Al cap del temps d’estar allà, una mala presència m'envolta el cos en veure sortir al metge que m’havia d’atendre i, al sentir cridar el meu nom, tots els pensaments del que havia passat tan sols unes hores enrere continuaven afectant-me, al segon crit em despertà de la paràlisi i, sense saber que fer, em dirigí cap a la sala on, el doctor, amb tots els seus instruments m’estava esperant per fer-me les proves i descobrir si, era real o era els meus propis records jugant-me una mala passada.
Al cap d’un temps, el doctor em donà unes píndoles per adormir-me i començar a fer les proves.
Aleshores, em començava a sentir cansat i amb ganes de dormir gràcies a l'anestèsia, la qual el seu efecte va ser quasi a l'instant.
A l'entrar al món dels somnis, Era tot molt estrany, estava en un gran pilar, on al seu centre se situava l'hospital i al meu voltant, metres i metres d’intens buit on la meva única alternativa era entrar a l'hospital, a l'entrar l'única cosa que em va passar pel cap va ser entrar a la consulta on jo estava dormit, a l'entrar em vaig quedar petrificat: Un monstre de més de dos metres estava clavant a la paret al metge en forma de creu i, mentre el doctor cridava d’agonia, la bèstia li trenca la mandíbula per silenciar-lo i, en el següent instant, amb un dels bisturís de la sala, li obre l'estómac per, segons després, observar com els seus intestins precipitaven per tot el blanc terra i deixant la sala tenyida de vermell i amb trossos del pobre home pel terra. Jo, petrificat, no vaig saber que fer fins que, l'entitat es va girar, mirant-me i, en un instant de desesperació, vaig intentar sortir corrents d’allà, però aquella cosa va tancar les portes i m'envesteix contra el terra per instants després, obrir-me la boca i posar-se en el meu interior.
Al despertar vaig veure el cos del doctor crucificat a la paret, sense dubte una de les escenes més fastigoses i temoroses d’aquell animal mort fins que surto de la sala, després un policia em feia fora del local, ja que resulta que, una infermera del local, va entrar a la sala per veure com anaven les proves i l’únic que va veure va ser el meu cos anestesiat i el cos del doctor en forma de creu regalimant sang per la sala blanca plasmant una imatge que qualsevol persona no podria suportar, ella va anar corrents a cridar a la seguretat per poder desallotjar el local per investigar que havia passat i com s’havia arribat a aquella situació si jo estava anestesiat i ningú més havia entrat a la consulta.
Jo en aquell moment m’adonà que els fets que havien succeït en el meu somni no eren somnis, sinó que era la realitat. Al adonar-me que era real, vaig intentar passar desapercebut per no ser sospitós per a la policia però no va ser així, a l'evacuar tot l’edifici, com jo era l’única persona que havia estat quan l'assassinat, era el principal sospitós per ser l'assassí, jo els vaig dir als policies que era impossible que hagués sigut jo, ja que estava anestesiat, però ells no em van fer cas i em van emportar cap a comissaria.
A l'arribar allà, van trucar a la meva mare perquè m’esperés a la sala d’espera, ja que jo, abans de marxar, m’havien fet quedar per fer-me un interrogatori per intentar saber si tenia alguna cosa a veure amb l'assassinat o simplement estava adormit.
Vaig estar un temps esperant al fet que ho preparessin tot per començar amb l’interrogatori, en cridar-me a dins, dos guardes em van escoltar fins a la sala on, uns altres tres guardes i l’interrogador. A l'entrar em van demanar si podia seure perquè començaríem amb les preguntes però, de sobte, un guarda, va començar a riure mentre treia la seva arma de mà per segons després, li fot un tir al cap a l'interrogador. Els altres guardes, paralitzats, intenten ferir-lo, però les fallen els tirs i, mentre ells fallaven, el guarda, posseït per l’entitat, encerta els trets a la resta de guardes, deixant-los a terra, ple de plom i bales i, acte després, disparar-se múltiples vegades a si mateix per, acte següent, a partir dels forats al seu cos, provocats pels trets, es comença a arrancar tota la capa de la pell fins a quedar-se només amb els músculs a l’aire per a després, caure al terra desplomat i deixar sagnant tota la sala amb els sis cossos disparats i estirats, deixant un gran llac de sang amb tota la pell del guarda a terra.
En veure tot això passar pels meus ulls, vaig quedar-me petrificat una gran estona fins que, en poder-me despertar de la paràlisi, em decidí a sortir de la sala, intentant no embrutar-me de tota la sang i pell de la sala per, acte després anar a buscar a la meva mare per marxar sense dir res.
