Capítol 2-

Un criminal i un agent de la CIA acabaven de fer una aliança en aquell moment per posar fi a aquella situació, si més endavant aquesta informació es feia pública, la CIA em buscaria molt ràpid per arrestar-me, perquè tinc informació del projecte.

De sobte, es va sentir una massa donant cops a la porta de la cuina, on havien posat neveres per bloquejar l’entrada.

-De nou?-va dir l’Edgar mentre li faltava l’aire. Va agafar una garrafa d’oli i la va tirar per terra.

-Què fas?!- vaig dir en veure el sobtat moviment de l’Edgar amb la garrafa d’oli en aquell moment.

Seguidament, va agafar un llum i el va llançar sobre l’oli, i al moment es va encendre el foc. En només uns segons, les flames es van estendre per tota la cuina; en aquell mateix instant van entrar els policies i el fum va sortir per l’entrada mentre els agents relliscaven un rere l’altre en intentar avançar.

-Ràpid!- vaig dir mentre feia senyals a l’Edgar perquè busqués una sortida abans d’asfixiar-nos com els agents als quals el foc ja els havia guanyat terreny.

L’Edgar va tenir una gran idea en aquell moment.

-Podem sortir per l’extractor!- va dir mentre es posava a treure el filtre de l’extractor de manera agressiva.

Els extractors de la cuina tenen conductes d’extraccio molt grans i hi podem passar amb facilitat. Un cop el filtre va ser a terra, vam col·locar algunes cadires per arribar-hi millor. Vam pujar amb el cor a punt de sortir-nos del pit.

L’Edgar va entrar primer, arrossegant el seu cos pel túnel de metall que ressonava amb cada moviment. Jo vaig anar al darrere, sentint com l’escalfor del foc que havíem provocat a la cuina ens trepitjava els talons mentre el fum negre començava a filtrar-se pels conductes.

-No et paris!- vaig rugir.

De sobte, uns cops violents van fer vibrar tota l’estructura.

Els agents havien entrat a la cuina i havien començat a disparar cap amunt; les bales de nou mil·límetres perforaven el metall com si fos paper, creant espurnes que m’esquitxaven la cara, i una bala va passar a pocs centímetres de la meva cama.

-Ens tenen!- va cridar l’Edgar, bloquejat pel terror.

-Continua gatejant!- vaig contestar mentre activava una granada de fum que vaig deixar caure pel forat.

Vam arribar a una bifurcació i vam sortir per una reixa que donava a la bugaderia; en baixar d’un salt, la porta es va obrir de cop i dos agents van entrar disparant.

Vaig empènyer l’Edgar darrere d’una assecadora mentre les bales destrossaven els vidres de les rentadores. Vaig agafar una barra de ferro i vaig colpejar una canonada de gas per crear una cortina de pressió.

-Per aquí!- va cridar l’Edgar assenyalant una trapa al terra que portava al clavegueram. Vam saltar al buit just quan una ràfega de trets escombrava el lloc on havíem estat.

La trapa es va tancar de cop i vam caure al clavegueram, envoltats d’aigua bruta i foscor; a dalt, els crits dels agents s’acostaven.

-Segueix-me -va dir l’Edgar sense mirar enrere.

Vam córrer pel túnel relliscós tan ràpid com vam poder mentre els trets ressonaven lluny, més endavant una comporta rovellada ens va tallar el pas, l'Edgar la va forçar just a temps i la va bloquejar darrere nostre mentre els cops començaven immediatament.

-No aguantarà, només ens deixarà uns segonds- vaig dir.

El túnel pujava i, al final, una reixa deixava entrar llum, la vam empènyer i vam sortir a un carrer buit, amb sirenes i helicòpters omplint l'aire. L’Edgar em va mirar, seriosament.

Ara ja saben que existim.

-Llavors, no podem fallar- vaig respondre.

Ràpidament ens vam perdre entre les ombres abans que arribessin, mentre els nostres passos ressonaven suaus contra l'asfalt humit i travessàvem carrerons estrets.