A la setmana següent van portar-lo al jutjat, juntament amb el seu advocat van parlar abans d’arribar-hi:

-Saps que passarà després no?

-Si, ja ho sé, no fa falta que m’ho repeteixis.

-Hem d’intentar que no et condemnin més del compte, és a dir que no et passis la teva vida tancat a la presó.

-De veritat?

-Àlex has matat a una persona, hi ha proves, no hi ha manera que et declarin innocent. Veurem com evoluciona el judici i decidirem que fer, però sobretot fes-me cas en tot moment.

Van entrar a la sala del judici passades les cinc de la tarda, l’Àlex estava espantat, atemorit; després d'haver parlat amb el seu advocat no li quedava cap esperança.

-Senyor Àlex Ferre?

-Present

-Se l'acusa d’homicidi, de matar al Sr. Fernández, la tarda del 5 de desembre de 2024. Primera pregunta...

Va ser un llarg judici, on va sentir-se intimidat, però igualment va contestar a totes les preguntes, canviant la seva actitud que acostumava a tindre. Després del judici va parlar de nou amb el seu advocat:

-Ha anat força bé, no crec que t’empitjorin massa la condemna, en tot cas hem d’estar al cas, d’acord?

Estava fart que se l'emportessin d’un lloc a un altre, però renegant acceptava fer-ho. Aquesta vegada no sabia on se l'emportaven, era una mena d’edifici gran amb moltes finestres, semblava una antiga fàbrica, el va rebre una senyora de mitjana edat, morena, no massa alta; en veure-la es va adonar que aquell lloc era un centre de menors, no estava preparat per a entrar-hi.

Van portar-lo fins a un despatx on ja estava el seu advocat, i el que el va sorprendre, estaven els seus pares.

-Estarà tancat aquí fins als divuit anys, després ja passaria a una presó convencional.

-Nosaltres quan el podrem veure?

-Un cop cada dues setmanes, ell pot trucar un màxim de dues vegades per setmana. Només vull dir-vos que no serà un camí fàcil, però heu d’acceptar les conseqüències.

No van deixar-lo escoltar el veredicte dels jutges aquell dia, van decidir que era millor que no rebés tota la informació de cop, per això no sabia que el portaven aquell mateix dia a un centre.

Va instal·lar-se a una habitació que estava bastant més lluny a la dels altres nens que estaven allà dins, segurament perquè no entrés en conflicte amb altres nens, ja que coneixien el seu comportament.

El primer dia va ser un infern per a ell, no coneixia a absolutament ningú, no es va atrevir a parlar, ni tan sols a mirar als ulls a qui li passés pel costat. Durant el dia fent una sèrie de classes; com era el seu primer dia el van presentar a la resta de reclusos, ell va mantenir-se mut, li feien por, molta por; era estrany que ell, una persona culpable d’assassinat tingués por d’uns adolescents, però era normal, eren alts i forts i en ser nou buscaven intimidar-lo; la majoria estaven allà tancats per crims menors, robatoris, baralles, etc. Durant un dels patis que tenien un grup de nens va apropar-se a una cantonada on estava assegut, van riure's d’ell i tot seguit van començar a arrossegar-lo i a colpejar-lo, els supervisors que estaven allà van córrer a buscar-lo.

Se'l van emportar cap a la infermeria del centre, li van curar les ferides i es va quedar allà tota la nit.

L'endemà va tornar a la seva habitació, li van donar l’opció de no assistir a cap de les classes, i així ho va fer, va passar allà el dia, no va ni tan sols anar a dinar, però a la nit sí que va anar al menjador. Es va asseure a una taula on hi havia uns nens que semblaven amigables fins i tot, però quan va voler començar a dir-los alguna cosa van vindre els nens que li van pegar el dia anterior.

L’Àlex va aixecar-se i amb una forquilla de plàstic va perforar-li l’ull a un dels nens, els seus amics paraplègics van quedar-se quiets, però de seguida van abalançar-se a sobre d’ell, l’Àlex no va poder sortir de sota d’uns cinc nens, l’Àlex va acabar morint.

La seva família no es va sorprendre per la notícia, és més s’esperaven que passés més aviat que tard, ningú mai va saber que li passava, que tenia, l’únic que sabien era que ja no estava amb ells.

FI