Va anar caminant fins a casa, a cada pas pensava com podia escapar-se de casa i com fer-ho perquè no l’enxampessin.

Mentre tornava a casa es va fer fosc, la nit li semblava aterridora, va accelerar el pas, sense adonar-se'n va arribar a casa, la seva mare tampoc va donar massa importància que l’Àlex arribés tard a casa, el seu pare com de costum no hi era a casa; de seguida va anar cap a la seva habitació, va tancar-se i va anar a dormir sense sopar.

Li va costar agafar el son aquell dia, li era difícil pensar que el Sr. Fernández no hi era, contradictori veritat? Sense ell no seria qui és avui, però a la vegada sentia un cert odi cap a ell. Es penedia del que havia fet, massa tard pensava.

L'endemà li van despertar unes sirenes que provenien del carrer, va treure el cap per la finestra de l’habitació, va comptar quatre cotxes de policia i una ambulància, es va espantar, venien a buscar-lo a ell; evident que era qüestió d’hores que descobrissin qui havia matat al Sr. Fernández.

Ni dos minuts van tardar a pujar i endur-se'l, el van baixar a la força per l’escala dos pisos avall sense fer-li cap pregunta, els seus pares van forcejar amb els policies intentant evitar que s’emportessin l’Àlex, ells evidentment no van fer cas i el van portar fins a un cotxe, mentrestant a dalt al pis la inspectora Garcia, una experimentada policia, informava la Mercè, la seva mare, de la situació a la qual estaven a punt d’afrontar.

Ja en el cotxe de camí a la comissaria van informar-lo dels seus drets i li van recomanar estar en silenci, que qualsevol cosa que digués es podria fer servir en la seva contra. La seva família no tenia advocat, se li va atribuir un d’ofici; es deia Manel Segura, al principi va dubtar a agafar o no el cas, però després de parlar amb els pares de l’Àlex per telèfon va decidir no deixar passar l’oportunitat d’aquest cas i va agafar-lo, ja a comissaria van registrar-lo i van tancar-lo en una sala fosca, típica d’interrogatori on va entrar la inspectora Garcia juntament amb el seu advocat. Al principi li van fer una sèrie de qüestions per a relaxar-lo, però fins i tot ell sabia que li anaven a preguntar.

-Has matat al Sr. Fernández? -Va preguntar la inspectora canviant la seva expressió de cop i volta.

Amb el seu advocat prèviament van acordar no dir res, de no contestar, però ell no hi va fer cas i va contestar.

-No, jo no he fet res, no sé què hi faig jo aquí -En Manel, el seu advocat va mirar-lo amb sorpresa, perquè havia contestat, ni ell mateix ho podia saber.

Dient allò si el condemnaven la seva pena es veuria augmentada, negava haver-lo matat i això el portaria problemes. Al cap d’unes hores van portar-lo una planta més avall, allà hi havia un munt d’habitacions, de cel·les, en una de més petita va ser on el van tancar, el van deixar allà tota la nit.

Durant moltes hores va estar pensant en tot el que havia passat, assimilant el que passaria després, finalment va agafar el son, però no va dormir més de dues hores aquella nit.

L'endemà va ser la inspectora qui el va venir a buscar, van anar altra vegada a aquella sala fosca, junts van veure les imatges que les càmeres de seguretat van agafar, en una es veia l’Àlex entrant en aquell llarg passadís i al cap d’uns minuts sortint-hi amb aquell vidre a la cama, després es veia al Sr. Fernández entrar-hi amb l’Àlex seguint-lo i més tard l’Àlex sortint-hi, però el Sr. Fernández no.

De seguida va vindre a buscar-lo uns homes grans i forts que se'l van emportar cap a la seva cel·la, que farien amb ell es preguntava, no s'assabentava de res del que passava allà a la comissaria, però ni tan sols ho volia.

Va passar uns dies allà tancat, dies que se’l van fer eterns, sense fer res.