Comença a suar i,de sobte, entra en pànic en veure la persona que l’atendrà. Fa els primers passos amb por,però,a mesura ques’acosta a l’habitació, es tranquil·litza. Aquellespaiva ser,ha estati serà el lloc on es pugui refugiar i explicar les seves pors més íntimes. Però hi ha un obstacle que impedeix que aquesta calmaes manifesti en els seus pensaments: el psicòleg,pare d'un dels assetjadors.



Enentrar a la sala i veure el doctor, sentuns pensaments intrusius que li diuende marxar de la sala i començar a córrer fins que estiguisol.Moltes emocions emmagatzemadesvolensortir dedintredel cap del nen, però tot i aquestes dificultats,seua la cadira.Encomençar,fala mateixa rutina de preguntescom acada sessió,on les sevesrespostessurtenautomàticament;de cop i volta, esdesconnecta del món real per connectar-sea undemillor,dins la seva imaginacióésal cementiri.Allàtotéssegur,es percebensentimentsde calmaiésl’únic lloc on ell potser com és sense ser jutjat pelsaltres. Però,de sobte,una preguntainesperadaeltorna a connectar. El doctorpreguntaqui són lespersonesquelifanassetjamentescolardes de l’any passat.Llavorsell es quedaenxoc:noli potdirquela personaquelifabullingésel seufill!Elpsicòlegs’estranyaperquèestàtrigantmoltarespondre.Finalment, elnentreu valor perparlariexplicaque lespersonesque lifanbullingsóntres nois de3rd’ESO.



Alcapd’unaestona,el Jordisurtde lasalarumbcapa casaseva. Té el cap comun timbal,l’ansietat el consumeixprovocantque entriimmediatament en una tenda dejoguines.Estàplenade famíliesamb nens petits que busquen el regal perfecte per demanar-lo a la cartadelsReis d’Orient.ElJordi només busca unlloc tranquil, però tot allòésun caos.Fa massa temps que no celebra Nadal amb un somriure.El soroll de les pilotes botant,les cuinetes funcionant, els nens cridant... El saturen. De cop i volta,sentun xoc per l’esquena;ésunanenade la seva classe.Dins d’aquell caospercepuns moments de calma.



Ésla seva amiga Mar, que ha anat a la botiga de joguines amb els seus pares i el seu germà petit, Albert, i estàbuscant una bicicleta de muntanya de colors clars per anara fer rutes amb la seva família. El Jordisesorprènenveure la seva companya de classe en aquellestabliment.Es posen a parlaruna bona estona sobre què volen queels portin elsReis d’Orient i sobre temes de l’escola.Al Jordi li agrada molt un joc de taula anomenat “Atrapa'msi pots”, un joc que consisteixen respondre preguntes de cultura general, la finalitat del qualésser el jugadoratenir més punts abans que s’acabiel temps.Peròenaquell sentiment d’emocióhiexisteixaquella part dins seu querebutja l’esperit nadalenc en aquestes èpoques.



Després d’acomiadar-se de la seva companya,marxacap a casa,caminant;sense pressa.Allà l’esperael seu estimatpare. En arribar acasa seva,pujaal pis de dalt, capa la seva habitació, un dels seus llocs preferits.Elparenotala tristor delJordi en només un segon.El 14 de maigde 2023 va canviarelJordi i només el seu pare en sap el motiu.La presència del Marc el calma i el fasentirsegur.Des del curs passat,anar a l’escola no és un sentiment alegre, no és el lloc on gaudeix, no és on se sent a gust, noés còmode per a ell: és un infern.Ell només desitja no tornar a l’escola, on els riures no són amb ell sinó d’ell.Tot i aquest neguit, tan sols falta un dia per gaudir de les vacances de Nadal.



Aquella tarda, el Jordi i el Marctenenuna conversa molt profunda dedicada a la situació complicada quepateix al col·legi. Més tard, a l’hora de sopar,rebenuna trucada inesperada al telèfon de casa seva.En la trucada nomésse sent un soroll de rialles de fons.Durant la trucada se sent:

-Recorda't de portar esmorzar per demà,que ens has d’alimentar,curtet -diuun noi a l’altrabanda de la trucada.



El Jorditallala trucada sense pensar-ho;aquella veu la coneix molt bé. Dins seu s’acumula molt d’odi cap a aquella persona, però ellintentanofercas a les indicacions. L’endemà, el Jordi esllevaamb incertesa i por per la situació enquèes trobarà a l’escola.Enarribar l’espera el mateix noi de la trucada, l’assetjador que no el deixa descansar, el fa patir a tot arreu.Nomésenveure’l eltiraa terra davant de tots els seus companys.Elfaaixecar il’acompanyacap a la seva classe, on abans de marxar lidiu:

-Al pati t’esperem darrere del menjador, que no se t’acudeixi portar a ningú;sino,assumiràs les conseqüències-diul’assetjador amb to manipulant.



A primera hora totésben tranquil, ningús’apropa a ell a preguntar per la situació que tothom havia vist a l’entrada. Sembla com si ell fos invisible, com si ningú el pogués mirar.Avegades agraïa la situació perquè ningúelmolestava. Tot i que aquest fet el destrueix per dins,no diu res per tal de no preocuparel professorat. La professora d’anglès sempre el volajudar, perquè nota que alguna cosa novadel tot bédes de famés d’un any. Ella sempre ofereixla seva ajuda però el Jordi no lidonaimportància.



L’hora abans del pati, tota la seva classe faun examen de matemàtiques. Quan sona el timbre que indica l’inicide l’esbarjo, el Jordi comença a tremolar. Avui nose’lpassarà tancat en un lavabo tota l’hora,témolta por del que podenarribar a fer-li sinoapareix on li hanindicat. Enbaixar les escales es dirigeixal menjador, tot seguit creuatota la sala per arribar a la sortida que dona a una part on cap professor vigila. Allàmateix estrobenelPau, el Carles i el Josep, els tres nens quedestrossenl’adolescènciad’un noiinnocent.El Jorditreutres entrepans de pernil de la motxilla fets per ell mateix.Sense mirar a cap dels tres a la cara,començaa repartir-los. El Carles esdirigeixenfadat cap amb ell dient:

-De pernil? No ensenpodries haver fet un d’alvocat o de pernil salat?-parla amb un tode superioritat.



-Això anirà directe a la brossa... No potfermés fàstic! -diu el Pau, seguint el fil de la conversa.



-Aprofitem quellençaremels entrepans i et deixem on formes part,allàamb totes les deixalleries–manifestaelJosep,empenyent-lo cap a terra.



El Jordicomençaa plorar en silenci, no hihaningúqueel puguiajudar. Es troba solamb els tres nens que mai el deixenenpau, no potdesxifrar com sortir d’allí.A causa del cabreig del nois pels entrepansactuencontra el Jordi sense pensar-ho.Enveure’l a terra indefensagafenla bossa de brossaicomencena buidar-lasencera damunt el cap del Jordi. Tot allò sembla un malson. Quans'acabaràtot aquell patiment, quan?Aquestaésla pregunta que noespara derepetirdins els pensamentde la víctima. El timbre finalfaparar a tots tres,surtencorrentperquè ningú els vegi. El Jordies treutotes les restes de menjar quetéal cabell, però nopotacabar del tot per arribar a hora a la classe.