Clara i Daniel van començar a manejar el panell de control dissimuladament, ja que no volien que la resta de persones entraren en pànic.



Daniel era l'encarregat de solucionar el problema ocorregut pel sabotatge, però va començar a notar alguna cosa estranya. Cada vegada que polsava un botó, que analitzava els codis o que tocava un cable sentia com si ja ho haguera fet. Tanmateix, ell mai s'encarregava de la part pràctica.



D'altra banda, Clara intentava esbrinar qui havia comés el sabotatge. Buscava qualsevol bretxa en els codis d'accés que li donara una pista de mitjançant quin accés s'havia manipulat la pressió. Quan va estar a punt de rendir-se el vaig veure, i es va quedar bocabadada perquè el nom que li va aparéixer era el mateix del de la persona que l’estava ajudant.



S'obri la porta de la sala de control

El panell

S'introdueix el codi d'accés privilegiat

Apareixen les dades de la missió

La pressió

Es fa un xicotet augment de la pressió

Es tanca sessió

Una gravadora

Negre



El cor de Daniel va començar a bategar més fort del que ja ho estava fent. No obstant, la causa ja no eren els nervis del llançament, sinó el que acabava de veure al seu cap. Era ell. Acabava de presenciar uns moments que no recordava haver viscut. Uns moments que eren la prova que ell era el culpable.



Mentre l'estrés i la confusió s'apoderaven del seu cos, Clara va començar a recriminar-li el que havia fet. Ella ja no es fiava d'ell, ell ho havia arruïnat tot. Ara, Clara era la responsable de solucionar la seua imprudència sola. Daniel aclaparat va ser tirat de la sala per Clara.



Daniel no entenia el que li havia portat a augmentar la pressió en cabina, estava completament desconcertat. Per què intentaria arruïnar una missió que anava a suposar un gran avanç tecnològic i econòmic? No obstant, hi havia un sentiment que li ocupava més espai en el cos que la confusió, aquest era el pressentiment. La imatge de la gravadora no eixia del seu cap, sentia que hi havia alguna cosa en ella que havia de saber, però tampoc recordava haver-la vist mai.



De sobte la va recordar, al fons del seu caseller havia vist alguna vegada una xicoteta gravadora negra, però mai li havia fet molt de cas. Igualment, va decidir anar a buscar-la.



Va arribar als vestuaris i en obrir la seua taquilla i rebuscar al fons d'ella va comprovar que, efectivament, ací es trobava la gravadora que no eixia del seu cap. Va provar d'encendre-la, i malgrat no tindre moltes esperances que funcionara, aquesta va començar a emetre una reproducció.



Gravació 1

00.00:00

Daniel, si estàs escoltant això és perquè recordes. Potser estàs una mica confós en reconéixer la meua veu, i és que sí, jo soc tu i tu eres jo. Vinc d'augmentar la pressió interior de la nau que enlairarà en 10 minuts, una vegada acabe aquesta gravació em prendré un sèrum per a oblidar el que he fet, perquè tu no et recordes i no intentes solucionar-lo. Si tot va bé, no serà necessari que està gravació isca a la llum. Pel contrari, si l'estàs escoltant vinc a explicar-te les meues raons.



Sense voler, vaig descobrir uns documents en els quals es detallaven la quantitat de llançaments programats per a traslladar als hostes dels hotels Luxe. Aquests llançaments provocaran un augment excessiu de la contaminació en la Terra, obligant-nos en un futur pròxim a viure amb màscares d'oxigen. No obstant, en aquests documents també es detallava el gran benefici monetari que s'anava a aconseguir i amb el qual s'anaven a finançar molts altres projectes. Finalment, el document havia sigut signat pel CEO de l'hotels Luxe i per l'encarregat de les missions espacials de la nostra organització, Óscar.



No podem permetre que això ocórrega, per això és necessari sabotejar la missió malgrat causar la mort als astronautes que vagen en la nau. Si la nau és destruïda, ja no hi haurà més recursos ni diners per a tornar a reprendre aquest projecte, per la qual cosa és de vital importància que el sabotatge es duga a terme.



Jo m'he encarregat d'Óscar, durant tot el dia de hui serà a la seua casa encerrat i adormit gràcies a un sèrum del somni. Però tu, si recordes, no pots arreglar el sabotatge, és necessari que deixes que ocórrega.



00.00:32



Si la confusió ja era l'emoció predominant del cos de Daniel, ara el seu cos sol era confusió. No sabia què fer, però sabia que era necessari que Clara sàpiga el que anava a ocórrer si aquesta missió es duia a terme.



Daniel va tornar corrent a la sala de control, però en entrar en aquesta va actuar normal perquè la gent no notara que ocorria una cosa estranya. Quan Clara li vaig veure va voler cridar-li i dir-li que s'anara, perquè estava a una palanca d'arreglar el seu suposat error. Abans que Clara poguera dir-li que s'anara, Daniel li va comptar tot el que havia aprés.



-Llavors, què faig, tir de la palanca o no?-Li va preguntar Clara que ara compartia la gran incertesa de Daniel



-No ho sé-Va respondre ell-Que prefereixes, salvar a cinc innocents i deixar el futur de la Terra en mans del destí, o deixar morir a cinc innocents i salvar el destí de la humanitat?



Daniel va alçar la vista cap al comptador: marcava un minut.