Un projectil d’un color blau cel va xocar contra la nau que ens estava perseguint. Vaig mirar d’on venia el projectil que ens acabava de salvar i vaig veure una nau amb forma circular, però era més allargat que un disc normal taronja metàl·lic amb uns detalls verds i a sota dos canons grisos que eren els que havien disparat als nostres perseguidors també tenia a la part del davant un cristall verd llima que estaria reforçat per suportar la pressió de l’espai.
De la nau que ens havia perseguit van començar a sortir una espècie d'aranyaes d’aspecte humanoide amb quatre braços i quatre potes que portaven una espècie d’arma i alguns portaven un casc. Aquests éssers van començar a apropar-se a nosaltres, quan de sobte de la nau que ens acabava de salvar va sortir una persona amb un vestit metàl·lic d’aspecte robòtic i va començar a disparar a les aranyes humanoides; la majoria van fugir i quan quasi totes eren a dins de la seva nau van fugir amb la cua entre les cames.
Després d’haver presenciat aquella escena el Daniel, la Maria i jo ens vam quedar bocabadats, quan sense avís previ la nau taronja d’on havia sortit una persona i ens havia protegit va començar a apropar-se a nosaltres; aquesta persona ens va fer una senya perquè li obríssim l’escotilla perquè pogués entrar.
Hauríem de fer-li cas, ens acaba de salvar. -vaig respondre jo-.
En Martí té raó hauríem d’obrim-la-hi. -va respondre la Maria-.
El Daniel amb desconfiança va obrir l'escotilla, va entrar i va tancar l’escotilla i va obrir la porta per entrar a l’interior de la nau. Quan va entrar vaig sentir un calfred com si tingués por.
Es va treure el casc, era un noi ros amb ulls verds, tenia la cara rodona, tenia el nas fi i les celles gruixudes.
Em dic Carles.- va respondre-.Sóc un mercenari que recorre la galàxia en cerca de materials per vendre’ls.-va dir-.
Nosaltres som en Daniel, el Martí i la Maria.-vaig respondre jo-. Busquem un nou planeta on la humanitat del planeta Terra pugui viure.
Els extraterrestres que us acaben d’atacar eren una espècie molt comuna en aquesta galàxia; es dediquen a assaltar naus viatgeres.-va comentar en Carles- us portaré a un mercat espacial, on pugueu descansar i recollir provisions, heu d’estar cansats del viatge.
Ara que en Carles ho deia, feia hores que no menjàvem, cap dels tres, llavors vam acceptar-ho.
Pugeu a la meva nau és més ràpida que la vostra, i no us preocupeu per la vostra nau la remolcaré fins al mercat.-va dir en Carles mentre anava cap a la seva nau-.
Quan vam pujar a la seva nau per un pont que ens permet passar d’una nau a un altre sense necessitat de sortir a l’espai exterior vam veure al volant una espècie de robot fet de metall d’uns aproximats dos metres d’alçada que tenia aspecte de goril·la.
Aquest és el meu company.-va dir en Carles assenyalant a l'autòmat-.
El robot es va girar i amb una veu metàl·lica va dir.-Jo sóc en 1000 EJR Bàstion un robot programat per pilotar, acompanyar i protegir al meu comandant, però em podeu dir Bàstion.
Ens vam presentar i més tard vam encaminar-nos cap al mercat espacial per veure si trobàvem provisions i amb sort alguna recomanació d’algun planeta habitable.
Al cap d'un parell d’hores vam arribar a un planeta totalment verd i gegant, però aquell planeta no era el nostre destí sinó un satèl·lit més petit també verd, però amb algunes parts blaves, semblava el planeta Terra però en miniatura. Vam descendir fins a un clar entre tota aquella vegetació, i en aterrar vam veure a sota de tots els arbres gegants paradetes on venen tota mena d’aliments i eines.
No va haver-hi necessitat d'utilitzar els vestits perquè l’aire era respirable per nosaltres.
Llavors vam decidir dividir-nos en dos grups, la Maria, en Carles i jo que anirem a buscar informació sobre planetes habitables per a nosaltres i l’altre en Daniel i en Bàstion que aniran a buscar aliment i eines. Em vaig acomiadar d’en Daniel i vam seguir a en Carles, ja que ell ja coneixia a pràcticament a tothom i més o menys sabia qui ens podria aportar informació útil.
Ens vam apropar a una paradeta en la qual hi havia una persona, però era de pell blava i tenia els cabells cian i de punxa. Quan va veure que en Carles s'apropa es va posar un aparell al voltant del coll, era com una petita caixa metàl·lica lleugerament brillant.
Fa molt temps que no et veia Carles.-va respondre aquell home de pell blava.
Com estàs Lectro?-va preguntar el Carles-.
Van estar parlant una estona i jo vaig notar que podia parlar amb nosaltres gràcies a aquell aparell que s’havia posat.
Una estona després ens vam presentar, ens va dir que es deia Lectro que i ven eines elèctriques de tot tipus i ell coneixia a tothom i el que venen.
Li vam preguntar si coneix algú que sàpigues algun planeta habitable per a la humanitat, ell ens va assenyalar una tenda de color lila allunyada de la resta, ens va dir que allà hi havia una vident que podia veure el futur i li podiem preguntar qualsevol cosa que ella ens ho respondria.
Vam estar pensant una estona si anar-hi, al final vam decidir que hi aniriem ja que no tenim res a perdre.
Quan vam entrar a la botiga ens va venir un olor de parafina com si hi hagués moltes espelmes enceses, però no se'n hi veia res apart d’una tenue llum al final.
Us estava esperant.-va respondre una veu en el final de la cabanya-.
Qui ets tu?-vaig preguntar-.
Quan de sobte, dos tentacles van sorgir d’on provenia la veu.
Això ara no té importància, què és el que veniu a buscar?- va dir la misteriosa veu-.
Venim a preguntar si hi ha algun planeta on puguem viure nosaltres, els humans.-va dir la Maria-.
Ara que ho dius, sí que en conec un, es diu Corruco, està en aquesta mateixa galaxia, però està protegit per un monstre còsmic que ningú mai a aconseguit derrotar.-va dir la vident- però es diu que hi ha una raça que podia domesticar a aquestes bèsties pero esta practicament extingida per culpa d’una guerra civil que van tenir, actualment diuen que hi ha una d’aquests éssers en un planeta d'aquí a prop, el planeta del que parlo es diu Lamornia, allà podrieu buscar a algun supervivent que os pugui ajudar.
Li vam agrair i ens vam acomiadar.
Per cert,-va afegir- se'ls coneix per un mot, se els hi diu: creadors de records–.
Amb això en ment vam anar cap a la nau a esperar que en Daniel i en Bàstion tornessin.
