Les primeres hores del viatge van ser exactament com me les esperava. Motors, radars, propulsors... tot funcionava bé. Per ara.



Ja començava a tindre gaire fam d’alguna cosa, però havia de donar-me presa perquè dins de 30 minuts entraria a un corrent de meteoroides. No és per estar espantat, ja que és fàcil d’esquivar, però hauria de tindreduesde les meues mans lliures per poder controlar la nau. I evidentment només tinc dues.



Vaig aixecar-me de la cadira, l'havien millorat suficient en comoditat com els vaig dir. Vaig anar cap al rebost, els canvis de gravetat ja s’hi notaven prou. Vaig agafar un pot de sopa deshidratada. Mentre anava agafant coberts i aigua vaig notar un moviment estrany, alguna cosa havia impactat amb la nau.



Vaig deixar la sopa i les coses que havia agafat i vaig apropar-me a una finestra. No vaig veure restes del que havia impactat amb la nau, però sí on hi havia impactat. Els dipòsits externs. Quina meravella, ni 6 hores des de que vaig sortir de la Terra i ja hi havien problemes.



Havia de sortir. Si no, en casos de perill ja no tindria combustible extra. Encara sort que en els entrenaments havíem fet, practicat i simulat tota mena de possibilitats.



Quina forma de començar el viatge al2kZ-904, si és que existeix, amb aquest govern de merda qualsevol cosa es poden inventar.



Per sortir he d’agafar el vestit espacial per sortir, el kit de reparació espacial, un pedaç metàl·lic per a reparar el que haja passat, unselladorepoxi i un parell d’eines extres.



El primer era vestir-me amb el vestit especial per sortir fora a l’espai, això serien unes 2-3 hores, però jo no tinc aquest temps, és impossible tindre 2-3 hores quan dins de 30 minuts la nau entraria en el corrent de meteoroides.

—Pensa, pensa… —apreciant que només estava jo a la nau, no feia falta estar en silenci tota l’estona.



És veritat! Ara que ho pense, la nau no només té dos dipòsits externs, té fins a 4. Això canviava tot el problema, hi havia una altra solució que podria funcionar, redirigir el combustible dels 2 dipòsits afectats als 2 que no ho estaven. Però no és tan fàcil, perquè els 2 que no tenen cap impacte també estan plens de combustible.



Però el meu cabet ja estava entrenat per a aquestes dificultats. He de canviar el consum de combustible dels dipòsits principals als extres, i després pasar tot el combustible dels dipòsits "foradats" als que actualment estàn plens, sona senzill, no? Doncs sí, però no tant amb el poc temps que tinc.



Entre pensament i pensament ja passaven 5 minuts.



Vaig deixar d'embovar-me amb qualsevol cosa quetinguésa les mans i vaig anar tan ràpidament com vaig poder al centre de control, el pitjor? La baixa gravetat ja havia començat a afectar-me, no podia anar tan ràpidament com volia. Vaig asseure'm i vaig fer tot el que havia de fer, primer havia d'encendre el panel tàctil, uns 2 minuts. Després, dirigir-me a la secció de “combustible”, seguit de la secció “dipòsits externs”. També hi havien canviat algunes coses del panel tàctil, com la configuració dels botons, sistemes, els colors… Un par de coses inservibles, subjectivament en la meua opinió.



Ara havia de redirigir el consum dels dipòsits principals als dos externs que no havien estat afectats.



Un silenci va envair la nau de sobte, sense comptar els sorolls que ja ni m’enrecordavaque feia la nau naturalment. Però es veu que no em podia quedar en silenci.



—Merda! Però per què em passen a mi totes les merdes del món? —vaig dir mentre mirava a la pantalla pensant en més solucions. —Com pot ser que això s'haja d'actualitzar ara? Que jo no tinc temps! —pareixia un desficiat insultant i barallant-me amb la pantalleta aquesta.



Hala pantalla havia aparegut una barra de càrrega, on anava per 35%. Mare meua, encara sort que això es fa un poc més ràpid del que pensava. Vaig començar a alternar la meua mirada entre el rellotge de paret i la pantalla. Tic-tac, tic-tac. És l’únic que sentia al meu cap.



50%.



La desesperació que tenia ara mateix només la vaig sentir una vegada... però no és que vulga recordar-ho.



Al meu últim viatge també vaig tindre un compte enrere per entrar en el corrent de gravetat del Sol, i no és que tinguera més de 10 minuts. Però ho vaig aconseguir i no vaig entrar al corrent de gravetat. És que no entenc per què punyetes això no ho puc solucionar tan ràpidament.



79%.



Ara que ho pense, podria tornar a agafar la meua sopa deshidratada, ja que estic. Vaig fer cas als meus pensaments i vaig aixecar-mea per el pot de sopa. Estava un poc més a l’esquerra del que l’havia deixat. Vaig tornar a la cadira, ja quasi estava acabat d’actualitzar. Falten 15 minuts per entrar al corrent.



…

100%!

Va tardar uns segons a fer l’activació de l'actualització. Va tornar a sortir a la pantalla “dipòsits externs” i just on estava abans.



Vaig donar-me presa i vaig canviar el consum de combustible dels principals als externs que no estaven “foradats”. Altra vegada, una barra de càrrega.



Estic de les barres de càrrega fins on no pega el Sol. Aquesta era més lenta, però mínim quan acabara de carregar-se ja quasi estaria solucionat el problema. Anava només per 17% quan vaig notar uns moviments estranys per tota la nau, no era com el moviment d'abans del impacte. Eren diferents, més... artificials.



—La mare que em va parir, això ara que és!? —vaig preguntar com si algú me n'anara a contestar.



Els moviments eren seqüències d'1-2 moviments cada 10 segons, que estrany. I encara faltaven 13 minuts pel corrent de meteoroides, no té res de sentit.



CONTINUARÀ…