Capítol 3 La nova ‘’Terra’’

Al cap d’una estona vam veure a en Daniel amb una caixa entre els braços plena d'eines de tots tipus i a en Bastion carregar una espècie de canó blau gegant per instal·lar-lo a la nau.

Com us ha anat?- va preguntar-nos el Daniel-.

Tenim moltes coses a explicar.- va dir la Maria-.

Vam explicar-los tot el que la vident ens havia dit i vam decidir anar cap al planeta de seguida. Vam decidir que en Carles i en Daniel es quedaven al planeta a reparar la nostra nau per enfrontar a aquell monstre que mai ningú havia aconseguit derrotar.

En Bàstion va agafar el volant i va enlairar-se cap a l’espai direcció a Lamornia per buscar a algun creador de records que ens pugui ajudar.

Creus que trobarem a algun supervivent en Lamornia?- em va preguntar la Maria-.

Jo tinc esperança de trobar-ne algun.- vaig dir amb un to optimista-.

El viatge se'm va fer etern fins a arribar al planeta; quan vam arribar vam començar a descendre fins tocar el terra.

L’exterior semblava un desert amb un aire constant que a vegades era més fort que de normal, hi havia sorra per tot arreu i al fons s’hi veien unes muntanyes.

Haureu d’anar vosaltres dos.- va dir en Bàstion- la sorra fa que se m’encallen les ariticulacions i que no em pugui moure.

La Maria i jo ens vam posar els vestits per sortir fora perquè l’aire no era respirable per nosaltres.

Més enllà de les muntanyes detecto una forta font d’energia.- va dir en Bàstion-.

La Maria i jo vam assentir, vam agafar una espècie de cotxe petit de dues persones amb quatre rodes dissenyades per anar per qualsevol superfície, a dins tenia un comunicador per parlar amb en Bàstion.

Em vaig posar al volant, vaig arrencar i vaig aixafar l’accelerador i vam sortir a tota velocitat cap a les muntanyes.

En Bastion ens va trucar quan anàvem per la meitat del recorregut.

Què passa Bàstion?- vaig preguntar-.

Detecto una presència que s’apropa a vosaltres molt ràpidament.-va dir ell-.

La Maria va començar a mirar al voltant per si veia alguna cosa quan de sobte una espècie de cuc amb la pell plena de pinxos i escames amb una boca que podia menjar-se una furgoneta sense esforç, va saltar per sobre nostre.

Vaig accelerar i més d’aquestes criatures van aparèixer de sota terra.

Són devoradors de sorra - va dir en Bàstion des del comunicador-, són molt comuns en planetes desèrtics, però aquests són més grans del normal-.

La Maria va agafar una arma làser que hi havia a un compartiment sota el seient i va començar a disparar als cucs. Els projectils no els afectaven a causa de la seva pell que era més dura que el diamant.

Només ens faltava un quilòmetre quan vaig veure un botó al costat del volant que era de color taronja i tenia un dibuix com d'un moll, sense dubtar ni un segon el vaig prémer i el cotxe va fer un salt que ens va fer arribar pràcticament al costat de la muntanya, però estàvem prou lluny dels cucs.

Després d’aquesta aterridora experiència vam arribar a la muntanya; on estàvem segurs, ja que els cucs no podien excavar en pedra.

Vam anar pujant pel vessant de la muntanya, quan vam arribar a dalt de tot més enllà s’hi veia una espècie de flotador que volava com un globus i estava subjectat a unes pedres que hi havien, a sobre del flotador hi havia una tenda de campanya d’un color blavós; del flotador surten unes escales que no devien ser molt segures, ja que es movien constantment de costat a costat.

La Maria i jo ens vam mirar i tot seguit vam mirar les escales amb desconfiança, però com era l'única forma de pujar al flotador i vam decidir pujar.

Vam anar on començaven les escales que era en un costat de la muntanya, vam deixar el cotxe a un costat i vam començar a pujar les escales a poc a poc, la majoria cruixien i cada vegada que hi havia una ventada ens agafàvem fortament a la barana per no sortir volant.

