Capítol 3

Per fi van arribar a una illa i van poder amarrar el vaixell. En aquell moment van poder respirar tranquils i després d’unes hores de donar-li al tarro van aconseguir pensar una solució que els permetés tornar a Roma i acabar amb la persecució.

El pla tractava en esperar que els guàrdies arribessin a l’illa i quan sortissin del vaixell a buscar-los s’ha colarien per poder tornar al palau, alliberar els bandits de la presó i rebel·lar-se contra el rei Constantí per acabar amb el seu règim dictatorial.

Poc després, van veure a l'horitzó un vaixell de guàrdies que s’acostava a l’illa.

-Amaguem-nos a algun lloc!-Va cridar l’August

-Anem es aquella cova-Va dir l’Arvai

Van anar corrents a la cova que deia l’Arvai, que estava al peu d’una muntanya.

En entrar-hi van contemplar que era molt més petita del que pensaven, ja que no era profunda i quasi no hi havia llocs per amagar-si. La Ruth i l’Arcadi es van amagar darrere d’una pedra que sobresortia i l’Arvai i l’August van posar-se dins d’una barqueta de fusta que hi havia a un costat de la cova. Era una barqueta d’algú que hauria naufragat i que la barca hagués quedat atrapada dins la cova.

Van passar uns minuts fins que van sentir unes veus a la llunyania.

-Han d’estar en aquesta illa, hem trobat el seu vaixell!

-Però no els trobem per enlloc!

-I si estan dins la cova?

Un dels guàrdies es va aproximar a la cova, a primera vista no va veure res anormal, i quan anava a dir-los als seus companys que no hi havia ningú, un soroll al fons de la cova va fer que avisés als seus companys.

-Crec que estan dins la cova!

El guàrdia va entrar-hi i va començar a revisar la cova a fons.

Seguidament, van arribar els seus companys i el van ajudar. Primer van trobar a la Ruth i l’Arcadi, que no van poder fer res per resistir-s’hi.

Després van trobar a l’Arvai, i l’August, però aquest últim va estabornir a un dels guàrdies i va sortir corrents.

Els guàrdies no van perseguir l’August, ja que pensaven que no seria un problema pel futur, i si es quedava en aquella illa acabaria morint per falta d’aigua i menjar. A més, ja havien capturat la Ruth, l’Arcadi i l’Arvai.

Mentre que l’August corria, anava pensant estratègies per alliberar als seus amics. Una opció consistia a matar els guàrdies acompanyants amb algunes pedres mitjanament grans, així poder alliberar-los abans d’entrar al vaixell i així poder tornar al palau per anar contra el rei.

L’altra opció no era tan perillosa, però tenia més probabilitat de sortir malament, es basava a esperar que pugessin al vaixell i colar-se just abans que arranques. Un cop allà, alliberar als seus amics i agafar el control del vaixell en un atac sorpresa.

Ell va pensar que era millor la segona opció i sense més remei l’August es va haver d’infiltrar al vaixell i va esperar el millor moment per alliberar-los. Va estar uns quants minuts esperant fins que va sentir uns sorolls que provenien de l’entrada del vaixell.

Ràpidament, es va amagar darrere d’unes caixes i va veure com deixaven els seus amics en una cantonada de la sala.

Seguidament, va agafar el ganivet i va començar a tallar les cordes que mantenien els seus amics immòbils.

-Gràcies, August-Va dir la Ruth mentre s’anava aixecant i es tocava els canells, adolorits per la força amb què els havien lligat.

-Igualment-Deia l’August, mentre tallava les altres cordes.

-Ni que t’haguessis infiltrat en un vaixell de guàrdies reials per intentar salvar a uns

fugitius-Bromejava l’Arvai.

Després que l’August els hagués alliberat, un dels guàrdies del pis de dalt va avisar als seus companys que ja estaven a prop de la costa.

En aquell moment es van sentir unes veus i tots quatre es van amagar darrere uns barrils.

-Vinga, comencem a pujar la mercancía capa dalt, entreguem els presos al rei i podrem anar a la taverna a prendre un bon vi després d’aquest dia de treball-Deia un.

-I tant que sí!-Cridava amb ganes de fer el que deia el primer.

Van baixar les escales i de cop van veure que els presos no estaven.

-Veniu tots! Els presos s’han escapat!-Va cridar el guàrdia.

En aquell moment els dos nois i els bandits van començar a córrer com si s'hagués d'acabar el món. Una llança que apuntava a la Ruth va solcar el cel, sense temps de reacció l’August es va llançar per protegir a la Ruth i la llança li va travessar el pit.

En els seus últims instants de vida els va dir.

-No us preocupeu per mi, aprofiteu la confusió per fugir. Jo ja estic condemnat però transmeteu la meva voluntat als altres bandits i vengeu-me contra el rei.

Encara amb la tristesa del moment van seguir corrent i van saltar al port, ja que ja havien arribat a terra ferma.

-Anem a les presons de palau i alliberem la resta de bandits-Va dir l’Arcadi

-Però encara estem molt lluny del palau, i a sobre ens posem a la boca del llop-Deia la Ruth.

-Estic d’acord amb l’Arcadi, si no els alliberem no tindrem cap oportunitat d’enderrocar el rei-Va dir l’Arvai.

Amb aquesta decisió presa es van encaminar al palau.

Van arribar molt ràpid gràcies a un camperol que els va ajudar en arribar al palau a canvi d’unes monedes d’or.

-Te les donaré quan derrotem al rei-Va prometre la Ruth.

Es van colar sigil·losament i al cap d’un moment, ja estaven arribant al calabós amb l’ajuda de l’Arvai, que coneixia molt bé els passadissos secrets del castell, ja que alguna vegada s’hi havia colat per robar-li or al rei.

-Per aquí-Anava dient.

En poc més d’un minut es van poder infiltrar a les presons i amb un suau tall de ganivet, van tallar la corda que subjectava les claus de les presons.

Van arribar on els bandits estaven captius i amb la clau els van alliberar d’aquella presó.

-Nois, tenim un pla. Ajudeu-nos si us plau-Va dir l’Arvai.

-Ha més faltaria-Van dir els bandits a cor.

Van procedir a explicar el pla i un cop el van entendre van anar un altre cop pels túnels secrets de palau, aquest cop els deu.

La resta va ser fàcil, com tots els guàrdies de palau estaven buscant-los per la ciutat van poder a cedir a l’habitació del rei sense gaires problemes.

-Hola, pare, quant de temps!-Va dir la Ruth

-No et posis així filla, si vols podem oblidar tot això i tornar a estar com abans-Deia el rei sabent que si no reaccionava acabaria molt malament per a ell.

-Ja vas tenir la teva oportunitat, ara et tocarà rebre el càstig que tu mateix em vas imposar-Exclamava la Ruth plena d’alegria per aquest final tan merescut.

Procediren a portar-lo al balcó de l’estança mentre el poble mirava confós.

-Ja fa vint-i-dos anys que va començar aquesta horrible dictadura i avui ens trobem aquí per posar fi al regnat de l’emperador Constantí!-Cridà l’Arcadi a tot el poble.

Instants després un cop sec ressonava per tota la plaça i un cap va rodar

Un nou so va ressonar per la plaça, era la veu dels vilatans cridant d’alegria.

-Aquí i ara em declaro emperadriu de Roma i emperador serà l’Arcadi!-Exclamava la Ruth.

Així aquesta història va finalitzar amb una nova emperadriu i la felicitat del poble.