Aquella veu, reconeixia aquella veu, reconeixia la seva procedència. No parava de ressonar-li al cap el suau to d’aquell so.Laseva imatge va aparèixer al seu cap, records de fa no molts anys apareixent amb una boira mental que no li deixaven veure amb claredat res d’aquesta visió.

Les seves parpelles pujaven lentament.Què ha passat?Pensava sense parar mentre s’incorporava al terra de casa. Va recolzar-se a la paret de casa seva, el cap encara li donava voltes després del cop que no ha sentit però segurament el seu cos ha fet impacte amb el fred terra de casa seva, que ara semblava calent. Un mal de cap com un que mai havia sentit abans el va foradar, i gairebé fer caure al terra un segon. Feiamolt que no s’havia desmaiat d’aquesta manera, al menys no tot sol... El noi tremolava un cop més, aquesta vegada per debilitat i un mal lleuger les dues mans al cap, prem amb força la parietal dreta. Sang. Una espurna dehematofòbiali va recórrer l’esquena, i una por immensa es va apoderar d’ell. Amb la por que li feia la sang es va posar encara més nerviós, però li va servir per oblidar la importància que li va posar al desmai en sí. Va anar corrents al lavabo per atendre’s la ferida.

Va mullar un tovallola sota l’aixeta amb aigua tèbia va fer pressió amb aquesta al cap, just on es trobava la ferida ocasionada per la caiguda. Encara es sentia una mica desorientat, però podia mantenir-se en peu i curar-se per si sol.

Quan la ferida deixa de fer-li mal, s'asseu al sofà per veure distraure's una mica de tot el que havia passat en aquell catastròfic matí que ha començat tan malament. Però per més que ho intenta els seus pensament es dirigeixen una altra vegada a l'ansietat que ha sentit just al treure el cap pel balcó i veure tanta massa de gent al passeig marítim. Això abans no li passava, mai no havia tingut por de sortir al carrer, i només de pensar en allò només voldria per una estona ser invisible, no ser el centre d’atenció, poder tenir la consciència en pau sabent que ningú li està mirant, no sentir les cremades al seu cos de les mil mirades de la gent. No ho compren això.

Sent la porta de casa seva, i se li accelera el ritme del cor, fins hi tot s’hi duu una mà al pit. Nervis. Molts nervis un altre cop. S’aixeca del sofà amb un pols inestable, donant-hi massa precaució acostar-s'hi sense fer cap soroll. El mànec comença a obrir-se.A en Toni li baixava suor freda, es trobava paralitzat al mig del vestíbul, quan de sobte, una moció familiar s’obre la porta i... Era en Cai, la seva parella. En Toni va deixar anar el pes de les seves espatlles, abaixant el cap en quant en Caitreu el cap per la porta, seguidament tancant-la. “Estàs bé?” diu en un to preocupat i a la vegadacomprensiu. En Toni estava massa amoïnatrelaxant-se com per escoltar la seva parella, però quan als pocs segons es va adonar que en Cai l’havia parlat, ràpidament va tornar en sí, i va respondre: “Has dit alguna cosa?”, confós. En Cai li va donar una mirada d’incomprensió i se li va acostar. En un moment en Toni ja estava embolicat entre els seus braços, d’aquesta manera li va dir en to suau: ‘’Toni... Estàs tremolant, es clar que una cosa no va bé, però ei... Escolta’m, soc aquí, em sents?’’, en Toni va recolzar-se al Cai, traient per fi una mica de l’aire que aguantava des de fa estona, però no el va voler preocupar i li va deixar anar un altre ‘’Sí’’, amb un somriure forçat ‘’Estic bé, avui és un dia d’aquests... Però gràcies’’, donant la volta lentament fins seure al sofà un altre cop. S’ajeu i respira profundament, i quan puja el cap en Cai ja és assegut al seu costat. Li acaronava un braç, i li comentava del seu últim dia a la feina, que tot ara estarà millor, que és igual per el que passi, ara són junts. Era molt curiós, en Toni sentia el millor que podria sentir d’en Cai, semblava distant i omniscient, gairebé omnipresent, en Toni no podia creure que potser les seves vacances podrien donar una volta cap a millor. Però tot això li era igual, en Cai era allà i deixar-s'hi recolzar era la seva passió, una cosa que el va enamorar d’ell. En Cai, veient que en Toni tenia la ment ennuvolada, va posar fi a la seva xarrera, que no portava en lloc, i li va proposar una idea a en Toni com els... Vells temps.