i va veure que tot el que deia havia passat de veritat, em va creure i es va preocupar més del compte per veure si jo havia sortit ferit, però jo li responguí que no, que vaig sortir el més ràpid possible per no sortir ferit i que en sortir, la policia en veure’m tant nerviós, em va prendre com a sospitós, i per això vaig acabar a comissaria, sent interrogat per veure si podien treure informació sobre l'esdeveniment.

La mare, més tranquil·la, es dirigí a la cuina a preparar-me una infusió de camamilla per calmar-me,on a l’exterior un veí regava les flors del jardíamb un somriure que reconeixeria, quan de sobteemvan trucar pel telèfon fix, era la policia, la qual em trucava perquè a la sala de l'interrogatori, tots els presents estaven morts a terra i un d’ells estava escorxat.

A l'escoltar això, la meva mare es va tornar a posar nerviosa i, jo, per intentar calmar-la, li vaig intentar dir el que de veritat havia passat, però ella no paravad'hipoventilati d'incriminar-me d’un assassí i, mentre deien això, la policia venia de camí.

La mare, a l'escoltar això, va començar a riure com boja i es va dirigir cap a la cuina, al cap d’una estona, vaig ensumar un aroma molt bo que provenia de la cuina. A l'entrar a mirar, em vaig quedar petrificat: Era la meva mare, la qual s’estava cuinant a si mateixa a la paella, al qual s’havia obert l’estómac on la vista mostrava les vísceres, amb una mica d’oli de gira-sol, verduretes amb xampinyons i, mentre preparava les verdures, anava torcejant-se, a poc a poc, tots els òrgans per acte següent, posar-los amb les verdures i fer un plat fastigosament terrorífic.

En presenciar la meva mare cuinant-se a si mateixa intentava cridar-la,però no va vindre...i al sentir que la policia ja venia de camí, només em va quedar una alternativa, escapar de casa, a l'escoltar com cada vegada la sirena de la policia es feia més intensa, vaig agafar alguna cosa de menjar i aigua per marxar el més ràpid possible de casa, i això no va sortir gaire bé, ja que, al sortir, tres cotxes estaven esperant-me a la porta per arrestar-me i portar-me a judici.

A l'arribar al jutjat, vaig estar un parell d’hores intentant que no em detinguessin, intentant explicar el que de veritat havia passat, però el jutge, en veure que el que explicava semblava d’un boig mental, van decidir condemnar-me a psiquiatria de per vida.

A l'acabar la condemna, em van portar a presó durant unes hores fins que tingués la sala del psiquiatre preparada per estar-hi.

A l'arribar al psiquiàtric, em van assignar l’uniforme del centre per acte després, portar-me a la meva habitació del centre la qual era compartida, però just aquell dia, els meus companys d’habitació se’ls hi va acabar la condemna al psiquiatre per la qual cosa estaria sol en l'habitació el qual em beneficia, ja que així estava sol amb tot l’espai de la cambra.

Els dies van anar passant i no vaig tornar a veure res tan traumàtic com els fets d’aquell dia fins que, un dia en el menjador comunitari del centre va passar el pitjor que em pogués haver passat:

Era un dinar com qualsevol altre, tot amb silenci sense ningú amb qui parlar, quan de sobte, tothom es va començar a girar a mirar-me i a tirar-me rialles com les del dia de la mort de la tieta quan de sobte, tothom comença a dir-me que seré el següent.

A l'acabar, tots els presents em van envoltar fent un cercle mentre tenien el ganivet i la forquilla, una en cada mà per acte després, tallar-se tots el coll fins a fer un forat per agafar-se la tràquea amb la forquilla i amb el ganivet anar-se mutilant el seu propi cos fins a quedar només l’esquelet i tots els òrgans a terra formant una sola frase “Ets el següent”.