Uns minuts més tard vam arribar a dalt de tot i la tenda de campanya semblava una espècie de semiesfera amb dues finestres i una entrada que no tenia porta, vam entrar i vam veure un llit una taula i dues cadires que una d’elles semblava més un coixí, vam començar a buscar per si trobàvem alguna cosa d’utilitat, tot estava cobert per sorra i pols.

Després d’haver buscat una estona em vaig asseure en la cadira i la Maria en el coixí, quan la Maria es va seure el coixí es va començar a moure i la Maria de l'ensurt va fer un bot i es va posar al meu costat. El suposat coixí resultava que no era un coixí sinó una espècie de criatura amb quatre braços i dues cames.

Hauria de mesurar uns dos metres aproximadament, la seva cara eren només dos ulls d’un color lila i no tenia ni nas ni boca, però al front tenia una espècie de pedra del mateix color que els seus ulls.

Qui sou vosaltres?- va preguntar la criatura.

Som en Martí i la Maria.-vaig respondre jo.

Interessant jo sóc en Larrc- va respondre l'alta criatura- i què veniu a buscar?

Necessitem la teva ajuda per derrotar un monstre que custodia un planeta habitable per nosaltres - va dir la Maria- i ens han dit que els únics capaços de vèncer aquest monstre son els creadors de records.

Esteu parlant d’un Myrk, No?- va dir ell- sí, sóc un creador de records i si sé com vèncer aquest monstre, però no puc anar amb vosaltres.

Per què no?.- vam preguntar la Maria i jo a la vegada-.

Perquè ja estic molt vell i pràcticament no puc sortir de casa meva i menys anar amb vosaltres.-va respondre-.

La Maria i jo ens vam mirar desanimats.

Però el que puc fer és donar-vos una pedra dels records, és la mateixa que porto jo al front i hauríeu de ser capaços de derrotar al Myrk amb això.-va dir en Larrc-.

Com podem utilitzar la pedra? -vaig preguntar jo-.

És una pedra que s’implanta al cervell, però no fa falta que us la implanteu, si no només la podeu agafar amb la mà i tenint una bona capacitat mental per suportar el seu poder podeu ser capaços d’utilitzar-la. -ens va dir en Larrc-.

En Larrc es va posar dret, va mirar sota un armari on hi havia una caixa d’un metall que no havia vist mai i quan va posar la mà a sobre com per art de màgia es va obrir i de dins va sortir un raig de llum lila que ens va il·luminar als tres. En Larrc la va agafar i la va posar dins d’una bossa d’una tela especial.

Aquesta pedra me la van donar els meus pares perquè si la que tinc ara s'apagués poder canviar-la i continuar tenint els poders per defensar-me.- va dir ell-.

La Maria i jo el vam agrair i ens vam acomiadar, ens va desitjar bona sort i vam sortir a fora i vam baixar les escales sense greus problemes.

Al cap d’una mitja hora vam arribar a la nau i des d'allà vam marxar cap a on s’havien quedat en Carles i en Daniel.

Quan vam arribar vam veure a en Carles arreglant un propulsor de la nostra nau; vam aterrar i els vam explicar tot el que ens havia passat. Els hi vam ensenyar la pedra que teníem i vam decidir partir cap a Corruco per derrotar a aquest monstre de nom Myrk, però abans vam haver d'aturar-nos, ja que cap de les dues naus tenia prou combustible per arribar al planeta. Llavors vam decidir baixar a un planeta proper a nosaltres que tenia aigua, el principal combustible de les dues naus.

Quan vam aterrar en una illa deserta ens vam vestir i vam sortir fora amb una espècie de tubs per omplir els dipòsits de les naus mentrestant, en Carles i jo vam agafar el cotxe que es podia transformar en una llanxa vam sortir a explorar els voltants, quan vam veure el que semblava una petita illa volcànica ens vam apropar i per veure si podíem trobar alguna cosa útil pel nostre enfrontament contra el Myrk.

Ens hi vam apropar i es veia una selva molt frondosa i amb molta cautela vam travessar-la a poc a poc i a sota del volcà vam veure una petita entrada feta de pedra, vam deixar el cotxe al costat de la porta i vam entrar-hi a dins hi havia un passadís i al final una espècie de cofre de fusta. Les parets eren de la mateixa pedra que a la de l'entrada i estaven pràcticament cobertes de molsa. En Carles va llençar una pedra al mig del passadís i de sobte el terra va desaparèixer i va aparèixer un llac ple de lava, després d’uns segons el terra va tornar a aparèixer i en Carles i jo vam començar a creuar el passadís sense pressionar cap placa que hi hagués que el terra desaparegués.

