Per dir-me que estava lliure de moment sense càrrecs, si no es demostrava que ella no tindria cap càrrec contra el cas no tindria cap problema per fer pràctiques.
‘’Però segur que no tinc cap càrrec?’’
‘’No tens cap càrrec’’ va respondre l’inspector Lluc
Em va acompanyar fins a la sortida per acomiadar-se de mi i jo vaig tornar a la normalitat, a la meva vida de cambrera i de cuidadora de nens.
De tornada al bar em vaig trobar en Harris, ell amb la seva cabellera pèl-roja, caminava sense preocupació cap al bar; allà el vaig cridar per preguntar-li que feia a la comissaria.
‘’Una pregunta, que feies a la comissaria?‘’
‘’Jo només estava declarant a favor teu‘’
Això sí que em sorprèn perquè que no ens coneixem massa, ja que només hem parlat a molt poques estones.
‘’Ja ens veurem aquesta tarda a la cerimònia de inauguració!’’
‘’Quina inauguració?’’
‘’Em pensava que t’ho havia dit, aquesta tarda inauguren la nova discoteca, vindràs?’’
Em sento molt cansada pel munt d'emocions que he viscut aquests dies, millor anar a casa, però em sento malament de deixar-lo així, crec que ell m’estima, i per això vol que vingui.
‘’D'acord, a quina hora haig d'estar?’’
Van passant les hores sense que truqui al timbre, portava posat un vestit de color vermell llampant. A punt de tornar a la habitació sona el timbre, és ell! Al fi ha vingut.
‘’Perdó pel retard,tenia uns afers per a fer’’
‘’No passa res, tot es pot arreglar amb una bona festa’’
‘’Sí!’’
El noto molt nerviós, de què serà?, anem passejant fins allà i cada cop està més nerviós; no sé si preguntar-li o no, m’està espantant una mica.
‘’Perquè estàs tant nerviós?’’
‘’Ano per res, només és que t’haig de dir una cosa’’
‘’Quina cosa?!’’
‘’Que t’estimo, sé que pot sonar molt malament i que segurament tu no ho voldràs, però des del dia que vas entrar dins de la cuina del bar no he pogut parar de pensar en tu’’
Crec que no s’ha parat a respirar en cap moment i quasi es mor aquí davant meu de tan vermell que estava, però m’ha semblat molt bonic el que ha dit.
‘’Jo també t’hauria de dir el mateix... perdo que et diria que... sí que ami també ho voldria...’’
No vaig acabar la frase que ja tenia un peto entre llavi i llavi, calent, bo i amb un sabor de maduixa. No sé quanta estona vaig estar però per mi ens hi podíem estar tota l’estona. Després d’allò vam continuar caminat cap a la discoteca, a més que alguna cosa surti malament és el millor dia de la meva vida.
A l'arribar a la porta ens vam trobar amb la sorpresa que m’havia fet; una discoteca amb un mut de llocs on ballar les millors cançons de la història dels‘90 s.Allà començava la festa amb el que em vaig trobar la gran majoria dels meus companys d'universitat.
Tot acostat me a un grup els dic:
‘’Hola, nois, us presento el meu xicot Harris‘’
‘’Hola‘'
Es veia molt tímid a diferència de quanestàvemfora, per això li pregunto si estava bé per verificar-ho, però no em deia res, estava mirant fixament a la barra del minibar, en mirar-ho em vaig adonar, era ella, la meva germana oblidada per la família.
M'hi acosto per parlar amb ella i convidar-la a casa per estar amb nosaltres, però no ella estava que no volia ni veurem sent la seva germana, la única germana que ha tingut i tindrà, la crido i no em respon, corro rere ella i no em fa cas.
No se perquè no em fa cas, és que no vol parlar amb mi així que la deixo de perseguir i m’han vaig amb els meus amics i el meunòvioa gaudir de la nit.
Al dia següent entenc perquè no em parlava; el xerif apareix davant la porta de casa per anar a engarjolar a la meva germana per l’assassinat del senyorWinchester.
‘’Però, per què?’’
‘’Segons les càmeres de seguretat, s’ha detectat la cara de la vostra germana en el mateix lloc i en el mateix instant de la mort del senyorWinchester, així que entrega-la o si no se us sancionarà per ocultació d'assassins’’
‘’No cal que busqui aquí, fa anys que no ve a visitar-nos'’ La veu del meu pare apareix darrere meu ‘’I a més no en vull ni a sentir a parlar’’
Jo no penso dir res sobre ahir, però hauria d'anar a avisar-la que marxes del país, però no sé on trobar-la, hauré de buscar-la més ràpid que ells.
