• Jordi,el 27 de desembre pots convidarels teus amics aquí mateix, per celebrar el teu aniversari, jo m’encarregaré de tot el que necessiteu—proposala seva àvia,amb molt bona intenció.

• Tranquil·la,àvia, aquell dia el vull passar només amb tu i el papa;vull que sigui un dia sense preocupacions i sense responsabilitats. A més a més, segurament tots els meus amicsdeuran estarocupats o noseran a la ciutat per les festes de Nadal.

• D’acord,fill,però estàs segur que vols fer això?—pregunta la seva àvia,estranyada per la resposta del net.

• Sí,seguríssim,però t'agraeixo tot el teu esforç.

La matinada del 27 de desembre de 2025començadiferent per alJordi:ésel seu segon aniversari sense la mare al seu costat.Aquell viatgeestàdurant més del compte. Segueixesperantaquella abraçada que sempre rebia cada matí quan es llevava del llit.Esmorzarunestorrades amb molta mantega i un got de llet calenta acompanyada amb cacau; era la seva combinació preferida per esmorzar. Després d’acomiadar-se i rebre lafelicitació i una abraçada molt forta del seu pare,marxa rumb a un lloc molt especial per a ell.

El soroll dels ocellets damunt els arbres el relaxa molt; ésun lloc on cap persona el potmolestar, on ell potser comés sense ser jutjat. La calma d’aquell llocésincreïble. Potser hi ha gent queconsideratot el contrari,peròper al Jordiésl’única localitzacióon se sentlliure. Es troba llegint un dels seus llibrespreferits:Mecanoscritdel segon origen.De cop i volta,se sentun soroll de riallesde nens que el Jordipotdistingir fàcilment.Sónelsassetjadors de la seva escola, què hi fanal cementiri? El Jordi,enveure’ls,s’amagadarrere un arbust per no ser vist, però, com si tractés d’una pel·lículade por, el Paul’agafa per darrere.Cridaels seus dos amics.Volentornara fer-li passar una mala estona però,inesperadament,sesent la veu del pare del Jordi. Els tres nens no sabenonposar-se.Llavors només podencórrer cap a totarreuper no ser vistos. El Jordisurtde l’arbust amb els ulls vermells. El seu pare,enveure’l,s’espanta perquè no el troba des de fa més decincminuts.

• Jordi, et trobes bé,fill? -pregunta el Marc,amb un to preocupat.

• Sí, només he tingut uns records nogaireagradables—explica perquèno s’adonidel que hapassat.

• Espero que m’estiguis dient la veritat; des d’altre dia quan ens vam trobar al psicòleg estàs amb actituds que volen amagar alguns fets. Potser de vegades no esticgairepertu, però jo només vull que estiguis béique gaudeixis sense patir. Qualsevol acte que et faci mal mel’has d’explicar sense dubtar, d’acord?

• D’acord.

• Vinga treu un somriure.L’àviahafetuns macarrons ambtomàquetboníssimsper dinar!

De camí a casa de l’àvia, el Marc intenta esbrinar què li passa al seu fill, però ell respon amb monosíl·labs a les múltiples i diverses preguntes que li fa el seu pare.

Enarribar a casa de l’àvia, el Jordi la saluda i li fa dos petons.Ja a taula, la Roser li pregunta com ha anat el dia. Només de pensar-hi, el Jordi es posa trist i canvia el somriure que tenia fa uns instants per una cara trista. El seu pare se n’adona ràpidament i comença a sospitar que li passa alguna cosa greu, i això l’inquieta.

• Els macarronssónboníssims,àvia!

• Moltes gràcies,Jordi. Jo encantada que vingueu a dinar amb mi!

Tres dies després...



El Marc comença la seva rutina de cada dia sense anar a l’escola, esmorza sol perquè el seu pare és a la feina.Avui ha d’anar a fer uns encàrrecs demanats pel seu pare.Esposa l’abricperquè fora està tot blanc per tota la neu que va caureahir a la nit. La temperatura és més baixa que zero, fet estrany en una ciutat tan properaal litoral. Tot seguit, agafa lesclaus per sortir de casa seva. El camí és llarg, ha de caminar deu minuts per arribar al centre.Quan hi arriba, es dirigeix a la fruiteria on compra raïm per l’endemà. Tot allò és ple de gent que fa les compres d’última hora per Cap d’Any.Entre la multitud hi ha la seva professora d’anglès. Només veureelMarcs’hidirigeix.

• Bon Nadal Marc! Espero que estiguis gaudint d’aquestes festes —diu la professora,interessadaa seguir la conversa.

• Bon Nadal, Maria. Gràcies, de veritat. Espero que tu també—expressa el Marc,volent anar-se'n d’allà.

• Doncs a la tornada us hauré de posar un examen per veure com aneu amb la gramàtica! Bé, m’he n’he d’anar. Ens veiem al gener.

• Ens veiem!

El Marc sap que la Maria sospita de la seva situació, però fa com si no passés res.A l’arribar el seu torn per pagar, de sobtesent unes veusque cridenmolt fort el seu nom. No veu quisón. Llavors segueix com si no hagués sentit res.Surt de la botiga cap a la cafeteria on l’esperael seu millor amic. Ell viu en una ciutat massa lluny. Cada 30 de desembrevisita el seu millor amic i gaudeixen al màxim. L’Oriol espera aquest dia ansiós cada any i el Marc també.Al veure’s,el Marc li fa una abraçada forta. S’asseuen i comencen a parlar sobre tot el que han fet durant l’any. A la conversa surt el tema dels tres assetjadors que cada dia molestenel Marc. L’Oriol explica com els trencariala cara quan els vegés. Tots dos són tan iguals i tan diferents a la vegada. El Marc un noi tranquil, callati vergonyós. Però l’Oriol és un noi hiperactiu, es passa tota l’estona xerrant i xerrant.

Decideixen anar a fer un tomb pel centre ientren en una tenda de videojocs. L’Oriol pregunta al Marc sobre el seu joc preferit de laNintendoSwitch.El Marc respon espontàniament, i l’Oriol agafa el joc i el compra. El Marc es queda estranyat, no ho entén. Quan acaba de pagar lidona la bossa al Marc i diu:

• Aquest és el teu regal d’aniversari, potser no pot canviar res del que estàs patint però una alegria és! Vinga,te’l mereixes!—diu l’Oriol.

• De veritat que no cal; a més És un regal molt car! Queda-te’l tu, no cal que me’l donis. Jo no vull fer pena per la meva situació —expressa el Marc, enfadat.

• Vinga, Marc, és per a tu. Sé que et mors per provar-lo a casa, insistiré a la meva mare perquè em deixi méstempsper poder jugar al teu nou joc —diu, feliç.

• D’acord, però només perquè ets tu. Avui tenim casamevaper nosaltres sols perquè el meu pare no arriba a casa fins a les vuit de la tarda.

L’Oriol truca a la seva mare per poder quedar-se més temps amb el Marc, però ella insisteix que han de marxar abans per ser demà aviat a casa seva per preparar el sopar familiar. Els nois es posen molt tristos però estan contents d’haver gaudit unes estones increïbles. La mare de l’Oriol el busca al centre i li ofereix al Marc