‘’Jo em dicMillieWilliams, tinc 26 anys, i estudio educació infantil aHarvard’’
‘’Perquè vols treballar aquí?’’va dir ella
‘’A mi m’agradaria treballar aquí perquè m’agraden els nens i per guanyar més diners, ja que amb la feina que tinc ara no guanyo prou per pagar la hipoteca del pis’’
Jo crec que no em van creure, però per la cara que va posar creia que s’ho estava pensant. Al cap d'una estona em va dir que ja em trucaria.
L'endemà al telèfon va sonar, era un número desconegut, però més tard vaig reconèixer la seva veu. Em trucava per dir-me que estava contractada, em va dir que començava aquella mateixa tarda.
Eren les cinc de la tarda quan vaig anar a casa seva. Era una casa gran, amb grans finestrals, ornaments d’or, columnes de marbre, vaja la típica casa de rics.
Entro a la casa i em trobo amb un nen, un nen rosset de mitjana altura, ulls blaus i per tenir setze anys era prou atractiu.
‘’Ets tu la que em cuides ara?’’diu ell amb una veu burleta
‘’Va no et burlis que segur que ens ho passem bé’’
‘’Això espero perquè si no et faré la guitza fins que s’acabi el contracte’’
Crec personalment que això serà més difícil del que em pensava, jo que pensava que la mare al ser molt jove tindria un fill més petit.
Després de dues hores estan amb aquell marrec va arribar el senyorWinchester, un home alt i fort.
‘’Hola’’tenia una veu aguda que quasi em moro de riure
‘’Hola em dicMillie...’’
‘’Ja sé qui ets no cal que et presentis’’
A continuació d’aquesta resposta va anar al saló.
Jo com que ja no necessitava la meva companyia, vaig marxar a l'altre treball, més avorrit però amb menys interacció humana.
Quan vaig entrar aquella posada que semblava que estava al segle quinze, era vella, però jo treballava allà perquè era de la família, una família pobre però amb un negoci ric, ja que al bar feien molts diners, per poder-me pagarHarvard.
‘’Hola, papa, com estàs?’’ el meu pare ja era un home d'avançada edat amb cabell blanc i múltiples marques d’arrugues.
‘’Hola, filla, de moment bé? I tu com et va el nou treball?’’
‘’Molt bé‘’’ mentida
No volia que sàpigues que jo estava en una casa de rics perquè per ell era com una aberració.Després de deixar-lo em vaig passar a la cuina on sempre treballava rentant plats.A l'entrar vaig veure un noi nou, ell era prim, però alt, amb una complexitat feble, era pel-roig amb ulls blaus.M'hi vaig adreçar preguntant-l'hi:
‘’Com et dius?’’
‘’Harris’’
‘’D'on vens?’’
‘’D’Escòcia, això si ara he vingut a treballar pel senyor Williams, tu no ets la seva filla?’’
‘’Si, però no te facis el despistat perquè no controli’’
Espero que ja s’acabi la tortura de vacances d’estiu per poder tornar aHarvardi deixar de treballar. Al cap de cinc hores el vaig deixar per anar a casa per dormir, a la porta em vaig trobar a la meva mare fent feina, la vaig saludar, però crec que no em va sentir perquè no va respondre; sense menjar res m’han vaig anar directe al llit per dormir.
Un nou dia, una nova oportunitat, en aquest dia caminava contenta cap al treball, a la casa, quan vaig arribar si notava un aire de suspens. Estava tota en silenci sepulcral.
Minuts més tard ho vaig entendre; des de la casa es veia una petita caseta de jardiner, allà hi vaig trobar una porta tacada de sang i més dins un cadàver. Tot corrent, entro dins de la casa, busco el telèfon i truco a la senyoraWinchester, ella no responia per això vaig trucar a la policia.
Al cap de 15 minuts la policia era allà, vaig tornar a trucar a la senyoraWinchester, però no responia, vaig descobrir que algú havia tallat el cable de l’electricitat. A l'anar al xèrif de policia.
‘’Hola, soc el xèrif Arnau, i al meu costat està l'inspector Lluc’’