Atemorida, vaig intentar buscar una sortida. Era completament impossible que en l'enorme mansió dels Winchester no hi hagués una altra sortida que no fos la porta principal. Vaig recórrer tota la casa atacada de nervis, ja que no em volia trobar a l'assassí que estava completament segura de què era aquí. Vaig sentir que la Sra. Winchester m’estava cridant així que vaig anar amb ella.



-Millie, he vist a algú pel costat de la cuina, ves a veure si hi pot haver algú que ens pugui ajudar.



-I si hi és l'assassí?- vaig dir espantada



Va assenyalar un armari i seguidament va dir



-Sota aquell armari hi ha una pistola, agafa-la i si és l'assassí et pots defendre.



Vaig agafar la pistola, no era molt gran, poc més que la meva mà i, decidida, però amb por, vaig anar directa a la cuina, crec que la pistola em donava confiança, sort que la tenia i que ja en vaig tindre abans. A la cuina vaig veure la dessuadora de la persona que tenia els ganivets el dia anterior i un ganivet ple de sang uns metres després, crido a la Sra. Winchester.



- Sra. Winchester!! He trobat una pista amb la qual podem esbrinar qui va ser!- vaig dir pensant en aquell noi- He trobat una dessuadora, potser és de l’assassí.



- Gràcies a Déu, podem buscar algun nom o mirar si hi ha qualsevol objecte a les butxaques i podem mirar si hi ha alguna marca dels dits. -va dir la Sra. Winchester més calmada.



Vam agafar la dessuadora i, per sort, vaig trobar unes tiretes, li vaig ensenyar a la Sra. Winchester i ella se les va quedar, després vam buscar alguna altra pista, com que no vam trobar res vam anar cap a la sala d’estar, amb la pistola, és clar. Tan sols entrar a la sala vaig veure un petit passadís de sang que recorria des de la cama esquerra, passava per la panxa i acabava als ulls, on hi havia molta més sang i en apropar-me em vaig fixar que no tenia ulls! Allò era una cosa nova, jo recordava haver vist com els ulls del Sr. Winchester s’estaven tornant blancs l’assassí ho devia haver fet quan estàvem a la cuina entretingudes amb la dessuadora.



-Millie, creus que l’assassí pot seguir a casa? -va dir la Nina atemorida



-No cerc Sra. Winchester, a part, no li pot fer res més al seu home –vaig dir intentant sonar convençuda.



-Però i si vol fer-nos això a nosaltres?



-Suposo que ja ho hauria fet en assabentar-se que estàvem aquí, no?



-Espero, perquè només falta una hora i mitja perquè els nens es despertin i hem de netejar això.



Seguidament, la Nina va treure el mort i va netejar la sala d’estar i mentrestant jo vaig netejar la cuina i preparar l’esmorzar. Quan els nens van baixar de les seves habitacions, la Nina i jo vam actuar com si no hagués passat res i quan el xofer els va portar a l’escola vam decidir convertir el que havia de ser un primer dia de treball en una investigació conjunta per esbrinar qui era el responsable d’aquells terribles actes.



***



La Nina i jo vam anar a una cafeteria molt coneguda que jo mai m’hagués pogut permetre per parlar una mica sobre la nostra investigació. No em sentia segura després del que havia passat les últimes 24 hores i per alguna raó desconeguda sentia que em vigilaven i era una sensació horrorosa.



- Jo penso que hauríem de començar recordant cada cosa que vam veure a l’escena del crim per veure si ens serveix de pista -diu la Nina molt convençuda d’ella mateixa.



- Em sembla una bona idea, per començar vam trobar una dessuadora que no sabem de qui és i una altra cosa ben estranya, que el cos del teu marit no tenia ulls... Ah! Per cert, el vostre cuiner, ve molt sovint a casa vostra o solament ve els caps de setmana? -vaig preguntar per assegurar-me de què el noi que havia vist amb els ganivets no era el cuiner personal dels Winchester, i de seguida em fixo que la cara de la Nina canvia completament i empal·lideix una mica.



- Millie... nosaltres... no tenim cuiner, per això et volíem contractar, perquè ens fessis la feina de casa i que també fossis la nostra cuinera personal o xef privada.



La resposta de la Senyora Winchester em va deixar molt confosa, si l’home que vaig veure l’altre dia no era el xef privat d’aquella rica família, qui era? I sobretot, com havia entrat i que feia a aquella casa?