‘’Hola,sócel xèrif Arnau, i al meu costat està l'inspector Lluc’’
‘’Hola, em dicMillieWilliams, soc l’assistenta d'aquesta casa’’
‘’Ens podria acompanyar a la calabós‘’
Entro en aquell cotxe comú com els que sortien a les pel·lícules que veia de petita, allà dins m’hi esperava unes altres persones, la senyoraWinchesteri el seuAdrien, havia tornat del viatge deliberadament.
Després de 15 minuts en cotxe vam arribar.Era un espai reduït per parets de ciment, unes lliteres, un servei comunitari i molta brutícia.La senyoraWinchesteres comportava d'una manera molt estranya. Tota l’estona estava cridant que aquest era un lloc per a persones de baix estament i que allò no era per a ella. Calla una mica.
De cop es va sentir un cop debaranade ferro, crec que hi ha algú altre dins, però no, era el guàrdia que em venia a buscar, deia que em volia per dues coses. També deia que m'havia vingut a veure algú. Qui devia ser?
Després de passar per passadissos estreta vam acabar en una sala de parquet amb una única cadira enfocada a un gran vidre. Més tard va entrar l'inspector i el xerif. Llavors és quan vaig saber que era un interrogatori.
‘’Benvinguda a la calabós George Milles, a nosaltres ja ens coneixes així que comencem amb l’interrogatori’’ l’inspector tenia una beu forta i eixordadora.
‘’Sembles molt preocupada, tranquil·la només serà això i ja està’’
Si com si això fos pensat per estar tranquil. Van passar crec que 5 hores em pensava que haurà de viure internada en aquell interrogatori.
‘’Entesos farem una parada després d'aquests 15 minuts, ets una gran col·laboradora , em deixaries fer-te una última pregunta professional?’’
‘’Posats així perquè no’’
‘’Que estàs estudiant a la universitat? Perquè ets bona fent preguntes i sobretot contestant-les'’
Això sí que no m’ho esperava
‘’Jo ara mateix estic estudiant dret a la UniversitatHarvard’’
‘’Bé, esta bé’’
Com que bé, està perfecte per una noia com jo, que no té ni per pagar-se cap luxe.
‘’Ara veurem qui t’ha vingut a visitar’’
És veritat ja no me'n recordava de qui havia vingut, qui serà?, espero que el meu pare no, perquè sinó estic en un greu posicionament i li hauré de dir tot.
Però no era algú que no m’hauria imaginat mai, en Harris el nou treballador del bar, increïble, però que està fent ell aquí?, m’hi acosto, però no em reconeix, el crido però no em sent.
‘’No cal que cridis que no et sentirà’' diul’inspector’’aquestsvidres són insonors’’
‘’Podria ara jo preguntat?’’
‘’Clar que sí’’
‘’Perquè ell ha vingut aquí?’’
‘’Segons diu ell te informació valuosa que ens ha de comunicar’’
Peròno va dir més.Odio quan un home diu això, es queda callat sense dir res.
‘’Però em podré quedar?’’
‘’És clar que sí, però per ara no’’
Perquè a totes les frases que diu es contradiu. Poques mil·lèsimes que acabes la frase, va entrar una persona molt poc assenyada, feia una pudor que va deixar l'habitació amb olor de peix podrit, però era ell, el meu pare.
‘’Filla no sabia que estaves infiltrada en un calabós’’
‘’Si...’’ Espero que no es noti.
‘’Llavors ja has acabat pràctiques?’’
‘’No senyor, inspector Lluc, en què el puc ajudar?’’
M'ha salvat la vida de quedar la resta dels meus dies a dins de dins d'aquell bar.
‘’Però ella em va dir que acabava practiqués de aquí dos dies i això m’ho va dir de dissabte i som dilluns’’
‘’Ho sento ara he parlat amb la seva universitat i diuen que encara li queden divuit setmanes’’
Divuit setmanes?! Però això ho acabaré quan tingui seixanta anys, mirant pel cantó bo estaré junt un professional. Després d'aquella curta conversació va dedicar-li que anés a l’entrada per acomiadar-lo, però l’únic que va fer és fer-lo fora, per dir-me que...
