Quan ja estava passejant pels moderns carrers que tenía el poblat, va veure que aquella ciutat no era res pareguda a la realitat, semblava que tot allò era irreal. En Daniel va observar un gratacel que tenia una petita diferència que els altres edificis, contenia un símbol que posava “La creació dels sintes”. Li va donar curiositat per descobrir el que era, va entrar a l'edifici i es va quedar confós per la diferència de les bèsties que n’hi havia allà.

Després d’haver-se quedat confós, Daniel li va preguntar al recepcionista:



— On puc saber on està el líder d’aquesta ciutat?

— Tens que anar un quilòmetre al sortir de l’edifici cap a la dreta. — va dir el recepcionista.



Després de saber això va anar cap al punt on li havia dit el recepcionista mentres que estava anant cap allà, va estar observant com era aquella ciutat tan estranya. A la ciutat i havien moltes coses que ell pensava que mai veuria, com per exemple: cases fetes amb tecnologia, arbres de colors (morat, vermell, blancs i negres), robots ajudant-los, botigues online en caixers, etc…

Ell estava al·lucinat amb el que veía, pero no es va quedar enrere, va seguir fins que va arribar al punt que li va dir el recepcionista. Era un edifici en el qual no semblava que estigués el líder ahí, a Daniel li feia por entrar, però també li donava intriga veure com era el líder, com manava, com podia haver arribat a ser ell i no altra persona. Es feia moltes preguntes fins que va decidir entrar. Al entrar, el petit edifici que Daniel va veure desde fora, no era el mateix que des de dins, va ser com si l’edifici es va fer més gran, com si fossin dos edificis diferents, per dins semblava una mansió de cinc estrelles i per fora un edifici normal.



Després d’observar la gran diferència que hi havia entre dins i fora, es va centrar al que anava.Va preguntar a un ciutadà d’aquella ciutat:



— Està es líder de la ciutat aquí?

— Sí, però no li diguis “El líder” perquè en realitat s'anomena “El sinte máxim”. — va dir el ciutadà.



Daniel al saber això va pensar en lo que li havia dit aquell recepcionista, de l’edifici que tenia un símbol que posava “La creació dels sintes“. Daniel volia parlar amb “El sinte màxim“, però per poder fer-ho tenía que ell mateix convertirse en sinte, llavors al saber això Daniel tenía por de lo que li podía passar o com es convertiría en un sinte, ell ho veía estrany, però ho volia fer sin importar el que passaria amb ell.

Va veure una habitació que es deia “La creació de sintes“; per tant, Daniel sabia que tenia que entrar a aquella habitació i li va preguntar al recepcionista:



— Em puc convertir a l’habitació de “La creació de sintes” per poder parlar amb “El sinte màxim”?

— Tens que esperar en aquesta cadira i en 5 minuts entres. — li va dir el recepcionista.



Quan varen passar els 5 minuts va venir un robot i li va dir a en Daniel que es tenia tombar a un llit que hi havia a l’habitació, es va tombar i el robot va ficar-li un xip que el que fa es convertirlo a un sinte pero lo que en Daniel no sabía es que ell ja era un sinte, lo que va fer que el xip li llevés que fossi un sinte, el que també va fer que tots els sintes d’aquella ciutat contant al “sinte màxim” li vulguin matar perquè sentian que era una gran amenaça. En aquell moment Daniel es va adonar que ell era un sinte i va tornar a ser ésser humà, però en Daniel tenia molta por perquè es va trobar amb el sinte màxim i li va dir:



— Has declarat la guerra contra el teu planeta.



Daniel al escoltar això va agafar ràpidament un cotxe volador amb moltes de proteccions i sensors perquè siga molt complicat batre-li de qualsevol manera que poden i es va anar volant cap a la seva nau esquivant a totes les roques que li tiraven volent derribar el cotxe. Es va poder escapar de totes les mesures que varen llençar i es va anar cap a la Terra mitjançant la seva nau.