La primera vegada que Lluna va entrar a la consulta, va quedar-se asseguda a la cadira amb les mans tancades en puny i els ulls clavats a terra. Va entrar una dona dirigint-se cap a Lluna, era jove, alta, tenia els cabells roigs i un somriure agradable.



— Hola, Lluna— Va dir la dona— Soc na Clara, la teva psicòloga, vine amb mi cap aquella sala.



La nina no es va moure, però la seva mare li va donar una abraçada per tranquil·litzar-la i al final va anar-se’n amb la psicòloga.



Durant aquella primera sessió, no va dir ni una sola paraula, quan la doctora Clara li preguntava què li agradava fer o si tenia amics a l’escola, Lluna responia amb un lleu moviment de cap. Així van passar diverses setmanes. La doctora va començar a pensar que Lluna era una nina extremadament tímida, però hi havia alguna cosa en la seva mirada que li feia pensar que era massa adulta per a ser una nina de vuit anys, la sorprenia el fet que l’observava amb una expressió seriosa, com si estigués avaluant-la.



Un dia, mentre dibuixaven juntes Lluna va sentir una força que la va impulsar per parlar per primera vegada.



— Això no és correcte— Va dir.



— Què vols dir?— Va dir Clara mentre va aixecar el cap.



Lluna va assenyalar un dibuix d’una ciutat moderna que la doctora havia fet per animar la conversa.



— Les cases… no haurien d’estar així. Abans eren diferents.



— Abans?— Va dir Clara amb un somriure—Abans de què?

La nina va dubtar. Els seus dits van tremolar lleugerament sobre el llapis.



— Abans… quan jo era gran.



Va sorgir un llarg silenci. La psicòloga estava acostumada a la imaginació infantil, però la manera en què va dir Lluna això no tenia res de joc. A partir d’aquell dia, la barrera que hi havia entre Lluna i Clara es va fer més i més fina, a mesura que passaven les sessions Lluna va anar parlant més i més. Explicava que s’anomenava Yue, que vivia en un poble entre muntanyes que vivia a partir de l'agricultura de l’arròs i la van segrestar per ser una Xiùniu i va acabar sent ministra malgrat que era una dona… . La psicòloga l’escoltava prenent notes, intentant encaixar les historietes amb alguna fantasia elaborada, mecanisme d’escapament, memòria inventada… Però Lluna ho va explicar tot amb tant de detall i amb unes descripcions tan precises que la inquietaven.



Quan Lluna li va explicar el que li va passar quan se li va aparèixer el monjo la psicòloga va sentir un calfred.



Aquella nit, Clara va ser incapaç de dormir, va encendre l’ordinador i va buscar informació sobre coses que Lluna li havia mencionat esperant trobar algun tipus de coincidències. Va trobar que sí que hi havia una dona que s’anomenava Yue i que era ministra a l’antic imperi de la Xina, va continuar investigant i cada detall que comprovava coincidia amb les historietes que deia Lluna.



Els dies següents es va convertir en una obsessió, després de la feina Clara es tancava a casa seva i continuava investigant, quasi no dormia ni menjava, necessitava trobar un error per demostrar que tot allò era fruit de la imaginació de Lluna, però no en trobava cap. Un vespre, va trobar una llista de copistes del temple on es trobava la suposada ‘’Yue’’, entre els noms en va trobar un que una vegada Lluna va dir en un murmuri durant alguna sessió. La doctora va quedar immòbil davant la pantalla, no sabia si de veritat s’estava tornant boja o si una pacient seva era alguna mena de miracle.



L’endemà, quan Lluna va entrar a la consulta, la psicòloga la va mirar d’una manera diferent, ja no veia una nina amb dificultats per adaptar-se, veia un misteri vivent.



— He estat pensant en el que em vas explicar— Va dir amb suavitat.



— T’has enfadat?— Va dir mentre l'observava amb els seus ulls profunds.



— No— Va respondre amb un nus a la gola— Crec… Que et crec.



Per primera vegada d'ençà que s’havien conegut, la Lluna va somriure, va ser un somriure petit però ple de satisfacció, com si hagués estat carregant un pes immens tota sola. Mentre Lluna començava a parlar amb més llibertat que mai, va dir-li una qüestió que mai va poder entendre i és el perquè de la seva mort en la seva vida passada, quin és el motiu pel qual va entrar en una cova en el seu somni i se li va aparèixer un monjo. Clara va saber que passés el que passés, investigaria fins al final, però primer de tot ha d’aconseguir que Lluna s’adapti a la societat per poder protegir-la del que portava dins seu, l’eco d’un altre temps.

La psicòloga va estar pensant en una idea que li rondava pel cap des de que va descobrir el secret de Lluna. Volia esperar que Lluna fos qui verbalitzi la idea, però va pensar que ja era hora de dir-se-la. L’endemà, durant la sessió de la ‘’teràpia’’ li va contar el seu pensament.



— Durant anys vaig estar pensant en una idea que se’m va ocórrer, però no sé si estaries disposada a dur-la a terme.— Va dir la psicòloga.



— Tu saps que jo sempre he sigut sincera amb tu, pots confiar en mi.



— Doncs, què et pareix si anem a la Xina aquest estiu i visitem la zona on vivies…

— Espera, espera. M’has hagut de dir això ara? Estava esperant aquest moment d'ençà que vaig néixer, per què no m’ho vas dir abans?

— M’ho prenc com un sí.