La Nina havia entrat a la meva habitació i ràpidament vaig mig tancar els ulls per a que pensés que encara estava adormida, però en realitat ho estava veient tot. La Nina es va posar al costat esquerre del meu llit i va començar a recitar una sèrie de conjurs. Cada vegada pujava més el to de veu i pel meu cap passaven moltes idees, però cap acabava amb un final bo.



Vaig deixar que acabés aquells conjurs pensant que era una broma per fer-me por. Quan em vaig despertar vaig demanar-li a la Nina si em podia dutxar, perquè ja començava a fer mala olor, i em va dir que sí. Vaig anar de pressa perquè no confio en donar-li l'esquena. Quan estava dutxant-me-me, l'aigua canviava de temperatura constantment i només hi havia un xampú, que era de menta, cosa que a mi no m’agrada. Vaig ignorar-ho i vaig posar-me el xampú. En un tres i no res em va entrar el sabó als dos ulls i em va començar a picar com si tingués 2 dimonis barallant-se. Quan em vaig traure el xampú amb l’aigua, vaig veure que estava tot el meu cos extremadament roig.



Ràpidament, vaig pegar un crit que vaig despertar a les persones de l'infern segurament. Van venir els vigilants i em van preguntar que em passava. Vaig preguntar que si encara no havien vist que estava tota banyada de sang. Els guàrdies em miraven amb cara de boja i em van demanar per favor que em miri al mirall, i en aquell moment, vaig recordar que tinc sensibilitat extrema a la pell i que amb aquells canvis de temperatura s'havia posat vermella.



Vestida i arreglada vaig anar a visitar a la senyora Nina i li vaig dir:

-Hola, Nina, necessites que t’ajudi en alguna cosa?

-No, pots anar-te'n a casa. Em va contestar amb una cara i veu seria.



Jo estranyada me'n vaig anar a casa i sempre vigilant les meves espatlles per a que no em passi res. En arribar a casa vaig començar a investigar sobre anteriors treballadors de la Nina i vaig descobrir que aquesta senyora va estar acusada d'abús psicològic als seus treballadors, ja que feia que es tornessin bojos.



Enfadada vaig anar decidida a enfrontar-me i a plantar-li cara a Nina. Quan vaig arribar li vaig dir:



-La meva mare sempre em va avisar que no confïi en la gent que no coneixo. Vostè és una vella boja, abuses de la gent necessitada.



-Tu sí que estàs boja, que dius?- va contestar la Nina.



- He vist les ressenyes de la gent que ha treballat anteriorment amb tu, i t’acusen d'abús psicològic. Així que he decidit abandonar el treball, paga’m el que em deus ara mateix.



-Aquí tens.- Em va dir, oferint-me 200 €

.



Quan vaig agarrar els diners i em vaig girar per anar-me'n un dels vigilants em va agarrar i em va portar a una habitació sense finestres i amb un llit.

En plena foscor vaig començar a cridar de la por i l’arrepentiment que sentia d'haver escollit un treball no fiable, el qual cobro molt més de què necessitava.



Aleshores es va apropar la senyora Nina, va obrir la porta, i em vaig fer la adormida, un truc que mai falla. Quan es va apropar bastant, vaig aplicar el que un vell amic de mon pare em va ensenyar: quan algú et molesti pega-li un cop al fetge, ja que a la persona a la qual li apliques aquest truc es quedarà sense respirar durant uns segons i no es podrà moure de l'espant. Quan vaig veure que era el moment perfecte, amb la sang gelada, vaig aconseguir que el primer cop de puny que llanço vagi directament al fetge. Es va quedar sense aire i immòbil i vaig aconseguir sortir de l'habitació i tancar-la a ella.



Però encara no havia aconseguit escapar, havia de passar per tot el menjador fins a arribar a la porta principal que dona al carrer i tot això sense que els vigilants no se n'adonin. Em vaig desplaçar del passadís fins al bany on em vaig amagar durant tres minuts. Seguidament, vaig anar a la cuina on ràpidament em vaig traslladar a la porta principal.



I així vaig aconseguir escapar de les mentides i la vida dura salvant la meva salut tant mental com física abans de cobrar molts de diners al final només són un tros de paper.