Al cap d’uns minuts vam arribar al cofre i el vam obrir i dins hi havia una espècie de serp blava amb dues ales, aquesta va començar a volar i es va llançar contra mi, jo em vaig espantar, però va parar a uns centímetres davant meu i es va posar en la meva espatlla.

És una serp alada, ha degut pensar que eres la seva mare.-va dir en Carles-. Però diuen que protegeixen a qui creuen que és la seva mare i a més a més creixen molt ràpidament.

Així i tot jo no sé el que menja.-vaig dir jo sense estar gaire convençut-.

Mengen peix de tota mena i com ara estem en un planeta que pràcticament tot és mar podria pescar per donar-li menjar.- va respondre en Carles-.

Al cap d’una mitja hora vam tornar a l'illa on estaven els altres i quan la Maria va veure la serp va fer un bot i es va amagar darrere d’en Daniel.

És inofensiva.- vaig dir-, però la Maria no em volia creure. Li va costar una estona acostumar-se.

Al cap de hora ja vam estar preparats per anar a Corruco i a la serp alada li vaig posar el nom d’Emplomat i li vaig donar menjar un parell de peixos més tots els que havíem pescat.

Vam enlairar-nos i vam posar direcció cap a Corruco. El viatge es va fer llarg, però quan vam arribar no vam veure res, el planeta se semblava molt a la terra, però quan ens vam anar apropant una estrella de quatre puntes d’un color carmesí va aparèixer i de dins un monstre d’un ull amb un munt de potes era de color negre i l'ull i les potes eren vermelles com la sang. A mesura que va anant aparèixer es va anant apropant a nosaltres per atacar-nos, en Bàstion va girar el volant de la nau i vam aconseguir esquivar el seu atac, en Carles va disparar des dels canons de la nau i van encertar els dos trets, però no li van fer res.

La Maria va treure la pedra de la bossa per veure si podia fer alguna cosa, però no va passar res. Estàvem escapant del monstre quan de sobte vam veure que el Myrk es va aturar i quan vam girar la nau per veure perquè s’havia parat el seu ull va començar a brillar i d’aquest va sortir un raig de llum vermella que es va dirigir cap a nosaltres, no vam tenir temps de reaccionar per esquivar l’atac i quan pensàvem que era la nostra fi un escut d’un color blau cel va envoltar la nau i ens va protegir del que hauria sigut la nostra mort. Quan vam voler saber d’on provenia aquest escut vam veure l’Emplomat brillant del mateix color que l’escut, en aquell moment em vaig adonar que el responsable de l'escut era la petita serp amb ales.

Després d’aquell ensurt la pedra va començar a emetre unes ones de color lila, la Maria va agafar la pedra i va quedar envoltada del color lila característic de la pedra.

En un tres i no res la Maria es va teletransportar a l’espai sense necessitat de cap vestit gràcies al poder de la pedra. La Maria es va apropar al Myrk a una velocitat inimaginable i li va donar un cop de puny que va fer retrocedir al monstre fins a allunyar-lo del planeta, després d'això el monstre no sabia com reaccionar i al veure això la Maria es va aprofitar i de les seves mans va sortir una esfera lila de la mida d’una furgoneta i la va llençar directe cap al monstre, el Myrk en veure això va fugir a tota velocitat en direcció contrària a l'atac i va desaparèixer en una estrella carmesina com per on havia vingut. La Maria va tornar a la nau i la pedra va desaparèixer de les seves mans.

Més tard vam baixar al planeta i era exactament igual a la terra només que els animals eren una mica diferents i no hi havia humans.

Després d’això ens vam acomiadar d’en Carles i en Bastion i ens van prometre que ens visitaran quan la nova ‘’Terra‘’’ estigués llesta. Ens vam guardar la localització del planeta i vam tornar a casa per informar a la resta de la humanitat que hi havia un nou lloc habitable per a tots.